Text del 2007
L’Estat ha d’acomplir aquella exigència constitucional de l’article 47 segons el qual l’habitatge és un dret primordial de tot ciutadà espanyol i els poders públics han d’impedir l’especulació.
L’Associació Espanyola del Dret de la Construcció (AEDEC) té com a objectiu promoure i desenvolupar l’estudi de les qüestions jurídiques relacionades amb la construcció. Entre les accions que aquesta entitat realitza, hi ha l’organització de col·loquis, cursos i seminaris, així com la tasca de facilitar els contactes i les relacions en l’àmbit nacional i internacional, amb una especial atenció en la Unió Europea. L’Associació també desenvolupa puntualment funcions d’òrgan consultiu per a institucions públiques o privades com a impulsora d’idees, fórmules i solucions per millorar les derivacions econòmiques, tècniques i socials del Dret de la Construcció.
Alfonso Hernández-Moreno és el President d’aquesta associació, que va fundar ell mateix el 1999 arran d’un projecte personal i de la seva inquietud davant la manca d’una normativa estricta i adequada a la realitat del món de la construcció. El doctor Hernández-Moreno és Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i Cònsol de la República d’Angola a Barcelona. També condueix el seu propi bufet jurídic, el Centro de Estudios Legales, integrat per 26 advocats que, en el marc d’un entorn multidisciplinari, realitzen assessorament jurídic de tot tipus amb especial dedicació al sector de la construcció i l’immobiliari. “Junt amb altres operadors jurídics vam decidir crear un fòrum d’opinió, foment i estudi de tot allò relacionat amb la construcció. L’AEDEC és d’àmbit estatal i pretén ser transversal i multidisciplinari. La idea va donar lloc al naixement de la secció de Dret de la Construcció del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que vaig presidir jo mateix des de la seva creació. Aquella secció va tenir una molt bona resposta per part dels col·legiats i va iniciar una labor molt important, fins al punt que avui és de les que més accions realitza en el marc de la Comissió de Cultura del Col·legi”.
L’Associació Espanyola del Dret de la Construcció no vol estar constreta per cap orientació política, ideològica o professional. “Volem aglutinar tots els operadors jurídics, incloent les administracions, per tal de millorar el desenvolupament del món de la construcció, tant pel que fa a la promoció del sòl com a la seva administració, i ser orientatius per a tots els sectors: notaris i registradors de la propietat, col·legis professionals i ajuntaments, administracions públiques, organismes públics, companyies d’assegurances, constructors i promotors d’habitatges i d’obra pública.”
És difícil trobar una fórmula compartida sobre la distribució racional del sòl que a més asseguri que tothom pugui tenir un habitatge digne. El tema és conflictiu i delicat perquè implica molts interessos econòmics. “En aquesta associació hi han de ser presents totes les branques del saber, persones relacionades amb el món de l’urbanisme, del medi ambient i de la construcció. Avui procurem intervenir, tant en nom propi com, de manera indirecta, a través de membres que ocupen llocs rellevants.”
Entre els membres fundacionals d’aquesta associació hi ha professionals del màxim prestigi dins del sector de la construcció, entre ells Enric Reyna, constructor i president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Barcelona, Fernando P. Méndez González, ex-degà dels Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya, Antonio García Conesa, registrador de la propietat i Ángel Carrasco Perea, catedràtic de Dret Civil de la Universidad de Castilla-La Mancha.
L’AEDEC ha tingut un paper important més enllà del territori espanyol i ha après d’algunes entitats europees amb les quals ha col·laborat. “Vaig tenir la sort que a través d’una deixeble meva de la universitat vaig contactar amb la potent Associació Francesa del Dret de la Construcció, que aleshores presidia la European Society of Construction Law. Van acollir amb satisfacció la nostra idea associativa que cobria la mancança d’alguna entitat d’aquest tipus al sud d’Europa. El 2003 AEDEC va organitzar el I Congrés Internacional de Dret de la Construcció amb l’inestimable ajuda del Col·legi d’Advocats de Barcelona i del Col·legi de Registradors. Van ser-hi presents les principals associacions europees del sector i s’hi van debatre temes importants, entre els quals hi havia la cerca de noves fórmules sobre l’adquisició i la promoció de sòl. El 2003 també vaig ocupar la presidència d’aquesta societat europea.”
A l’Estat espanyol, en els anys 2005 i 2006 s’han construït més habitatges que en diversos països europeus junts. Això mostra un desordre de creixement molt important, que moltes vegades ha malmès la nostra geografia. “L’orografia urbana s’ha de cuidar. El component estètic dels nostres paisatges és un aspecte molt important que no sempre es té en compte. Ha d’haver-hi coordinació de totes les administracions i s’han d’aplicar dosis elevades de severitat per dibuixar espais coherents, racionals i estètics. Mentre que en països com Alemanya o el Regne Unit hi ha criteris molt rigorosos en urbanisme, amb càstigs severs, a l’Estat espanyol no es castiga ningú. Som un país de poca decisió política i molt de soroll. A l’Administració, el que de veritat li fa por és que la justícia funcioni. Si fos així hauria d’estar composta pels millors caps jurídics del país, amb reconeixement social, com passa a Anglaterra, i ben remunerada. Aleshores el poder polític estaria lligat de mans i peus i no passarien casos com els que hem vist recentment a municipis com Marbella. Un conegut polític va preguntar una vegada si mai havíem vist una campanya electoral en què un dels lemes fos la reforma de la justícia. El fet és que pot ser no interessa que la justícia funcioni.”
Cal socialitzar el sòl i donar resposta al problema de l’habitatge, i potser per fer-ho cal utilitzar decididament la palanca del poder polític. “Davant d’un problema de magnitud gegantina, i de la reivindicació social de gaudir d’un habitatge en condicions raonables segons el sou i la posició econòmica, el que cal és legislar amb uniformitat. A Angola, un país africà emergent tant des del punt de vista econòmic com polític, ric però infradesenvolupat, llogar una casa costa 5.000 dòlars al mes, però és que no hi ha sòl. No pot ser que no n’hi hagi si el poder polític té instruments per crear-lo. No podem urbanitzar la costa, però hi ha moltes zones que es podrien requalificar. Cal buscar un equilibri territorial per no sobreexplotar determinades àrees, com ha passat en molts sectors del litoral mediterrani. S’ha de dotar el patrimoni de l’Estat de sòl perquè acompleixi aquella exigència constitucional de l’article 47 segons el qual l’habitatge és un dret primordial de tot ciutadà espanyol i els poders públics han d’impedir l’especulació.”
L’Associació Espanyola del Dret de la Construcció compta amb la col·laboració científica del CIDDRIM (Centre per a la Investigació i Desenvolupament del Dret Registral Immobiliari i Mercantil) per desenvolupar les seves activitats i publica des del 2001 el Butlletí Informatiu del Dret de la Construcció.
