Text del 2006
Estic esperançat que en el camp de la prevenció de l’Alzheimer i en el de l’esquizofrènia puguem fer alguna descoberta rellevant.
L’interès que suscita la ciència i les descobertes científiques al conjunt de la societat no es correspon amb un coneixement suficient de la realitat del món de la investigació i la recerca actuals. Són molts els grups que a Catalunya i a l’Estat espanyol treballen en diferents línies de recerca contribuint a l’avenç de la ciència. El seu treball dificultós, lent i complex és molt desconegut entre una població que cada vegada més es beneficia dels descobriments que en terrenys com el de la investigació mèdica i farmacèutica es realitzen i tenen aplicació pràctica. El doctor Ernest Giralt Lledó ha dedicat la seva trajectòria professional a investigar, a buscar respostes a enigmes i a intentar fer aportacions que representin un pas endavant dins del món científic. Dirigeix un grup de recerca que estudia l’estructura de pèptids i proteïnes. És membre de l’Institut de Recerca Biomèdica al Parc Científic de Barcelona i és professor del Departament de química orgànica de la Universitat de Barcelona.
Ve d’una família molt compromesa amb la medicina. El seu pare va ser metge, també el seu germà ho és, i una de les seves germanes és comadrona. Des de petit va viure de prop la realitat del món de la salut. “El meu somni, però, no va ser el mateix que el del meu pare. Vaig decantar-me per les ciències químiques, un camp des d’on investigar per generar algun producte que tingués una aplicació mèdica. Avui, des d’una perspectiva professional força dilatada, considero que he fet les meves petites aportacions, els meus grans de sorra, en uns camins prometedors en els quals encara queda molt per investigar.”
Va estudiar ciències químiques a la Universitat de Barcelona. Tot seguit va realitzar la tesi doctoral, a partir de la qual va veure clara la seva especialització: “la interfase entre la química, la biologia i la medicina. Des del punt de vista formatiu el doctorat em va obrir les portes a la professió d’investigador. Vaig descobrir que volia ser científic. Després de doctorar-me vaig fer una estada postdoctoral d’un any a la universitat de Montpellier sobre un tema molt diferent, la ressonància magnètica nuclear aplicada a l’estructura de la cromatina.”
De tornada a Barcelona, el 1975, va entrar de professor a la Facultat de Farmàcia i més tard a la de Química. “No era una bona època per als investigadors, el context no era propici, però vaig tenir l’oportunitat de crear, tot i ser molt jove, el meu propi grup de recerca. Van ser els primers passos en un món que més endavant em va portar nous reptes i l’inici de les meves estades als Estats Units, el 1990-1991, a l’Scripps Research Institute de San Diego, on vaig aprendre a viure la interdisciplinarietat portada a l’extrem. A Europa encara ens falta molt camí per recórrer en aquest àmbit. Als Estats Units el que compta no són els orígens sinó què estàs fent i què ets capaç de fer en el futur.”
Des del 1986 és catedràtic de la facultat de química de la Universitat de Barcelona, on dóna classes de química orgànica, “que és la química de les substàncies amb les quals treballen els éssers vius. És una matèria atractiva i interessant, un bon pas per entrar a les ciències de la vida. M’apassiona ensenyar i en aquest entorn puc transmetre el coneixement adquirit al llarg dels anys d’investigació.”
Iniciatives com la del Parc Científic de Barcelona intenten trencar barreres i posar en un mateix espai amb objectius comuns a professionals amb orígens i interessos aparentment divergents. “Un fil conductor ens uneix, en el nostre cas la recerca biomèdica.”
El grup del doctor Giralt Lledó té com a objectiu d’estudi principal els pèptids i la química de les proteïnes des de tres punts de vista diferents: el disseny, la síntesi i l’estructura de molècules bioactives. El leitmotiv de la seva línia d’investigació ha estat l’estudi dels pèptids. “En el nostre sistema nerviós central tenim més de 350 pèptids diferents, els neuropèptids. Tot i que tan sols estem començant a conèixer-ne alguna de les funcions, som molts els que estem convençuts que juguen un paper cabdal en el funcionament del cervell. Hem après a estudiar-los i a sintetitzar-los. Estem fent grans avenços en la investigació d’antitumorals. Estic esperançat que en el camp de la prevenció de l’Alzheimer i en el de l’esquizofrènia puguem fer alguna descoberta rellevant.”
El grup de recerca aplica tècniques modernes en l’estudi dels processos de reconeixement molecular. “Som un grup que pensa en una ciència aplicada i en el valor terapèutic de les molècules que estudia.”
Hi ha dos misteris en els quals el doctor Giralt i el seu grup estan treballant: “Un és purament químic i l’altre és molt general. Quin és el llenguatge que parlen les molècules? Com es produeixen les interaccions de les unes amb les altres? És un camp d’estudi per al segle xxi. Només a finals del segle xx comencem a adonar-nos de la importància i la interacció en xarxa dels compostos químics. El segon misteri que em plantejo és conèixer com funciona el cervell humà, un exemple de la complexitat biològica. M’apassiona aquest enigma. Estem estudiant moltes patologies relacionades amb el cervell humà.”
El doctor Giralt ha col·laborat amb molta freqüència amb la indústria farmacèutica, una experiència que ha resultat positiva. Universitats i empresa treballen de forma conjunta en algunes ocasions per desenvolupar projectes científics. Això no obstant, el món de la recerca a l’Estat espanyol encara no està prou avançat: “El principal problema del sistema científic català i del espanyol és de dimensió i de massa crítica, és a dir, som pocs en comparació amb altres països. El segon problema que no té solució és la manca de tradició científica. El material humà, en canvi, és fantàstic. Tant ara com en els darrers anys he gaudit de col·laboradors d’aquí i de fora amb un nivell molt elevat i gran motivació. El mèrit de la meva tasca ha estat possible gràcies a aquests equips de gent.”
La ciència de debò és descobriment, i els descobriments més significatius del seu laboratori han estat els més inesperats, fruit de la sorpresa. “El que hi ha d’haver en un grup de recerca és una priorització d’àrees de treball i d’interessos. Mai no hem d’oblidar que hem de donar respostes als ciutadans que demanen una combinació entre recerca bàsica i especulativa i un esforç de cara a l’aplicació d’aquests coneixements.”
Aquest científic reconegut a l’Estat espanyol va ser un dels promotors i fundadors junt amb Pere Puigdomènec de l’Associació pel Foment de la Ciència, “un col·lectiu de científics que ens preocupem per la percepció social de la ciència i pel control per part de la societat de l’ús dels descobriments científics.” El doctor Giralt Lledó és Premi Nacional de la Reial Societat espanyola de química, Premi Internacional Leonidas Zervas de recerca i Premi Narcís Monturiol. Té més de 300 articles publicats en revistes científiques, ha escrit quatre llibres i forma part de diferents comitès de revistes internacionals a més de ser editor del Journal of Peptide Science.
