Sr. Pablo Franquet Elía
Sr. Pablo Franquet Elía
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

PABLO FRANQUET ELÍA

MANUBENS & ASOCIADOS, ABOGADOS

Text del 2006 pel Sr Font.

El Dret Farmacèutic implica una reglamentació imprescindible en les societats modernes i un forma de protecció dels consumidors i de la indústria.

El dret farmacèutic és un cos normatiu de gran extensió i complexitat i, al mateix temps, dels més regulats dins de la jurisdicció espanyola. El desenvolupament del món farmacèutic, l’avenç constant de la ciència, la descoberta de nous fàrmacs, l’ampliació de mercats –i per tant de consumidors– han generat la necessitat de regular cada vegada més el sector. A banda dels consumidors, també s’ ha de tenir en compte els professionals sanitaris, com metges, farmacèutics i infermers, que per si sols no poden arribar a conèixer les característiques de tots els medicaments. La quantitat d’informació és elevada i només la intervenció de l’Estat i els procediments d’avaluació, autorització i registre previs a la comercialització, el control de qualitat, la farmacovigilància, etc. asseguren que allò que arriba a la societat és realment eficaç i segur. “El Dret Farmacèutic implica una reglamentació imprescindible en les societats modernes i un forma de protecció dels consumidors i de la indústria.”

Pablo Franquet Elía és advocat especialitzat en Dret Farmacèutic i Sanitari, sector en constant transformació que coneix a bastament. Pablo Franquet combina la passió i un ferm sentit vocacional per la professió jurídica amb l’interès per una altra disciplina, la mèdica. El 2002 va començar a exercir la professió i darrerament ha pogut culminar un dels seus objectius a Manubens & Associats desenvolupant l’especialitat que més el reconforta. “Vaig buscar un bufet amb un departament de Dret Processal dinàmic i amb una forta projecció al sector farmacèutic i sanitari.” “El dret és cada vegada més especialitzat, com també passa amb altres disciplines, per exemple la Medicina. No es pot ser un gran especialista en tot. Jo m’estic especialitzant en la responsabilitat civil i dins d’aquesta en la responsabilitat professional i en el subgrup dels defectes de productes. Tinc molt clar el que vull des de fa anys, l’advocacia vinculada al sector sanitari (farmacèutic, clínic, hospitalari). En l’actualitat, estic col·laborant en una revista especialitzada en medicina estètica dirigida a cirurgians plàstics.”

Carles Manubens, soci fundador i director de Manubens & Associats, ha delegat en aquest jove advocat la confiança sobre aquesta especialitat “El despatx busca persones amb voluntat de fidelitat, amb il·lusió per créixer i consolidar-se.”

El sector farmacèutic és potser el més regulat de l’Estat espanyol. És constant el flux de nova legislació que exigeix l’actualització de coneixements als juristes. “Apareixen noves normatives i reglamentacions que mostren la voluntat reguladora d’aspectes que no estaven prou acotats; per exemple, amb el reglament sobre transfusions de sang s’ha volgut superar una normativa massa genèrica. A més, en la actualitat està en curs la redacció de la nova Llei del medicament que pretén suplir les carències del text de 1990 i regular alguns del problemes sorgits al sector en els darrers anys.”

Dins del Dret Sanitari i Farmacèutic hi ha molts àmbits i especialitzacions, com els referents a “patents, contractes, distribució, contractes hospitalaris, relacions amb el personal sanitari o la resolució de conflictes”. A l’Estat espanyol hi ha una taxa de litigiositat en el sector farmacèutic inferior a la d’altres països del nostre entorn com poden ser els Estats Units. En proporció, es produeixen pocs litigis, i els que hi ha, s’intenten tancar de forma negociada, sense arribar als tribunals. Als laboratoris a vegades no els compensa la repercussió que pugui tenir el seu cas en els mitjans de comunicació, encara que l’hagin de guanyar. Els juristes també hem de procurar arribar a un acord entre les parts enfrontades. Tenim la responsabilitat social de procurar resoldre el conflicte de forma extrajudicial mitjançant una entesa de voluntats que satisfaci a ambdues parts .”

Un litigi a la indústria farmacèutica pot versar sobre danys causats per un producte defectuós. “Mentre que en el món de la medicina es parla de mala praxi o de negligència professional en referència al dany causat a una persona, en el món de la farmàcia el dany que pugui provocar un laboratori seria conseqüència d’un producte defectuós. La llei diu que un producte és defectuós quan no té la seguretat que el consumidor podria esperar legítimament. És un criteri. En altres països el criteri és diferent.” Com funciona la mala praxi? “El metge respon en cas que s’entengui que la seva actuació en l’acte mèdic ha estat negligent -és a dir, quan ha actuat de forma que no es correspon amb l’estàndard i l’estat de la medicina actual-. No obstant això, els advocats vinculats al món sanitari acostumem a parlar més de responsabilitat mèdica i no tant de negligència.”

Des del punt de vista del litigi, els criteris de responsabilitat són totalment diferents en el camp de la farmàcia i en el de la medicina. Un àmbit de gran interès en el món de la farmàcia i de la investigació científica és el de la propietat industrial. “Hi ha moltes formes de protegir la investigació. El científic s’ha de posar en contacte amb un advocat quan fa una descoberta per tal que l’assessori sobre com protegir-la de manera que no el limiti en el futur o freni la investigació d’altres. A Espanya comptem amb diverses fórmules per protegir la innovació, com podrien ser les clàusules de confidencialitat per part dels treballadors, les patents, que són l’instrument per excel·lència per protegir les descobertes científiques, o uns acords de col·laboració entre empreses farmacèutiques o biotecnològiques que protegeixin suficientment el know-how respectiu de les parts. La patent és necessària. Permet protegir el descobriment i fer-lo rendible.”

Sens dubte, en els propers anys veurem com el Dret Farmacèutic continuarà desenvolupant-se perquè l’evolució social i els avenços científics i tècnics exigeixen l’adaptació de les normes a la realitat social, a nous reptes amb noves respostes i fórmules legislatives.