Text del 2003
Els nens són els qui més poden beneficiar-se d’una bona adaptació auditiva.
.
Macsony és un gabinet integral d’adaptació de pròtesis auditives. Integral perquè incorpora els equipaments per a les exploracions audiològiques, la confecció dels motlles adaptadors i carcasses d’intres i el servei tècnic de reparacions immediates. Amb l’anamnesi poden conèixer la procedència de la carència, les necessitats socials i l’entorn de la persona afectada. Després, un estudi audiològic complet permet identificar i quantificar el problema. Els resultats indiquen el dèficit i també les expectatives del que podrem aconseguir amb l’ús d’un audífon. Tot això es comunica al pacient amb tot detall durant la primera visita.
Aquesta és, a grans trets, la primera presa de contacte amb un gabinet que va néixer de la tenacitat i la voluntat d’Ángel Cámara i de Juan Martínez. “Quan vam començar, pels anys seixanta, ens vam adonar del gran desconeixement que hi havia de les característiques tècniques dels audífons, de les possibilitats d’aplicació i de tot aquest món en general; per això vam decidir que calia formar els professionals que ja s’hi dedicaven.”
En aquells moments no hi havia titulació de cap mena ni llibres de text per estudiar, però sí una gran inquietud per part dels que treballaven en aquest àmbit, i va caldre lluitar molt per aconseguir que hi hagués un títol reconegut: “Els qui adaptaven les pròtesis auditives aleshores eren els òptics, però només com un article auxiliar al seu negoci.”
Cámara i Martínez eren professors de formació professional, i aquesta circumstància va afavorir la creació de diferents cursos de gran èxit a l’escola on treballaven, l’Escuela Técnica Profesional del Clot, a Barcelona. “La iniciativa va ser molt ben rebuda, perquè, fins llavors, el mètode de treball era gairebé autodidacte a causa precisament d’aquesta manca de recursos.”
L’escola va començar a funcionar i es van lliurar pel Ministeri d’Educació i Ciència els primers títols oficials de tècnic especialista en audioprotesistes, en un primer moment, i uns anys després els de tècnic superior en audiopròtesis, ja pel Ministeri de Sanitat. En l’actualitat, totes les comunitats autònomes volen tenir una escola d’audioprotesistes, aprofitant que el protocol curricular és públic. “Amb això s’ha aconseguit aturar una mica l’intrusisme en aquesta professió. Ara ja no es pot obrir un gabinet sense títol, ja sigui l’oficial o bé el de drets adquirits, és a dir, l’acreditació de l’experiència que dóna tota una vida de dedicació.”
La persona adulta que arriba a Macsony pot venir directament recomanada per algun client –que és el més habitual–, o bé pel metge especialista, l’otorinolaringòleg. Malauradament la col·laboració entre metge i gabinet audioprotesista encara no és tan bona com caldria. “L’otorino és qui fa el diagnòstic i el tractament de la patologia. Quan ni els fàrmacs ni la cirurgia poden fer-hi res, ens adreça el pacient a nosaltres. També rebem al gabinet un altre col·lectiu molt important: els nens, que necessiten un tractament molt especial. Els anomenats sordsmuts no són muts, sinó sords profunds que, en no sentir no aprenen a parlar. Si aconseguim un bon diagnòstic, al més precoç possible, i dispossem d’uns llindars d’audició al voltant dels 100 dB, amb uns audífons de qualitat, ben adaptats, obtindrem suficient audició natural per aconseguir l’aprenentatge verbal. Però és necessària molta dedicació i fer servir tots els recursos: seguiment i suport dels pares, del metge, i sobretot del logopeda, que és qui s’encarrega d’ensenyar les tècniques de la parla. A Catalunya tenim la gran sort de comptar amb els CREDAS. Aquests centres de recursos compten amb uns bons equips multidisciplinaris amb una llarga experiència.”
En tot cas, s’ha de ser molt prudents, perquè cada nen és diferent i cal un estudi personalitzat i minuciós en cada cas. “Tot i la gran dificultat que representa l’exploració en edats molt primerenques, hem de ser conscients que si per desídia o per una altra causa no proporcionem al nen tot l’ajut que pugui rebre, li estem limitant el desenvolupament futur de manera definitiva. Els resultats són molt bons, en general, encara que depenen d’aquesta condició de precocitat. Com més petits són els nens, millor adaptació podem aconseguir, perquè tenen una major plasticitat cerebral.”
Quan les restes auditives són molt escasses s’opta per l’implant coclear. L’implant és un audífon que provoca un estímul elèctric al nervi auditiu, suplint les cèl·lules ciliades, que són molt importants en la selecció i definició dels sons. “L’implant actual està pensat per a persones que no tenen possibilitats de treure partit de les pròtesis auditives.”
L’audífon, en l’actualitat, és la solució que dóna una millor qualitat de vida a les persones amb problemes auditius: “Encara ara hem de lluitar contra un cert rebuig, perquè aquests aparells arrosseguen unes connotacions antigues que no ens són gens favorables. Cal tenir en compte que les primeres adaptacions no sempre aconseguien satisfer els clients, afegit al fet de que no sempre es realitzaven de forma ortodoxa; és normal, doncs, que se’n tingui una concepció equivocada i dolenta. No podem oblidar que la pèrdua d’audició és terrible tant per al sord com per al seu entorn, ja sigui familiar, professional o d’amics, perquè produeix una incomunicació, fins i tot un aïllament, que pot tenir conseqüències psicològiques i socials importants.”
Cal tenir en compte que quan naixem el 100% de la informació ens arriba a través de l’oïda i que, encara que això canvia a mesura que creixem, com a mínim entre el 20 i 30% de la que rebem al llarg de la vida ho fa a través d’aquest sentit. “Avui dia l’audífon és un autèntic ordinador. Els més evolucionats són processadors de senyals capaços de corregir la pèrdua auditiva i variar els paràmetres a temps real. Podem enregistrar a la memòria de l’aparell el dèficit auditiu del pacient i d’aquesta manera s’ajustarà a la situació ambiental i a les necessitats de l’usuari en cada moment.”
Fins fa molt poc, i encara ara en alguns casos, s’utilitzava la tecnologia analògica: “Els primers audífons eren simples amplificadors de so. El problema, però, és que les persones ens movem i ens trobem amb situacions auditives diferents: no és el mateix ser a casa que al mig d’un carrer amb molt de trànsit.”
La veritable revolució han estat els audífons digitals: “No tots són iguals; n’hi ha de manuals, d’automàtics i d’intel·ligents. És l’audioprotesista qui seleccionarà i adequarà la pròtesi a les necessitats específiques i qui se’n responsabilitzarà. Com més complex és l’audífon, millor formació requereix el professional.” Amb l’adaptació dels audífons comença un aprenentatge per a l’usuari, que ha d’assimilar els sons de nou, si és que abans sentia, o aprendre el que són, si no els havia sentit mai. Ser conscient d’això significa poder valorar després l’evolució i el guany que s’ha obtingut amb l’aparell.
“Macsony, en definitiva, treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb manca d’audició, amb una dedicació especial als nens, que són els qui més poden beneficiar-se d’una bona adaptació auditiva.”
