Text del 2006
“Mantenir el pes ideal no és una qüestió d’estètica, sinó de salut”
.
La vocació d’Amparo Piqué pel món de la farmàcia va néixer arran de l’observació de la tasca professional de la seva mare, Amparo Navarro, a la farmàcia familiar situada al cèntric punt barceloní de Portaferrissa: “Ma mare porta més de vint-i-cinc anys dirigint la seva oficina de farmàcia. Tot i que en principi em sentia més atreta per la branca mèdica, em vaig decidir a seguir els estudis de farmàcia seguint el consell de la meva mare, i estic molt satisfeta d’haver-ho fet. Vaig formar-me a la Universitat de Barcelona, i com és natural vaig compaginar la formació teòrica universitària amb l’aprenentatge pràctic que suposava la col·laboració continuada a l’oficina de farmàcia de familiar. Tanmateix, sent franca, cal reconèixer que la formació rebuda a la facultat s’ajusta de manera força imperfecta a la realitat professional posterior. En una paraula, la nostra veritable formació s’enceta quan comencem a treballar en una oficina comunitària de farmàcia.”
Durant aquesta època s’esdevingué un fet que marcaria el tarannà i la trajectòria professional d’Amparo Piqué: “Vaig perdre trenta quilos de pes quan tenia divuit anys sense l’ajut de cap metge. Ho vaig fer seguint les meves pròpies directrius, que es resumeixen a fer més àpats, reduir la quantitat d’aliments que es prenen i a anar amb molt de compte pel que respecta a les barreges.”
Amparo Piqué és molt conscient que, tot i que en el seu cas va ser satisfactori, les pèrdues sobtades de pes no són les més recomanables: “Vaig perdre disset quilos en un sol estiu gràcies a la meva força de voluntat i al meu desig d’aprimar-me. No obstant això, no recomanaria pas que ningú ho fes. Crec que el més adequat és seguir de forma constant una dieta en què es mengi poc i sovint. De manera pràctica, podem dir que el règim ideal consistiria a fer un esmorzar complet en aixecar-nos, esmorzar de forma lleugera a mig matí, dinar de forma continguda, berenar un parell d’hores després i fer un sopar frugal i escàs perquè justament aquest és l’àpat que pot tenir pitjors repercussions a l’hora de perdre pes. Aquesta dieta s’ha de complementar amb un exercici físic constant i moderat, com ara caminar. A més a més, és imprescindible portar a terme un control analític per veure la incidència de la dieta en el metabolisme del pacient i el seu estat de salut general.”
Amparo Piqué creu que mantenir el pes ideal “no ha de ser una qüestió d’estètica, sinó de salut, de manera que qualsevol pèrdua de pes s’ha de basar en factors sanitaris. No crec tampoc que siguin aconsellables els mètodes bruscos i ràpids de perdre pes, entre els quals també incloc la reducció d’estómac, llevat d’intervencions motivades per un risc per a la integritat del pacient.”
L’actual increment dels casos d’obesitat, en especial els d’obesitat mòrbida, té la seva explicació en “uns hàbits d’alimentació a la nostra societat no gens recomanables i que ja estan traduint-se en repercussions sanitàries, com ara l’elevat índex de nens de set anys que presenten colesterol, però que encara derivaran en més riscos per a la població en un futur no llunyà.”
Un cop llicenciada s’incorporà de forma plena a la farmàcia que dirigia la seva mare, amb la qual encara avui dia col·labora. Aprofitant la seva experiència, Amparo Piqué s’especialitzà en la confecció i seguiment de dietes hipocalòriques. En aquest sentit, per tal de millorar i reciclar els seus coneixements va assistir a nombrosos cursos organitzats pel Col·legi de Llicenciats: “La confecció de règims d’aprimament era un servei complementari totalment gratuït que oferia la nostra farmàcia. El nostre objectiu era millorar l’estat de salut i la qualitat de vida dels nostres clients, i ho vam aconseguir en molts casos. Desgraciadament, els resultats no sempre eren indefinits, ja que s’ha de menester força de voluntat i perseverança per mantenir-se en el pes idoni.”
L’oferiment de dietes d’aprimament de franc ens informa d’un dels trets característics de l’establiment farmacèutic de la Sra. Piqué: “La meva mare sempre ha apostat per un model de farmàcia basat en el tracte personalitzat als clients. Aquest tracte personalitzat requereix la màxima delicadesa per tractar els temes més espinosos, de força discreció per no ferir susceptibilitats i, sobretot, de temps per escoltar i entendre les necessitats dels nostres usuaris.”
La creença ferma en aquest model d’assistència ha portat Amparo Piqué a un elevat grau de compromís vers els usuaris: “En de terminats casos he acompanyat alguns dels meus clients als serveis d’urgència o als metges. M’agrada ajudar les persones que ho necessiten i a la nostra àrea d’actuació, ciutat vella, hi ha un percentatge considerable de població que viu en solitud.”
La seva experiència professional determina que es mostri summament respectuosa amb els tractaments alternatius: “Des d’un punt de vista merament pragmàtic, he pogut comprovar com l’homeopatia dóna resultats amb determinats pacients. A més a més, però, des d’un punt de vista teòric, és inqüestionable que la majoria dels principis actius utilitzats per a l’elaboració dels fàrmacs tradicionals deriven del món natural, per la qual cosa no podem negar el caràcter de fàrmacs que tenen aquests productes, tot i que encara resultin una vessant força desconeguda de la nostra actuació professional quotidiana, fet que segurament provoca desconcert o, fins i tot, rebuig en alguns facultatius.”
L’homeopatia és precisament un dels camps que demostra “la importància de conèixer les últimes novetats en el nostre sector, i com, sovint, la millor manera de fer-ho és la implicació i el treball seriós i meticulós a l’oficina, tot i que és evident que és necessari reciclar-se des del vessant teòric amb els cursos que ofereix el Col·legi de Farmacèutics.”
Amparo Piqué és mare d’un jove de catorze anys, Eduard Hernández, fruit de la seva unió amb el constructor Joaquim Hernández, mort l’any 2003: “El meu fill sembla decidit a estudiar medicina per tal d’especialitzar-se després en cirurgia, i no el pressionaré perquè es decanti cap a la farmàcia. Crec que cadascú ha de seguir les seves inclinacions i estudiar el que veritablement li agradi, no pas la dedicació professional tradicional familiar, malgrat que aquesta última pugui tenir una sortida professional més fàcil o directa.”
Amparo Piqué, doncs, aposta clarament per la vocació i la il·lusió com a motors de formació i no pas per valors socials consolidats com la tradició i l’estabilitat. Aquesta gosadia també es fa manifesta quan confessa que “en un futur indefinit m’agradaria crear i dirigir el meu propi establiment d’oficina de farmàcia seguint el principi del tracte personalitzat que he après de la meva mare i no oblidant mai que la tasca dels farmacèutics és prestar un servei sociosanitari a la població i no pas esdevenir simples comerciants.”
En el context actual, en què tan sovint sembla que la tendència del gremi de les oficines de farmàcia sigui la contrària, és encoratjador sentir les paraules de professionals tan identificats amb la seva professió com Amparo Piqué.
