Text del 17-11-2010
“La kinesiologia s’empra per mantenir la capacitat fisiològica de l’individu i prevenir-ne les alteracions. Amb l’aplicació de tècniques i procediments físics, els especialistes intervenim en la recuperació i rehabilitació psicomotores”
“Tenint proves irrefutables que la medicina tradicional xinesa és útil per guarir certes patologies, encara hi ha prejudicis vers ella. Però molts dels meus pacients habituals són del ram al·lopàtic o facultatius com infermeres, llevadores, ATS… i altres em vénen derivats per diferents especialistes”
“Patir és un aprenentatge; el patiment que ha comportat l’actual crisi econòmica ha servit perquè alguna gent aprengui a valorar el contacte i la comunicació davant d’aspectes més frívols”
“La base d’una persona es troba en el seu interior. Sempre que siguem capaços d’assolir el benestar i l’equilibri interns, no necessitarem viure de l’aparença”
Núria Virgili i Marca és terapeuta en medicina xinesa i especialista en kinesiologia, una disciplina que consisteix en l’estudi científic del moviment humà i també analitza i tracta els problemes del múscul esquelètic. “La kinesiologia s’empra per mantenir la capacitat fisiològica de l’individu i prevenir-ne les alteracions. Mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments físics, els especialistes intervenim en la recuperació i la rehabilitació psicomotora.”
Malgrat ser una persona jove, Núria Virgili acumula una experiència de gairebé dues dècades en el camp de la medicina alternativa. “Vaig començar molt aviat a treballar en aquest terreny, en iniciar-me en el camp de la reflexologia podal i el quiromassatge. La meva incursió en l’àmbit de la medicina tradicional xinesa va arribar una mica més endavant, quan vaig decidir estudiar a Vipassana. Després, vaig viatjar a Pequín per tal de seguir un aprenentatge amb especialistes del país. També m’he format a l’Institut Superior de Medicines Tradicionals (ISMET). De fet, sempre he estat interessada en l’aprenentatge continu i, en l’actualitat, estic realitzant un postgrau d’Homeopatia a l’Institut Homeopàtic de Catalunya.”
El nostre país encara no reconeix, amb l’evidència que mereixen, algunes teràpies alternatives. “Fa poc temps, seguint un curs de formació impartit per una especialista francesa, vaig adonar-me que, pel que fa al reconeixement de la medicina no convencional, entre França i el nostre país existeix un abisme: allà moltes teràpies naturals estan contemplades dins la Seguretat Social; aquí encara hem de recórrer un camí molt llarg per arribar a situar-nos al seu mateix nivell.”
Allò que impulsa un pacient a acudir a una consulta com la de Núria Virgili generalment és l’estrès. “A dia d’avui fins i tot els nens estan estressats. L’estrès és un mal global que comporta moltes repercussions físiques, una d’elles, per exemple, la migranya crònica. Probablement ens manca la capacitat de descarregar el nostre cervell de preocupacions. Les persones hem d’aprendre a expressar totes aquelles coses que ens desagraden, tot allò amb el que ens trobem en desacord. Contenir durant temps i temps aspectes o situacions de la vida que ens disgusten sempre ens acaba passant factura.”
Ens estem convertint en una societat còmoda que, per damunt de tot, vol evitar el dolor i el malestar. “Encara que no ens agradi, patir és un aprenentatge. Estic convençuda que el patiment inevitable que ha comportat l’actual crisi econòmica ha servit per a què algunes persones aprenguin a valorar el contacte i la comunicació per damunt d’altres aspectes més frívols.”
La kinesiologia pot arribar a detectar el mal funcionament d’una part del cos. “Habitualment, quan un pacient ve a la consulta, amb la primera exploració ja descobreixo que pateix un desequilibri corporal que sovint es manifesta amb dolences de diferents condicions. Per tal de pal·liar el malestar i tornar l’equilibri al pacient, aplico tècniques com ara l’acupuntura o el massatge. Després d’unes quantes sessions, normalment el pacient acostuma a millorar. Tenint proves irrefutables de què aquesta disciplina és útil per guarir certes patologies, costa de creure que encara persisteixin els prejudicis en segons quins àmbits. Per tal de dignificar disciplines com les que jo practico és positiu donar a conèixer que alguns dels meus pacients habituals són del ram al·lopàtic o facultatius com infermeres, llevadores, ATS, etc., i que altres em vénen derivats per diferents especialistes.”
A la memòria de Núria Virgili s’hi guarden històries de pacients que han estat del tot satisfactòries. “Al llarg de la meva trajectòria he aconseguit resoldre problemes de ciàtica, ansietat, depressions, migranyes o esquinços, entre d’altres patologies. També he presenciat com una persona entrava a la consulta sense poder caminar per, després, veure-la marxar a peu. Recordo especialment el cas d’una dona, que s’estava tractant amb radioteràpia, a qui vaig solucionar-li un edema a la cama amb només tres sessions d’acupuntura.”
Estem parlant, doncs, d’una ciència que funciona. “Moltes vegades, quan ens fa mal una part del cos, reaccionem pressionant-nos la zona on sentim dolor. Aquesta és una reacció intuïtiva per alleujar el dolor o les tensions. Sorprenentment, amb aquesta acció el que estem fent és prémer, instintivament, alguns del punts corporals que jo mateixa treballo amb la kinesiologia. Els grans informadors d’aquesta reacció innata són els nens, només cal observar-los per ser-ne conscient. Malauradament, a mesura que ens endinsem en l’edat adulta anem perdent capacitats d’aquest tipus. El cos és molt savi, el que passa, però, és que no sabem escoltar-lo.”
Els infants són una de les especialitats de la senyora Virgili. “M’agrada molt treballar amb nens. Molts d’ells experimenten desequilibris emocionals a causa de la no acceptació de la separació dels seus pares o, el que és més greu, pateixen per la incapacitat d’assumir la mort d’un familiar proper. En la nostra societat existeixen molts tabús, i la mort n’és un que està fortament arrelat. Un nen no comprèn la mort i moltes vegades els adults que té al voltant no saben o no poden establir una conversa entorn d’aquest tema; llavors, l’infant viu angoixat amb el pes d’aquella pèrdua. També tracto nens a qui, erròniament, la societat anomena hiperactius. Personalment no crec en la hiperactivitat infantil, sinó en nens que, mancats de contacte, necessiten treure la seva energia d’alguna manera i expulsar allò que els incomoda. El contacte físic és imprescindible per a l’ésser humà al llarg de la seva vida. En néixer, el nadó queda desprotegit, per aquest motiu als recent nascuts els és imprescindible el contacte matern o patern. En créixer continuem necessitant sentir algun tipus de tacte a la nostra pell, perquè això ens atorga protecció i benestar. És per aquest motiu que, quan som adults, sovint necessitem que ens practiquin massatges.”
Una pràctica molt estesa en el camp de medicina alternativa és la teràpia amb Flors de Bach. “Les Flors de Bach són un conjunt de 39 preparats naturals no farmacològics elaborats a partir de la dilució d’una sèrie de flors i vegetals silvestres. Cada solució està destinada a alleujar un tipus diferent de desequilibri psicoemocional o físic. El fet que sigui un component homeopàtic significa que mai afectarà al fetge i, per tant, no té contraindicacions per als pacients.”
En les darreres dècades, cultivar un físic perfecte s’ha convertit en un dels objectius principals de les societats desenvolupades. Els especialistes assenyalen que darrere d’aquesta obsessió s’amaguen problemes psicològics, derivats de la no acceptació d’un mateix, que provoquen un augment en les demandes de cirurgia plàstica. “D’entrada sóc contrària a les operacions d’estètica, perquè crec que la base d’un individu es troba en l’interior de la seva persona. I, sempre que siguem capaços d’assolir el benestar i l’equilibri interns, no necessitarem viure de l’aparença.”
