Text del 2006
“La prevenció aporta qualitat de vida a les persones i economitza les despeses sanitàries”
La fisiologia és un referent per poder entendre els mecanismes vitals de qualsevol organisme i es considera una ciència fonamental conjuntament amb la bioquímica, la biologia molecular o la immunologia, entre d’altres. Es tracta d’una branca de la biologia que estudia les funcions dels éssers vius i els mecanismes que les regulen i les regeixen. “Tot organisme és susceptible de ser analitzat des d’una perspectiva fisiològica per tal de poder esbrinar com funciona, s’organitza i es regula.”
El doctor Reinald Pamplona Gras, especialista en fisiologia, va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona però, ben aviat, es traslladà a Lleida, ciutat on treballa i resideix des de fa 20 anys. “La meva vocació sempre ha anat encarada a la recerca. Sóc metge per formació, però des de l’inici vaig saber que no volia dedicar-me a la pràctica mèdica. Per aquest motiu, tot just llicenciar-me, vaig començar a preparar el doctorat. En aquell moment, el professor que s’havia ofert per dirigir la meva tesi va marxar cap a la Universitat de Lleida i jo també m’hi vaig traslladar. En finalitzar el doctorat se’m va brindar l’oportunitat de començar a impartir-hi classes com a professor associat, i més tard hi vaig treballar com a titular.”
La tesi del doctor Pamplona consistí en l’estudi d’una reacció relacionada amb la diabetis. “Em vaig centrar en la investigació de l’efecte negatiu que la glucosa exerceix sobre les cèl·lules; quan es produeix aquesta complicació poden sorgir dificultats que deriven en malalties renals, arterials o oculars. Aquesta patologia té el seu origen a l’anomenada reacció de Maillard i es tracta d’una reacció química espontània que origina el sucre en entrar en contacte amb les proteïnes.”
En el transcurs del temps, Reinald Pamplona ha anat ampliant la seva línia de recerca inicial amb el suport d’un equip de col·laboradors. “Els professionals que formen part del meu equip són investigadors bàsics: bioquímics, biòlegs moleculars i cel·lulars, fisiòlegs… Gran part de la nostra activitat, però, es desenvolupa amb la participació de professionals de l’àmbit sanitari. Ens és del tot útil i necessari que mantinguem una interacció constant amb el personal que tracta directament les malalties; si no fos així, la nostra investigació perdria tot sentit. Per poder treballar, nosaltres hem de veure una aplicació i un sentit que vagi des del que és bàsic fins al que és clínic, havent passat abans per tots els estadis de complexitat intermedis.”
Actualment, l’equip del Dr. Pamplona treballa en l’estudi de la fisiologia del procés d’envelliment i les seves implicacions en patologies neurodegeneratives. “Ens interessa més el procés d’envelliment perquè entenem que, des del context de la reacció de Maillard, la diabetis actua com una evolució accelerada cap a l’envelliment. I, basant-nos en el mateix context químic, hem derivat la nostra línia cap un camp més ampli que actualment es coneix com a estrès oxidatiu. Emprem la recerca com a font per poder interpretar les malalties –sobretot les multifactorials– i esbrinar quin és el seu origen. Només fa 20 anys, encara ens costava molt d’apropar-nos-hi a causa de la complexitat dels seus sistemes. Avui dia, però, ja disposem d’eines molt potents que ens faciliten la feina. La idea concreta de les nostres investigacions consisteix a arribar a entendre la biologia de l’envelliment humà, i treballem per descobrir quina és la interacció entre els components que condicionen el deteriorament somàtic. Fa 15 anys que estudiem el mateix camp d’investigació, aprofundint en tot el que engloba l’estrès oxidatiu. Els sistemes que avaluem són tan complexos que, avui dia, encara ens queda molta feina per fer si volem arribar a descobrir totes les implicacions dels elements biològics de la nostra línia de recerca.”
L’aportació dels fisiòlegs està clarament enfocada al fet de prevenir les malalties. “La prevenció resulta molt més rendible per a tothom que no pas la cura, perquè aporta qualitat de vida a les persones i economitza les despeses sanitàries. Actualment ja sabem que per dur a terme una bona prevenció hi ha dos requisits imprescindibles que la població hauria de tenir en compte: mantenir una bona nutrició i realitzar exercici físic. Nosaltres treballem per trobar la base biològica que ens faci entendre per què aquestes dues circumstàncies són beneficioses per a l’organisme humà. Des del punt de vista estrictament biològic, avui ja podem afirmar que els factors responsables del procés d’envelliment poden ser modulats amb una intervenció nutricional. Aquest és un concepte que s’anomena restricció calòrica i que representa una intervenció positiva per al funcionament del cos humà que permet reduir la incidència de patologies com el càncer, les malalties vasculars o les malalties neurodegeneratives. El fet de tenir les eines i la base biològica que sustenta aquests fenòmens és motiu de satisfacció per a tot el nostre equip de recerca. Poder extrapolar aquestes idees fa que ens sentim il·lusionats i confiats que aquesta fase inicial suposi el primer esglaó per, algun dia, arribar a aplicar els descobriments fisiològics a les patologies concretes.”
La recerca suposa una gran aposta amb molt bones expectatives de cara al futur, “però alhora és arriscada perquè implica una elevada inversió A Catalunya, la capacitat de decisió o d’intervenció per potenciar l’activitat de la recerca ha estat molt minsa. Els recursos sempre han vingut per part del ministeri i no han depès directament dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Considero que, fins ara, a nivell estatal no s’ha sabut tenir una visió estratègica per adonar-se de la importància que suposa invertir en recerca. Tinc la sensació que el fons econòmic estatal està mal repartit perquè, a l’hora de distribuir-lo, la ciència sempre queda força relegada. Si bé és cert que des de l’últim canvi de govern hem notat un nou impuls i comencem a veure moviments i passes interessants, avui dia el nostre país encara ocupa un lloc molt desafavorit en relació amb la mitjana –tant europea com nord-americana– pel que fa al desenvolupament.”
La tecnologia és un motor important que ha aportat la possibilitat que la informació estigui a l’abast de tothom. “Actualment, el flux d’informació, de coneixement i de tècniques és excepcional. Internet permet la col·laboració i el contacte entre científics de manera immediata. Tret de casos molt específics, pràcticament ja no són necessaris els desplaçaments físics. Des del punt de vista de la comunicació científica, entenc que el planeta actua com si fos un únic país. En tota la història de la ciència, fins ara mai no hi havia hagut un creixement tan extraordinari de coneixements.”
