Text del 16/09/09
“El nostre creixement és inesgotable; ICG Software està a punt de fer 25 anys, i sempre tenim una fita nova per conquerir”
“L’empresari no pot quedar-se tots els guanys; ha de reinvertir-los en la companyia, en recerca i en innovació”
“Al nostre Estat, l’entrebanc bàsic per fer recerca amb la universitat és la manca de privacitat, perquè es posa en risc el coneixement de les empreses”
“El nostre pla estratègic a l’exterior ha estat clau per no patir els efectes de la crisi, ja que una part molt important de les nostres vendes correspon al mercat forà”
“Els principals responsables de la davallada han estat el Govern, els ajuntaments i la banca”
“El que ha de fer ara el Govern és potenciar l’empresa privada, que és la que crea ocupació i produeix”
El pèrit industrial Andreu Pi i Pocurull és president del grup ICG Software, entitat dedicada a la fabricació i comercialització de tecnologies per a les empreses, especialment als sectors del comerç i l’hostaleria. Fundada l’any 1985, ven actualment els seus productes arreu del món. La innovació que va impulsar una aposta pionera per la informàtica al servei de l’empresa ha estat d’aleshores ençà un dels motors principals de la firma, a banda d’un factor irrenunciable per avançar amb garanties d’èxit.
ICG Software fou la primera empresa a desenvolupar tecnologia visual i tàctil per a l’hosteleria, amb una màquina que revolucionà la forma de treballar del sector. “Aquella va ser la gran evolució de la companyia, 10 anys després de la seva creació, i des de llavors no hem parat de créixer i d’innovar. En realitat, el creixement és inherent al nostre sector i, per tant, inesgotable: sempre tenim una fita nova i objectius desconeguts a conquerir. Ara hem llançat el Hiopos, un terminal punt de venda tàctil amb software d’última tecnologia, de baix cost i autoinstal·lable, que vam estar desenvolupant durant tres anys, i ja estem treballant amb els projectes que llançarem al mercat en un termini pròxim d’un o dos anys.”
La recerca és indestriable de la mateixa activitat de l’empresa, i s’emmarca en una política de reinversió dels beneficis que és essencial per afrontar temps de crisi com l’actual. “Destinem un 20% del nostre pressupost a la recerca i la innovació. Malgrat el context recessiu actual, la companyia ha continuat en el procés de desenvolupament de nous productes, perquè el nostre afany ha estat protegir-la per garantir-ne el futur. La nostra filosofia és guardar part dels guanys per al futur de l’empresa, i mai buidar tota la bossa. Gràcies a aquesta mentalitat, no hem de dependre de recursos financers externs. Un empresari no ha d’emportar-se tots els guanys i una organització ha d’arribar a autofinançar-se com a mínim en un 30%, no pas viure al dia. Mentre ha estat època de riquesa, tots hem guanyat molts diners, però ara hi ha empreses que no en tenen i depenen de recursos externs: què n’han fet de tots els que ja havien guanyat?”
La investigació és indispensable per renovar-se i mirar cap al futur, per això és necessari un canvi legislatiu que permeti les empreses col·laborar més i millor amb la universitat. “El problema més greu d’una empresa com la nostra és que allò que desenvolupem amb cura durant anys pot ser que, en el moment de comercialitzar-lo, l’entorn no estigui preparat per comprar-nos-ho. No és un secret que a tot Espanya s’està vivint un moment molt difícil, però no per això hem d’aturar la recerca, sinó, ben al contrari, cal seguir-hi treballant, tot i els grans riscos i les mínimes garanties d’èxit. De fet, l’entrebanc bàsic per fer recerca amb la universitat al nostre Estat és la manca de privacitat, perquè es posa en risc el coneixement propi. Si les institucions de debò volen promoure la recerca universitària per a l’empresa, han de canviar les lleis per garantir la privacitat.”
L’expansió territorial ha estat una altra de les estratègies del creixement d’ICG Software, amb una particular política d’aliances i un producte universal. “El que hem fet és crear un producte estandarditzat, que ens ha permès traduir-lo a diferents idiomes, conquerir cada vegada més mercat i anar més lluny. Ara el tenim disponible en 13 llengües i el venem a més de 40 països. La nostra filosofia és entrar en un mercat estranger i buscar un soci, un company de viatge per caminar junts, que adopta la nostra imatge i la nostra política, però en respectem la idiosincràsia. Quan ens representa algú que porta anys en un país, és tot un èxit. No hi ha cap altra empresa que estigui present a tanta diversitat de països com nosaltres; Espanya és el nostre primer mercat i el més potent, però tenim molts altres, com Anglaterra, Mèxic, Tailàndia, els Estats Units… I cada vegada anem creixent més. El nostre pla estratègic a l’exterior ha estat clau perquè avui no estiguem patint els efectes de la crisi. Preveig que l’any que ve facturarem el mateix que aquest, perquè una part molt important de les nostres vendes és a l’exterior.”
Tot i ser crític amb la manca de previsió d’algunes empreses, el senyor Pi assenyala l’Administració i els bancs com a responsables de l’actual davallada. “Els principals responsables de tota aquesta situació han estat el Govern i els ajuntaments, perquè tenien necessitat de recaptar impostos i ho van fer requalificant terrenys per fer-los edificables. Aleshores la banca, que es dedica sobretot a guanyar diners de forma ràpida i fàcil, junt amb industrials que desitjaven el mateix, compraren terrenys a baix cost, unes terres que després es revaloritzarien sense mesura. Els diners que havia al banc, propis o d’impositors, sortiren al carrer i foren repartits entre part de la població, però en tragueren molts més dels que podien recuperar, i ara no n’hi ha per invertir en nous projectes i per mantenir un creixement sostingut, ni per donar crèdits. De fet, amb la injecció de capital al sistema bancari, el Govern el que ha fet és tapar els forats que tenen les entitats financeres per evitar-ne la fallida; però en realitat no s’ha posat cap mesura perquè aquests diners arribessin a les empreses i a les famílies, els seus suposats destinataris.”
Però no acaba aquí la disconformitat d’Andreu Pi amb l’actuació dels nostres dirigents; troba a faltar ajuts i suport per a les empreses. “Mentre tinguem un Govern que no sigui capaç de seure a parlar de tu a tu amb l’empresariat i els seus representants, i dir les coses pel seu nom, per tal d’arribar a acords que siguin beneficiosos per a la producció, ho tenim malament. Cal més flexibilitat en l’acomiadament, perquè l’actual proteccionisme és molt perjudicial, especialment a les PIME, on treballa sobretot mà d’obra qualificada. Cap empresa mitjana o petita voldrà mai acomiadar un bon treballador. Quant a les empreses grans, cada vegada hi ha més deslocalitzacions, que porten a la destrucció de llocs de treball, perquè el cost de producció és molt alt. D’altra banda, les mesures anticrisi del Govern passen per donar diners als aturats i per fer obra pública, però això s’havia de fer quan les vaques eren grasses: quan més s’ingressa és quan més s’ha d’invertir. Ara el que s’ha de potenciar és l’empresa privada, que és la que realment crea llocs de treball i produeix. Altrament, el que s’està fent només és buidar les arques de l’Estat.”
ICG Software celebrarà l’any vinent el quart de segle estrenant noves instal·lacions i una organització a mida del seu creixement. “Des que vaig crear l’empresa, la meva idea ha estat sempre tenir una estructura molt organitzada, tant quan érem sis com ara, que som més de 60. Sempre hem actuat com una empresa petita, però ara hem de ser una empresa gran i adaptar els nostres hàbits i formes d’actuar a les nostres dimensions actuals, ser executius a tots els nivells i no caure en la burocratització.”
