Text del 2006
Promoure un futur docent i de recerca enriquidor que promogui millores socials.
Els reptes als quals s’enfronten les universitats davant d’un món canviant, amb necessitats formatives diverses, tenen molt a veure amb les noves realitats socials. Un dels aspectes als quals aquests espais formatius dediquen especial atenció és la recerca. Des de les facultats es potencien cada vegada més els grups de recerca en què es genera nou coneixement que acaba beneficiant el conjunt de la societat. La investigació bàsica també té un pes important dins del conjunt de la recerca i esdevé una font d’informació i una base de saber per a altres disciplines. El doctor Crisanto Gómez López és degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, des d’on s’encarrega de detectar les necessitats dels estudiants i de buscar una estructura docent i organitzativa idònia, tenint en compte la introducció de les noves premisses que arriben d’Europa i que han de modificar en els propers anys el panorama universitari.
La Universitat de Girona va néixer el 1991 per ampliar l’oferta formativa universitària als estudiants de les comarques gironines. El doctor Crisanto Gómez va arribar-hi el 1992. Des de llavors s’ha integrat plenament a l’organització i a la Facultat de Ciències, on ha combinat la docència, la investigació i la gestió. “El 1997 vaig guanyar la plaça de professor i l’any següent vaig convertir-me en cap de la unitat de Zoologia. Va ser el pas previ a encarregar-me de la direcció del Departament de Ciències ambientals i després del deganat. Tot i la quantitat de necessitats que tenim com a universitat i com a facultat, i dels reptes que se’ns presenten, el projecte que tenim entre mans és apassionant. Un dels aspectes més fonamentals del nostre programa és l’aposta per la investigació i el desenvolupament. Si a Catalunya volem arribar a tenir tradició de recerca, hem de dur a terme una inversió econòmica important, que acabarà beneficiant el conjunt de la societat. L’avenç del coneixement no es pot aturar ni es pot esbiaixar. El Parc de Recerca Biomèdica és un pas molt rellevant per fer avançar la recerca. Des de la Universitat de Girona estem desenvolupant el Parc Científic. No podem repetir les temàtiques de recerca que ja existeixen a pocs quilòmetres de distància. Hem de veure quin és el potencial que tenim i què podem aportar.”
Avui, aquest biòleg català està al capdavant d’un projecte de futur, d’una facultat on han de formar-s’hi científics i tècnics del demà. “Estem en un moment de canvi important. S’ha superat el període de descentralització, en una universitat creixent, en el marc d’un espai europeu d’educació superior que condiciona molt l’activitat universitària. En dos anys haurem d’aplicar una nova estructura dels graus.”
La Facultat de Ciències, amb més de 1.200 alumnes, també compta amb dos postgraus propis, medi ambient i ciència i tecnologia de l’aigua. “Hi ha grups que participen en un altre postgrau amb altres universitats sobre nanotecnologia i un altre d’ecologia. A la facultat som uns 30 grups de recerca.“
Crisanto Gómez va estudiar la carrera de biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha lluitat per portar endavant el seu somni, estar al servei de la ciència: “La vocació per la biologia va sorgir del coneixement que em van saber transmetre tres persones que han tingut importància a la meva vida: el meu pare, bon caçador i amant de la natura, Ricardo Cucala, professor de biologia al batxillerat, i Félix Rodríguez de la Fuente amb els seus programes televisius educatius. A casa sempre hi va haver un gran esperit de lluita, de treball i de superació personal que m’ha impregnat i guiat al llarg de la meva trajectòria professional. El fet de decidir emprendre una carrera universitària va representar un gran esforç a nivell familiar. Just en començar la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig haver de deixar-la per anar a treballar i fer la meva aportació a la família. Un temps després vaig poder reprendre els estudis i allò va ser meravellós des d’un punt de vista personal.”
Una vegada llicenciat va iniciar la tesi doctoral amb el doctor Xavier Espadaler, un estudi sobre la dispersió de granes per formigues –mirmecocòria-, un fenomen que s’havia descrit a Àfrica i Austràlia però que era desconegut aquí. “L’objectiu era veure fins a quin punt aquest fenomen també es produïa a Catalunya i establir un patró, el d’un procés que es dóna de forma similar a totes les àrees mediterrànies. Estudiar les formigues significa haver d’observar-les en el seu terreny i entendre els seus moviments. Al llarg de tots aquests anys no he deixat mai de pensar en les relacions entre formigues i granes dirigint especials esforços al problema de les invasions biològiques. Una de les formigues que avui estem estudiant és l’argentina, una formiga invasora que és present a l’Estat espanyol i és un exemple de bioinvasió, un dels elements que conformen el canvi global. Portem set anys treballant-hi. Les formigues ens permeten estudiar fenòmens particulars i fenòmens globals. Hi ha tota una part de recerca lligada a l’eliminació d’aquests animals en el nostre àmbit. No és una qüestió relacionada amb la salut, no acostumen a generar problemes, però sí amb la convivència. Estudis fets a l’Amazònia han permès calcular en termes de biomassa el pes de tots els vertebrats de la zona i el de totes les formigues. La relació era d’un a quatre. Les formigues funcionen de forma organitzada, són, per tant, un element essencial dins de la dinàmica dels ecosistemes. La recerca bàsica sovint resulta difícil d’entendre perquè sembla allunyada de la realitat social. Però en el cas de la formiga argentina, hi ha estudis que han pres la seva organització com a model per col·lapses informatius d’una xarxa informàtica. Tenim molts models de funcionament a la natura que es poden aplicar a la realitat social perquè funcionen molt bé.” El grup de recerca Pertorbacions ecològiques i comunitats animals terrestres, en el qual desenvolupa el seu treball de recerca el doctor Gómez, està integrat per deu persones que dediquen una especial atenció a la recerca en formigues, fins a un 70% del temps, mentre que la resta es destina a estudiar els ocells però sense deixar de banda les formigues.
El Dr. Crisanto Gómez López ha dirigit diverses tesis doctorals i ha publicat 27 articles en revistes d’impacte. Il·lusió, vocació de recerca i esperit científic guien els passos d’aquest català que treballa per promoure un futur docent i de recerca enriquidor que promogui millores socials.
