Sra. Ana Mª Parejo Cuesta
Sra. Ana Mª Parejo Cuesta
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

ANA MARIA PAREJO CUESTA

FARMÀCIA ANA Mª PAREJO

Text del 2006

“Quan una persona se sent escoltada i compresa, respon d’una manera positiva, i tot el que has fet per ella t’ho paga amb escreix”

Al 1992, quan a Espanya hi havia una greu crisi econòmica, amb una forta inflació i unes altes taxes d’atur, la sra. Ana Mª Parejo va decidir obrir la seva oficina de farmàcia. Aquesta experiència no li va resultar gaire difícil, perquè, a favor seu, tenia una gran simpatia personal a l’hora de tractar amb el públic. “És molt difícil que un negoci fracassi quan una persona és responsable de la seva feina i atén la gent com cal. En aquesta professió has de ser molt receptiu, perquè hi ha molta soledat i la gent entra a la farmàcia i t’explica els seus neguits, encara que sovint no tinguin res a veure amb la salut. Quan una persona se sent escoltada i compresa, respon d’una manera positiva, i tot el que has fet per ella t’ho paga amb escreix. Em sento molt feliç, perquè sé que la gent m’estima.”

Va estudiar la carrera de farmàcia a Barcelona: “A la meva família no hi havia cap farmacèutic. Probablement, el fet que m’agradés estudiar farmàcia provenia del col·legi de monges en el que vaig estudiar i en el qual ens transmetien conceptes d’ordre i netedat màxims, dos dels requisits que són bàsics també a la farmàcia.”

Ara té clar quina és la seva vocació professional, però abans de trobar el seu camí va recórrer altres vies. “Primer havia començat estudis de geografia i història. Quan em vaig casar, el meu marit em va animar a fer una carrera universitària. Vàrem decidir que fos farmàcia, uns estudis molt diferents i de ciències. En acabar la carrera, pensava que no treballaria mai com a farmacèutica, perquè en realitat vaig fer-la per hobby. Però, com que m’omplia plenament i el meu fill, Albert també estudiava farmàcia, vaig decidir exercir.”

Demostra ser una persona amb empenta, que no s’acovardeix davant de les situacions complicades. “Quan vénen a la farmàcia persones conflictives, les atenc personalment, ja que no m’intimido i tinc molta paciència.”

La sra. Parejo delega quasi tota la responsabilitat econòmica de la farmàcia en el seu marit, el sr. Albert Fornés. “El meu marit és economista i m’estalvio haver de fer aquesta part de la feina de la farmàcia, que ell duu a terme tan bé.”

Intervé en la conversa el sr. Fornés: “L’oficina de farmàcia genera una rendibilitat normal, però s’han de portar els comptes i s’ha de parar esment en tots els aspectes: compres, gestió del magatzem i qüestió fiscal (és molt transparent). No produeix en absolut resultats econòmics brillants com altres activitats més especulatives.  És un negoci estable.”

Afegeix una dada molt interessant, que corrobora la importància d’una bona gestió econòmica a les oficines de farmàcia. “Precisament, ESADE està promovent un curs que s’anomena Gestió econòmica de farmàcia, el qual està tenint molt d’èxit.”

A l’oficina de farmàcia de la sra. Parejo, hi treballen cinc persones, totes farmacèutiques. “Actualment sóm tres farmacèutiques extraordinàries, el meu fill, Albert, que és el meu suplent, i jo.”

També hi poden fer fórmules magistrals. “En qualsevol tasca que es faci a la farmàcia, s’ha de ser molt professional. Per fer fórmules magistrals és fonamental la neteja, l’exactitud i la concentració. Algunes les fem i d’altres les encarreguem, depèn de la dificultat.”

Sobre l’elaboració de les drogues anomenades de disseny, deixa molt clar que això ho fa la gent sense escrúpols, que vol guanyar diners d’una manera ràpida i fàcil, molt lluny del que significa la professió farmacèutica. “La gent que fa les fórmules de les drogues de disseny, que malauradament es distribueixen en gimnasos i discoteques, ho fa perquè no té oficina de farmàcia i no està en contacte amb els pacients. Estic convençuda que no hi ha cap farmacèutic, amb establiment propi, que sigui capaç d’elaborar drogues sintètiques.”

La senyora Parejo explica que, quan estudiava farmàcia, les classes d’homeopatia que va rebre eren minses. No obstant això, en el decurs de la seva activitat professional ha arribat a la conclusió que “amb un bon diagnòstic, l’homeopatia pot esdevenir un sistema terapèutic adequat en molts casos, encara que, per tractar la majoria de les malalties, sobretot les més greus, em decanto per la medicina al·lopàtica, més ràpida en l’obtenció de resultats, més fiable i més econòmica.”

Creu que la relació ideal entre els metges i els farmacèutics hauria d’establir-se en termes d’igualtat. “Quan un farmacèutic truca al metge per a qualsevol consulta, igual que quan un metge ha de trucar al farmacèutic, s’ha de fer de col·lega a col·lega, ells en el seu paper de metges, i nosaltres en el nostre paper de farmacèutics.”

Personalment, diu que la seva relació amb els metges és bona i fluida, perquè es considera una persona molt oberta i tenaç. “Faig totes les trucades necessàries perquè els facultatius m’aclareixin els dubtes que pugui tenir sobre qualsevol incidència en els medicaments.”

Fa explícita la seva consideració envers les difícils circumstàncies en què han de treballar molts facultatius a la sanitat pública. “Els metges són els primers que es ressenten del fet de no tenir prou temps per atendre millor els seus pacients. Si han de visitar un gran nombre de malalts en una hora, és comprensible que, sovint, no puguin atendre les trucades telefòniques. D’altra banda, no tothom és educat i amable, també hi ha pacients que tracten els metges d’una manera grollera.”

Tant la sra. Ana Mª Parejo com el seu marit, Albert Fornés, se senten orgullosos de la trajectòria professional del seu fill i el veuen com a continuador de la professió materna. Tot dos coincideixen que el consell primordial que li donarien seria que fos essencialment humà i que fes una professió sanitària, per sobre d’una professió mercantil. “L’Albert és, fonamentalment, un sanitari, i aquest principi és el centre de la seva tasca professional. Ha d’anteposar la funció sanitària a la de rendibilitat econòmica. Una vegada garantida la rendibilitat indispensable, que naturalment ha d’aconseguir, aleshores el centre de la seva actuació, on ha de posar el màxim esforç, és l’atenció personalitzada i sanitària.”