Text del 11-05-2010
Aquells que treballem en la gestió sanitària sabem que el clima laboral i l’estat anímic dels professionals de la salut és un factor clau per poder conviure amb el patiment dels pacients. Si no som capaços de crear unes condicions que afavoreixin l’estabilitat emocional dels treballadors, difícilment podrem donar un bon servei.
Més del 30% dels casos que s’adrecen als centres per rebre atenció primària oculten, darrere del patiment físic, alguna mena de problema psicològic, emocional, familiar o social que els empeny a demanar ajuda.
Avui, gràcies a la formació del personal d’atenció primària, igual que es pren la pressió arterial a un pacient, també s’intenta identificar l’existència d’algun problema psicològic o emocional.
El doctor Lluís Franch i Viñas és conseller delegat de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona, una entitat que forma part de la xarxa sanitària i social de cobertura pública de la Generalitat de Catalunya. “En el camp de la salut, l’Institut d’Assistència Sanitària ofereix una sèrie de serveis integrals al ciutadà que engloben l’atenció primària i hospitalària, la salut mental i l’assistència sociosanitària i social. Pretenem que la tasca dels professionals que integren aquesta entitat contribueixi a l’objectiu que el sistema sanitari del nostre país vagi millorant dia a dia.”
Lluis Franch també exerceix com a consultor internacional en l’àmbit de la salut i ocupa el càrrec de president de l’associació d’atenció a la sida ACAS, així com de Patró de DRISSA, “una fundació sense ànim de lucre que pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals, principalment a través del treball, malgrat que també pot actuar en altres àmbits com ara l’habitatge, la sensibilització social i la investigació.”
En aquesta mateixa línia, l’Institut d’Assistència Sanitària també manté una implicació, juntament amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, amb la Fundació Campus Arnau d’Escala. “En aquests cas es tracta d’un espai de recerca aplicada, de transferència de coneixements, de formació i foment de debats amb una actuació directa sobre les discapacitats, les malalties mentals i l’envelliment.”
La trajectòria professional del doctor Franch va partir d’una primera voluntat per dedicar-se a la pràctica mèdica. “En la meva joventut vaig decidir estudiar medicina amb la intenció d’arribar a exercir com a especialista de medicina interna, però el meu últim any de carrera va coincidir amb un procés de reforma del sistema sanitari i aquella circumstància em va despertar un fort interès per la salut pública i per tot allò relacionat amb l’administració, la gestió i la planificació sanitària. Fou d’aquesta manera com, enlloc de realitzar el MIR, vaig decidir traslladar-me a Montpeller per estudiar Salut Pública. I, des dels meus inicis professionals fins el dia d’avui, la meva trajectòria ha estat sempre lligada al camp de la salut pública, la planificació i la gestió sanitària.”
La nostra societat tendeix cada vegada més a cercar un equilibri emocional, quelcom que es reflecteix en el camp de la salut, on avui dia els professionals s’esforcen per tenir cura d’aquest aspecte. “Aquells que treballem en la gestió i la planificació dels serveis sanitaris sabem que aquesta és una qüestió important, tant pel que fa a l’equilibri del nostre personal com a la feina que ells mateixos desenvolupen en el diagnòstic i el tractament dels usuaris o ciutadans. El clima laboral i l’estat anímic dels professionals sanitaris és un factor clau per poder conviure amb el patiment dels pacients, quelcom reiteratiu en la seva tasca diària. Si no som capaços de crear un clima laboral que afavoreixi l’estabilitat emocional dels treballadors, difícilment podrem atendre bé a les persones que acudeixen a nosaltres. Quant als usuaris, actualment és força conegut que més del 30% dels casos que s’adrecen als centres per rebre atenció primària oculten, darrere del patiment físic que ens expressen, alguna mena de problema psicològic, emocional, familiar o social que els empeny a demanar ajuda. A dia d’avui, gràcies a un canvi d’enfocament del sector i a la formació del personal d’atenció primària, de la mateixa manera que es pren la pressió arterial a un pacient, també s’intenta identificar l’existència d’algun problema psicològic o emocional.”
El fet de tenir una bona predisposició pel tracte humà és una qualitat imprescindible per a desenvolupar l’atenció sanitària. “Per exercir de professional de la salut s’ha de tenir vocació i esperit de servei, i això implica saber tractar als pacients més enllà dels procediments mèdics, escoltant-los per poder esbrinar què és allò que realment els preocupa.”
A vegades pot ser positiu recordar als professionals aquest aspecte més humanístic de la seva professió. “El nostre objectiu ha de ser el d’anar millorant. L’organització sanitària és força complexa perquè implica professionals altament qualificats, la majoria de les vegades més qualificats que els seus directius. Per tant, s’ha de saber atorgar una certa autonomia als mateixos professionals, i permetre que siguin ells mateixos els que facin autocrítica i evitar que el gerent indiqui al metge com ha de funcionar. El professional és qui viu l’experiència diària davant els pacients; per això, donar-li indicacions directes de com ha de fer la seva feina pot arribar a ser una mica ofensiu. Per contra, però, si d’alguna manera el gerent provoca que siguin els mateixos professionals els que mesurin els resultats tècnics i la satisfacció dels usuaris, podrem anar creant una cultura de millora contínua de qualitat.”
La sanitat pública ofereix cobertura en el camp de la cirurgia plàstica reparadora, quelcom que atorga un alleugeriment emocional a certs pacients víctimes de malalties greus o d’accidents. “Com la seva paraula indica, la cirurgia plàstica reparadora té la finalitat de reparar danys evidents que fan minvar la qualitat de vida d’una persona, i s’ha de saber distingir aquesta especialitat del que és la cirurgia purament estètica, que només s’exerceix en el sector privat. Dins la cirurgia reparadora, on més èxits s’han assolit en els darrers anys ha estat en les unitats de cremats i en els processos d’implantació de pròtesis de mama després d’una mastectomia. Actualment disposem d’equips mèdics que, sempre que no existeixi cap contraindicació, reconstrueix la mama durant la mateixa intervenció en què es fa l’extirpació. D’aquesta manera podem dir que, en el 80% o el 90% dels casos, les dones surten del quiròfan amb el tumor extirpat i la mama reconstruïda.”
Un dels avenços quirúrgics més evidents dels últims temps és la cirurgia mínimament invasiva. “L’avenç més important d’aquesta tècnica repercuteix en l’estalvi de temps en la intervenció i en la posterior recuperació. Amb tècniques com ara la laparoscòpia es redueixen riscos i efectes secundaris per al pacient. Aquests procediments, però, no són útils per guarir totes les malalties, ja que lamentablement existeix un ampli ventall de patologies cròniques.”
La recerca de l’equilibri hauria de ser la prioritat de tota societat, però, sovint, sorgeixen dubtes sobre si estem prenent el camí correcte per assolir-lo. “Tinc un especial interès a observar com evoluciona la societat i, de la mateixa manera que considero que durant els anys 80 i 90 vam experimentar una evolució sorprenent, no tinc aquesta sensació quan avaluo els darrers anys. És possible que, acostumats a l’empenta de les dècades anteriors, tinguéssim massa expectatives dipositades en el començament del segle xxi. Personalment no percebo que estiguem avançant com ho hauríem de fer en aspectes com ara els serveis públics, la qualitat democràtica o el funcionament de les empreses.”
