Sr. Josep Llinàs i Serra
Sr. Josep Llinàs i Serra
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOSEP LLINÀS I SERRA

ASOCIACIÓN NACIONAL DE COMERCIANTES DE GANADO PORCINO (ANCOPORC)

Text del 02/06/2009

L’associació va néixer per defensar els interessos del sector porcí davant de les diferents normatives que s’imposen diàriament sobre producció, transport i benestar animal des de Brussel·les.

Les dades mostren un increment extraordinari del sector porcí, però el cert és que s’han perdut molts diners des de fa dos anys i la situació és molt difícil.

Ara patim una pesta de salut, perquè hi ha tant control sanitari i tanta eficiència que puja la producció i baixen els preus.

Hem patit la crisi del cereal i la crisi financera, i no hem rebut cap ajuda; no hi ha cap Pla Prever per a nosaltres.

Estem fent bé les coses amb el transport d’animals; el que demanem és que no se’ns limiti amb normatives que sempre acaben suposant costos per al sector.

Des de fa 12 anys, Josep Llinàs i Serra és al capdavant de l’Asociación Nacional de Comerciantes de Ganado Porcino (ANCOPORC). De fet, va ser-ne un dels fundadors, i n’és el president des de la seva creació, un càrrec que compagina amb la seva activitat professional com a marxant del sector, a la Comercial Agropecuària Llinàs, S.L., amb seu a Tàrrega. “L’ANCOPORC representa a Espanya les empreses de comerç del bestiar porcí viu, i actualment aplega uns 150 membres. Des de l’entitat hem promogut la unió de les empreses transportistes del sector, l’Asociación Nacional de Transporte de Animales (ANTA).”

Ambdues formen part d’una confederació europea. “Ara les normatives venen des de Brussel·les i, per aquesta raó, hem d’intentar estar units, no només a nivell nacional sinó també europeu.”

Explica Josep Llinàs com va sorgir l’associació que representa: “Vam néixer per regular les dificultats sanitàries que comporta el bestiar porcí, per defensar el sector de les acusacions que ens responsabilitzaven dels seus problemes de salut i també per vigilar els nostres interessos davant de les diferents normatives que s’imposen diàriament sobre producció, transport i benestar animal.”

La diagnosi de la situació que viu el sector avui dia és clara: “Estem patint una crisi molt forta des de fa un parell d’anys.”

Paradoxalment, l’alt nivell de qualitat sanitària acaba tenint un efecte negatiu als comptes del sector. “Avui hi ha uns controls sanitaris molt exhaustius; és molt important per al propi ramader, perquè, quant més sans estan els animals, més produeixen. A més, d’aquesta manera es redueixen moltíssim les possibilitats que torni a haver-hi pestes, però, en canvi, patim una pesta de salut que provoca l’abundància de producció i, per tant, preus més baixos.”

Tanmateix, hi ha qui diu que el sector ramader i agrícola surt ben parat de la conjuntura econòmica actual. “És cert que les dades mostren un increment extraordinari. Catalunya, el 2008, va produir 18 milions de porcs, xifra que suposa més del 40% de la producció espanyola i un creixement entre el 6% i el 8% respecte a l’any anterior. Aquest fet, vist des dels ulls de l’Administració, significa que el sector va molt bé, però en el fons és com aquell jugador que va al casino perquè vol recuperar el que ha perdut, fa tot el que pot per compensar les pèrdues i busca els diners on sigui. Això és una mica el que ens està passant; en realitat, s’han perdut molts diners des de fa dos anys i la situació és molt difícil.”

De fet, l’increment de la producció està molt vinculat a una major eficiència i professionalització. “Amb el mateix número de caps reproductors ha augmentat la producció, senzillament perquè cada vegada som més eficients. També la indústria transformadora és molt més eficaç, i exporta moltíssim per Europa. Produïm aproximadament un 120% de les necessitats del nostre país, i per tant hi ha un 20% que cal vendre a fora.”

Josep Llinàs afirma que els ramaders i els agricultors han estat víctimes per partida doble de la crisi dels cereals afegida a la crisi financera. “El sector s’ha vist afectat per totes dues bandes, i nosaltres no hem rebut mai cap ajut; no hi ha cap Pla Prever per a la producció porcina.”

Les oscil·lacions del mercat del cereal, que poden ser letals per al sector, són difícils de controlar. “Algun cereal, com la soja, es troba molt monopolitzat. Tot i que la resta no ho està tant, són mercats interrelacionats; per tant, quan un cereal està molt car, els altres van més buscats, i això n’augmenta els preus. A més, el mercat dels cereals té un abast mundial, de manera que, si per exemple els països emergents en compren, aquest fet repercuteix globalment. D’altra banda, el cereal és un valor refugi amb què juguen els inversors: quan el petroli té davallades, el capital recorre sovint al cereal i apuja els preus a nivell mundial. Espanya és demandant d’aquest producte, i estem subjectes als seus vaivens. Alguna vegada s’havien fet exempcions a les importacions, però ara que depenem de Brussel·les és més complex, perquè als països exportadors no els interessa.”

El senyor Llinàs lamenta també que el sector porcí pateixi especialment “els avatars mediàtics, com en el cas recent de la grip AH1N1, inicialment dita grip porcina.”

Aquesta nova pandèmia “fou un sotrac per a nosaltres fins que es va poder demostrar que els porcs no n’eren l’origen, i l’OMS ho ratificà. El millor desmentit que s’ha fet és canviar-li el nom. Afortunadament, la situació que es va crear no va arribar a afectar massa el consum de porc.”

Una altra pedra angular del món de la producció porcina és la qüestió del benestar animal i la normativa europea al respecte. Josep Llinàs alerta que l’actual exigència en aquesta matèria comporta encarir costos i perdre competitivitat al mercat global. “Estem fent les coses ben fetes en el transport d’animals; el primer interessat en què el bestiar estigui bé és el mateix comerciant. El que demanem és que no se’ns limiti amb normatives que, creiem, responen més a interessos de països centreeuropeus que no pas al benestar de l’animal. Les normatives que es creen, d’abast europeu, de seguida suposen un cost que ha d’assumir el sector, perquè, per exemple, donar més espai a l’animal vol dir reduir la càrrega, o limitar-ne les hores de transport és limitar mercats: en vuit hores tens un mercat i, en 24, en tens un altre; en vuit hores no podem abastir el mercat italià o alemany, mitja Europa se’ns escapa. Se’ns demanen moltes coses que encareixen el producte i això ens fa molt mal, perquè la competència amb les carns del Brasil o dels Estats Units, que no tenen aquests controls tan disciplinats, es fa gairebé impossible. El consumidor, tot i que defensa el benestar dels animals, a l’hora de comprar el que sol triar és el producte més barat.”

Aquesta exigència normativa en el transport de l’animal afecta molt directament el sector porcí de Catalunya i Espanya, grans productors a l’àmbit europeu i exportadors d’animals vius a diferents països. “Espanya ocupa el segon lloc en el rànquing europeu de producció porcina, que encapçala Alemanya; per tant, el sector porcí de l’Estat és força competitiu.”

En clau de futur, el sector podria compensar costos per vies inimaginables temps enrere, com generar energia a partir dels purins. “Un dels abarataments en el cost de la producció podrà ser la valoració que es donarà a les dejeccions ramaderes per a la creació d’energia. Estem a un estadi encara incipient, però en una societat tan industrialitzada i necessitada d’energia, a la llarga estic convençut que tindrà molt valor.”

I és que, tal com diu el senyor Llinàs, “tot evoluciona, com la mateixa feina de marxant d’animals. Avui ja no es va als mercats; els tractes, que abans es feien amb encaixades de mà, ara es tanquen per telèfon. Tanmateix, el que no ha canviat és el valor de la paraula, perquè els acords els seguim fent sense demanar cap signatura, i, qui no els respecta, en aquest sector té els dies comptats.”