Text del 2001
Quan encara era a la facultat, Àlvar Melero Talavera ja tenia molt clar que la preparació que li aportarien les aules seria únicament “generalista i fonamental” i que per les seves mans haurien de passar molts altres llibres per convertir-se en un eficient advocat. La seva és i serà, doncs, una vida dedicada a l’aprenentatge. La seva passió per l’estudi abasta els dos costats de la tarima: “M’agrada tant l’ensenyament que estaria disposat a impartir classes sense obtenir-ne cap retribució econòmica.”
És per aquesta passió que, un cop obtinguda la llicenciatura, i quan ja estava treballant en una caixa d’estalvis catalana, va voler estudiar la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses.”
El seu següent pas va consistir a incorporar-se en un grup d’empreses tèxtils: “En principi havia de ser un servei temporal, d’uns dies. Tanmateix, em van acabar proposant que estudiés el MBA a Esade i em quedés a l’empresa com a assessor intern i expert en estratègia.”
“De la mateixa manera que obliguen els metges a fer el MIR per adquirir més coneixements, els llicenciats en dret també hauríem d’ampliar la nostra formació per altres vies, com per exemple estudiar a l’estranger, no només per aprendre un idioma o completar formació, sinó també per veure com funcionen les universitats, les relacions socials i els mercats d’altres indrets. Aconsello de totes totes, un cop obtinguda la llicenciatura, completar formació i si es pot, en un altre país del nostre entorn”, explica. I és que l’Àlvar té molt assumit que “la llicenciatura en dret necessita complements, entre d’altres els relacionats amb l’economia, que és el terreny que a mi més em va interessar”, conclou. Un àmbit aparentment tan planer com el de la contractació en el món de l’empresa “pot requerir coneixements pertanyents a àrees tan específiques i tècniques com l’enginyeria.”
Aquesta circumstància obliga en molts de casos l’assessor jurídic a consultar especialistes en disciplines molt variades. L’objectiu és vetllar pels interessos de l’empresari assessorat, que “necessita algú que l’orienti. No ens podem anticipar sempre a l’estratègia de l’empresari, però hem d’estar sempre al seu costat, som una figura d’auxili i reflexió. En el moment de madurar una decisió, contribuïm perquè l’empresari hi posi seny, encara que l’assumpte no tingui una vessant jurídica. La formació no només ens converteix en especialistes tècnics sinó que també ens dóna seguretat per valorar amb criteri i sentit comú.”
Al llarg dels anys, aquest jove lletrat ha après a moure’s en diferents aigües. Afirma que, evidentment, “hi ha grans diferències entre l’assessorament d’una entitat financera i el d’una firma tèxtil. Històricament, els bancs no han tingut mai cap problema de mercat, la qual cosa et concedeix una gran tranquil·litat a l’hora de treballar, et sents una mica aliè al negoci. En canvi, quan t’incorpores en una indústria els maldecaps són múltiples, però bàsicament es resumeixen en un propòsit: efectuar les vendes en ordre.”
Àlvar Melero es manifesta amb autoritat, no en va és l’assessor intern d’una firma d’un abast considerable: “La seva tasca consisteix a vestir acords de col·laboració, de prestacions de serveis, d’intercanvi de mercaderies, etc. Els ha de donar contingut i emprar les eines i mitjans legals per atorgar formalitats i garanties a aquestes operacions.”
Els consells d’un assessor professional esdevenen imprescindibles, especialment en el context “de les petites i mitjanes empreses, que no sempre es poden permetre integrar dins l’empresa tots els serveis. A partir d’una certa facturació, quan una firma ja assumeix riscos en les produccions i les inversions, és molt positiu continuar disposant de la cobertura que implica un assessorament jurídic i econòmic, no en va al llarg dels moviments d’una companyia es produeix un gran nombre d’incidències.”
Al seu parer, “la informació i la prevenció” són la millor garantia enfront “possibles dificultats de solvència.”
Subratlla que perquè et facilitin consells útils no és necessari invertir grans sumes: “N’hi ha prou a disposar dels serveis d’una persona sensible a les teves necessitats. Hi ha empresaris que senzillament paguen una quota mensual a un professional perquè els proporcioni assessorament de manera regular.”
Ens podríem estalviar molts de maldecaps si reflectíssim totes les operacions en un document “que expressi de forma molt clara els elements de garantia consensuats entre les parts implicades.” Ara bé, “per molt que nosaltres, com a particulars, arribem a un acord, cal preveure que no es produeixin lesions a tercers. Per això existeixen camps com el dret comú, o el contingent de dret públic.”
El contacte amb els sistemes jurídics d’altres països li ha permès establir comparacions: “Un dels avantatges dels sistemes continentals és que disposem d’uns codis que preveuen les conseqüències de tot allò que signem.”
Aquesta capacitat de síntesi és un dels trets que “ens diferencien d’altres sistemes, com ara l’anglosaxó, que necessiten múltiples pàgines per redactar un document que a nosaltres només ens ocupa un.”
Inevitablement, la legislació també reflecteix el tarannà d’un poble. En aquest sentit, aquest jurista català subratlla el fet que “les normes civils regulen institucions basades en una tradició cultural pròpia, diferent del que ens trobem a la resta de països. És el cas de les que afecten el matrimoni, o la successió hereditària, etc. En canvi, quan parlem de qüestions més relacionades amb l’economia, com ara la compravenda en les seves múltiples facetes, les normes ja no reflecteixen tan directament les tradicions del nostre país. De fet, en l’àmbit mercantil tendim a homogeneïtzar les figures jurídiques en tota la Unió Europea.”
Aquesta homogeneïtat no és senzilla d’obtenir: “En l’àmbit fiscal, per exemple, implica moltes dificultats, perquè hi ha països a qui els costa renunciar al seu model i a la seva quota de recaptació. Cal fer grans pactes.”
Aquesta integració és “una voluntat política i un esforç de solidaritat (nord-sud), el desig d’anar més enllà de l’estat, que beu de les fonts de l’eterna idea d’una Europa única, homogènia i unida.” Una voluntat que, per sort, confia en professionals com Àlvar Melero per fer-se realitat.
