Text del 13-04-2010
“Un ésser humà es constitueix bàsicament de tres dimensions psicològiques: pensament, sentiment i voluntat. I són indissociables del cos”
“Hi ha una gran confrontació entre la posició filosòfica i espiritual de les teràpies naturals i la posició de la medicina convencional, molt tecnificada, on l’ésser humà és un objecte al qual se li tracten malalties”
“Sense equilibri emocional no hi ha benestar físic, perquè el sistema hormonal en depèn. I l’equilibri emocional no és altra cosa que la pau, és a dir, el sentiment que t’envaeix quan fas el que creus que has de fer, i quan allò que fas és aprofitat també pel proïsme”
“El jo de la persona, la seva part espiritual, preval: representa allò que som realment”
Nascut en una família humil de Poble Nou, van passar molts anys fins que Alfons Vinyals i Arnau es va posar en contacte amb les teràpies naturals. “Quan tenia 24 anys, vaig conèixer un acupuntor hindú establert a Barcelona que em va introduir en la seva disciplina.”
Des de molt jove, el senyor Vinyals s’interessà per la filosofia transcendent. “Em vaig interessar molt per l’espiritualitat, però no la religiosa, sinó la científica. És indubtable que hi ha energies o entitats a l’altra banda de la realitat. El món religiós sempre les ha contemplades, però a mi m’entusiasmava estudiar-les des de l’àmbit científic”; un àmbit en el qual destaca especialment el nom del filòsof i naturalista Rudolf Steiner. “Steiner és l’ideòleg de l’antroposofia, de la medicina antroposòfica, de la pedagogia Waldorf o de l’agricultura biodinàmica. La seva idea central és guiar l’espiritual en l’ésser humà a l’espiritual en l’univers.” La coneixença que més tard feu de Pedro Quiñones, un dels introductors de l’homeopatia a Catalunya, i de Juan Antonio Lomba, que el va portar a estudiar a Alemanya, van fer la resta.
Avui, Alfons Vinyals és terapeuta, osteòpata i acupuntor. Segons l’antroposofia, “un ésser humà es constitueix bàsicament de tres dimensions psicològiques: pensament, sentiment i voluntat. I aquestes són indissociables del cos. Quan parlem de pensament estem parlant del sistema nerviós central, de les cervicals o dels membres superiors. L’àrea d’influència del sentiment se centra, en canvi, en el cor i els pulmons, que són els ritmes interns i continus que tenim, i l’àrea de voluntat s’expressa a l’os sacre, la base de la columna vertebral. La voluntat es relaciona amb l’inconscient i el pensament i el sentiment són la consciència i el subconscient respectivament.”
L’osteopatia incideix en aquests punts del cos, especialment en el darrer. “Una cosa és l’osteopatia com a tècnica i coneixement i una altra l’ús que se’n fa, els instruments que com a terapeuta utilitzes per regular el procés de la persona que demana el teu concurs. Amb una bona filosofia humanística de base, com a terapeuta saps que ets només un acompanyador de processos. Si la persona no té consciència del seu procés curatiu i no tira endavant aquesta energia de consciència, l’osteopatia queda limitada només a una tècnica.”
Quan es coneix un ésser humà cal identificar quina és la seva voluntat. “El seu pensament pot estar molt bé, i el seu sentiment, també. Però el més important és saber quina és la seva voluntat, si vol fer-nos un bé o vol fer-nos un mal.”
La majoria de les persones que visiten el senyor Vinyals ho fan per dolors físics i crònics. “Poden ser cervicals, dorsals, lumbars… Normalment acostumo a tenir un diagnòstic previ, ja que la majoria han passat abans per un metge. A les primeres visites faig reflexionar, adaptant-me sempre a la capacitat intel·lectual del pacient, sobre allò que és un ésser humà. El meu objectiu és que la persona sigui conscient del perquè li fa mal el que li fa mal.”
Després ve la cura en si. “I, a on no arriben les mans, hi arriba l’acupuntura.”
Una visió global i eclèctica de la terapèutica augmenta les possibilitats de curació. “A mi m’agrada barrejar, sóc molt mestís. El mestissatge terapèutic, la confluència de les diferents cultures de salut que s’han donat al llarg de la història i arreu del planeta, és la clau de l’èxit.”
Tot i això, “hi ha una gran confrontació entre la posició filosòfica i espiritual de les teràpies naturals i la posició de la medicina convencional, molt tecnificada, on l’ésser humà és un objecte al qual se li tracten malalties.”
Alfons Vinyals acostuma a treballar sol. “Només he treballat en equip a l’Hospital de Mataró, durant els cinc anys que s’hi va desenvolupar la prova pilot de teràpies naturals. Hi he participat tot impulsant el Decret de Regulació de les Teràpies Naturals a Catalunya, que s’ha tirat endavant de la mà de la consellera Marina Geli.”
La necessitat de regulació venia donada per la dificultat dels professionals de poder exercir. “Jo vaig haver de començar formant-me en una escola privada, i després traient-me un títol d’expert en acupuntura a la facultat de medicina de Santiago de Compostela. Hem portat del carrer a les universitats unes tècniques que serviran per canviar la medicina del futur.”
L’auge de les teràpies naturals posa en dubte el sistema públic sanitari. “Ideològicament, sóc un defensor de la sanitat pública, però nosaltres no podem treballar-hi. Tampoc tenim les titulacions que les clíniques privades exigeixen. Sortosament, no ens falta la feina. Hores d’ara, a l’àrea metropolitana de Barcelona el 59% dels habitants ja ha recorregut en algun moment o altre a les teràpies naturals. Cada cop són més conegudes.”
Un dels motius pels quals les teràpies no convencionals s’estan difonent és que elles tracten el cos i la ment com una unitat. “El cos físic és només el suport material de tota una sèrie d’estructures que l’acompanyen. Sense equilibri emocional no hi ha benestar físic, perquè el sistema hormonal en depèn. I l’equilibri emocional no és altra cosa que la pau. Estar en pau no té preu, dóna un gran benestar. La pau és el sentiment que t’envaeix quan fas el que creus que has de fer, i quan allò que fas és aprofitat també pel proïsme.”
Hi ha una part de la persona que és immutable. “El jo de la persona, la seva part espiritual, preval: representa allò que som realment. Aquest jo energètic i espiritual pren possessió de l’ànima i del cos. I dic ànima amb plena consciència. Quan Steiner, a començaments del segle xx, parlava d’un cos eteri bioenergètic que mantenia viu el cos físic, podia creure’s o no; però més tard els russos, amb tecnologia, han aconseguit fotografiar el cos eteri en dues dimensions.”
Fent una mica d’història, el segle xv seria un moment crucial en l’evolució espiritual del món. “Abans del segle xv, la humanitat tenia una dimensió fortament espiritual. La vida dels homes tenia relació amb les estrelles, el sol i altres elements de la natura i de l’univers, fins que va començar a formular-se el materialisme. Fou un canvi de paradigma necessari perquè l’ésser humà prengués consciència d’una sèrie de fets i de circumstàncies.”
Ara, tanmateix, la humanitat s’ha de retrobar amb aquella espiritualitat perduda. “La tecnologia i el coneixement que hem anat desenvolupant ens permetran abordar aquest retorn a l’espiritualitat de manera menys ingènua. És un pas necessari perquè l’ésser humà és, sobretot, una entitat espiritual.”
Alfons Vinyals se sent partícip d’un moviment mundial més ampli. “La meva generació de terapeutes s’encarna en un moviment filosòfic general que busca solucions alternatives en agricultura, energia, medicina, economia… Modestos però contumaços, maldem per avançar el pròxim període històric de la humanitat.”
Per ser terapeuta, primer s’ha de ser un buscador. “No entenc un terapeuta que no hagi fet un procés psicoanalític personal. Si no et coneixes tu mateix, com pots conèixer l’altre?”
