Sr. Jaume Llongueras i Mestres
Sr. Jaume Llongueras i Mestres
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JAUME LLONGUERAS I MESTRES

CONSULTOR DE INGENIERÍA CIVIL, S. A. (CICSA)

Text del 14-04-09

El nostre propòsit és tenir els millors tècnics del món, i per això destinem el 2% de la nostra facturació a la formació.

La formació universitària a Espanya s’hauria de vincular més al món empresarial. Les escoles d’enginyeria estan molt focalitzades en aspectes tècnics i deixen altres més conceptuals. Els llicenciats tenen poca cultura d’obra pública.

En general, el sector de l’obra pública és bastant regular. Però amb aquesta crisi, els fons públics no flueixen com haurien de fer-ho. Ha baixat el nombre de licitacions, tant de l’Administració central com de la Generalitat. Això ens té una mica preocupats, perquè tot fa pensar que no hi ha diners.

CICSA és una companyia dedicada a l’obra pública i l’enginyeria civil, tant pel que fa a la redacció de projectes com al control i el seguiment d’obres. La seva clientela són les diverses administracions del país que construeixen infraestructures. Jaume Llongueras i Mestres n’és el conseller delegat. “Em vaig incorporar als sis mesos de la seva creació i al cap d’un any em van donar la oportunitat de ser soci de l’empresa.”

La companyia compta amb un personal cada vegada més multidisciplinari. “Al començament, tots érem enginyers superiors o enginyers tècnics. Ara hi ha també arquitectes, aparelladors, geòlegs i gent d’altres camps i professions.”

CICSA participa en els projectes des del mateix inici. “Tractem directament amb l’Administració que ens contracta, actuant des del moment que la infraestructura és només una idea fins que es construeix. Ens hi incorporem a nivell d’enginyeria i acompanyem tots els passos que estipula la llei: estudi d’alternatives, estudi d’impacte ambiental, informació pública amb les consegüents al·legacions, projecte constructiu, licitació i construcció. Dur a terme una infraestructura és un procés llarg, complex i acurat.”

Els serveis de CICSA se centren especialment en el seguiment de l’obra (control de qualitat, control d’inversió i control de terminis). Una de les seves tasques que més transcendeix públicament són els informes d’impacte ambiental. “Quan es vol crear una nova infraestructura, la seva realització va precedida d’una anàlisi de sensibilitat ambiental. Després, un cop se n’ha determinat el traçat, es fa l’estudi ambiental pròpiament dit. I, en última instància, l’Administració du a terme la Declaració d’Impacte Ambiental, on s’estipulen les normes a seguir.”

CICSA s’encarrega també de la gestió de les expropiacions necessàries. “Assumim els projectes complets, i això inclou també els aspectes de vegades més conflictius.”

Tota l’activitat de CICSA ve regulada per la Llei de Contractes de l’Administració Pública. “Generalment, ens presentem a concursos oberts a tothom. Tenim molta competència, perquè durant els darrers anys s’ha fet molta obra pública i s’han creat moltes empreses com la nostra.” El senyor Llongueras explica les claus per estar ben posicionat en una adjudicació. “Cal presentar una bona oferta econòmica acompanyada d’una impecable oferta tècnica, a més d’estipular quins mitjans tècnics i quina metodologia aplicarem. També puntua el currículum, acreditar coneixement del territori afectat i tenir experiència en el tipus d’infraestructura projectada.”

Treballar per a l’obra pública és l’objectiu de moltes empreses, sobretot en temps de recessió, quan les administracions es comprometen a fer infraestructures per reactivar l’economia. “En general, el sector de l’obra pública és bastant regular. Però en el cas d’aquesta crisi, els diners de l’Administració no flueixen com haurien de fer-ho. Ha baixat el nombre de licitacions, tant del Govern central com de la Generalitat. Això ens té una mica preocupats, perquè tot fa pensar que no hi ha diners.”

Malgrat la fama poc falaguera que té l’Administració a l’hora de pagar, Jaume Llongueras no en té cap queixa. “En general, paga puntualment. És cert que, dècades enrere, feies una factura i no tenies ni idea de quan la cobraries, però, avui dia, tant l’Administració de l’Estat com la catalana paguen quan pertoca.”

Tot i les nombroses infraestructures fetes durant els últims 20 anys, CICSA no es quedarà sense feina. “El pla d’autovies està acabat i les línies d’alta velocitat ferroviària s’enllestiran en pocs anys. Tanmateix, encara queda molt per fer, sobretot allò que no és estrictament radial i no passa per Madrid.”

CICSA centra la seva activitat en obres com carreteres, aigües, obres urbanes i alguna edificació. Està absent, per ara, de les infraestructures aeroportuàries i portuàries. “Diversificar és per a nosaltres una prioritat, i ho fem en l’àmbit sectorial i també en el territorial.”

Si fins ara CICSA ha desenvolupat el 90% de la seva activitat a Catalunya, “el nostre objectiu és actuar a tot Espanya. Fa un mes vam obrir una oficina a Madrid per començar a engegar-hi projectes.”

Però el senyor Llongueras no és partidari de circumscriure’s només a l’Estat. “El mercat natural de les enginyeries és el món sencer. Aquí s’estan enderrocant obres que tenen deu anys per fer-les noves, però hi ha països que no tenen ni carreteres. La inversió mundial per a infraestructures està augmentant considerablement gràcies a la intervenció dels organismes multilaterals (Banc Mundial, Banc Interamericà de Desenvolupament, Banc Africà…), que poden ser els nostres futurs clients.”

CICSA ja està present a tres continents. “Estem treballant a Brasil i tenim un contracte amb el Banc Mundial per fer-ho a tot Amèrica del Sud. També estem construint una carretera a Sierra Leone.”

En realitat, sovint les empreses com CICSA van darrere de les grans constructores espanyoles, que són les que obren mercat. “Si per exemple Dragados –o OHL o Acciona– rep la concessió d’una autopista en un país estranger, això ens permet posicionar-nos per fer-ne l’enginyeria.”

CICSA compta avui amb uns 140 treballadors. La gestió dels recursos humans és el gran desafiament de la companyia. “La nostra empresa és d’alt risc. Un 70 % de la nostra despesa es destina a remunerar els nostres col·laboradors, i la meitat són tècnics especialitzats amb salaris alts. Això ens representa uns costos fixos elevats que obliguen a un nivell de facturació en consonància. Si no, les despeses se’ns mengen.”

Pel que fa a la formació dels treballadors, Jaume Llongueras creu que, si es vol ser competitiu, aquesta ha de ser constant. “El nostre propòsit és tenir els millors tècnics del món, i per això destinem el 2% de la nostra facturació a la formació.”

A més, el conseller delegat de CICSA veu mancances en els llicenciats universitaris que els arriben. “La formació universitària a Espanya s’hauria de vincular més al món empresarial. Les escoles d’enginyeria estan molt focalitzades en aspectes tècnics i deixen altres més conceptuals. Els llicenciats tenen poca cultura d’obra pública.”

CICSA encara no s’ha vist afectada per la present crisi. “L’any 2009 el tenim cobert, i amb projectes importants. No succeeix el mateix, encara, amb el 2010, però en el nostre sector això és normal.”

Tot i així, han pres algunes mesures per afrontar la conjuntura. “Per prudència, hem fet una contenció salarial. També ens hem llançat a nous mercats.”

Pel que fa a la relació de les empreses amb la banca i el Govern, el senyor Llongueras veu molts aspectes a millorar. “Si el Govern no cuida l’empresariat, s’equivocarà, perquè és justament aquest qui dinamitza l’economia i crea llocs de treball. Quant a la banca, sembla oblidar que les empreses de vegades necessiten crèdits simplement per poder funcionar. És trist que societats que van bé es paralitzin perquè no els arriba finançament. La banca no està assumint el paper que li correspon i el Govern no fa gran cosa per forçar-la.”