Text del 2003
S’està començant a entendre i a assumir el fet que a pesar de ser al segle xxi, encara hi ha milers de malalties que no tenen curació i això estimula la indústria farmacèutica, hospitals i institucions públiques i privades a investigar nous medicaments.
L’empresa farmacèutica i química Bayer, amb productes per a la salut, el diagnòstic, la protecció de cultius, la sanitat animal, plàstics i productes químics especials, té una llarga presència a l’Estat espanyol. Es remunta a l’any 1899, quan es va constituir la societat Bayer i Cia. per a la comercialització de colorants. La seva evolució fins a l’actualitat ha estat permanent i de gran transcendència per al món de la salut assentant-se en el teixit industrial espanyol amb factories distribuïdes per tota la geografia. Bayer va néixer el 1863 de mans d’un comerciant de colorants, Friedrich Bayer, i d’un mestre tintorer, Johann Weskott, amb l’objectiu de produir colorants artificials per tenyir tèxtils. No va ser fins el 1897 que es va crear un departament farmacèutic que va aconseguir sintetitzar el principi actiu àcid acetilsalicílic gràcies als experiments de Felix Hoffmann. Avui Bayer s’estructura com un gran grup internacional format per divisions diverses entre les quals destaquen Bayer HealthCare, Bayer CropScience, Bayer Chemicals i Bayer Polymers. Més de 95.000 persones de tot el món treballen en aquesta companyia, 22.000 de les quals estan vinculades al sector de la salut. El fàrmac més representatiu és l’Aspirina, que amb la seva àmplia gamma de presentacions produeix un alleujament ràpid i eficaç contra els dolors puntuals, lleus o moderats, com el mal de cap, dolors dentals, menstruals, musculars o d’espatlla, així com processos febrosos. Contínuament se li estan descobrint noves indicacions i està entrant dins del camp de la prevenció de les malalties cardiovasculars i del càncer. Només durant l’any 2002, Aspirina va ser objecte de més de 3.500 estudis científics a tot el món.
L’àrea de salut de Bayer realitza investigació, desenvolupament i comercialització de productes, tant medicaments com aparells de diagnòstic, dirigits a éssers humans i animals. En aquest sentit, al voltant del 30% de les vendes de la companyia es reinverteixen en investigació i desenvolupament de nous productes. El gerent de Bayer Salut Espanya, Arne Zumbaum indica que “a tot el món hi ha al voltant de 4.500 persones que es dediquen a la investigació.” A més de l’Aspirina, Bayer ha creat altres medicaments de gran transcendència com el prontosil, el primer antibiòtic conegut, nascut el 1935 i pel qual el seu investigador va rebre el 1946 el premi Nobel de medicina. La Ciprofloxacina és un dels antibiòtics més nous que ha servit pel tractament de les infeccions provocades per l’àntrax.
Bayer es dedica sobretot a la recerca bàsica. Actua en quatre camps, el dels productes antiinfectius (per al tractament d’infeccions bacterianes i víriques), el dels productes cardiovasculars (per prevenir, evitar o reduir el risc cardiovascular), de la diabetis i l’obesitat, el camp de la urologia amb una part important dedicada a la salut de l’home (per exemple tractaments per a la disfunció erèctil) i el camp de l’oncologia. Té obertes diferents línies d’investigació amb medicaments que estan en fase de validació amb l’ajuda del col·lectiu mèdic. Els investigadors determinen quins són els mecanismes de certes malalties i intenten trobar molècules que puguin ser útils. Una tasca que pren sentit amb una estreta col·laboració amb el col·lectiu mèdic. “Per comprovar que els medicaments tenen valor és necessària la col·laboració dels hospitals, dels metges i del personal sanitari perquè els apliquin als pacients. Bayer realitza bàsicament investigació clínica fent proves per veure si els medicaments poden ser d’utilitat. Aquest tipus de recerca és la més abundant al nostre país. Els metges comproven que el medicament té un valor terapèutic concret, segur i eficaç. Aquest és el punt de connexió més important entre la indústria farmacèutica i el col·lectiu mèdic dels centres hospitalaris i els centres d’atenció primària. Quan el medicament funciona, l’autoritat sanitària del país aprova l’ús del medicament de forma estàndard. Des del 1995 existeix una llei de patents que protegeix la patent del medicament descobert. Posteriorment, quan el producte ja està al mercat s’ha de formar el metge sobre aquell producte. A l’Estat espanyol la major part de la formació mèdica continuada prové de la indústria farmacèutica.”
La branca d’investigació en oncologia és la més recent d’aquesta indústria farmacèutica, explica el director mèdic de Bayer Salut Espanya, Emili Gil Luna: “És una àrea en la qual s’estan dipositant grans esforços en un treball conjunt amb universitats i centres d’investigació públics i privats. S’està investigant el càncer de ronyó, el de mama i el de còlon, unes malalties que actualment impliquen unes expectatives de vida reduïdes i en què encara hi ha un llarg camí per recórrer.”
Les noves descobertes farmacèutiques són difícils i sols sorgeixen amb l’esforç de molts professionals del sector i de grups que sovint col·laboren i s’interrelacionen. “Les companyies farmacèutiques entenem que és bàsic el treball conjunt amb universitats i hospitals. Es calcula que són necessaris deu anys per investigar una nova molècula i una inversió d’entre 300 i 500 milions d’euros per introduir-la al mercat. El risc de la indústria farmacèutica és elevat ja que res assegura que s’assolirà un nou medicament en aquest termini de temps. De cada molècula que arriba al mercat, abans se n’han descartat 9.999 que no han estat eficaces.”
La indústria farmacèutica es mostra confiada en els progressos que poden arribar de la mà de la investigació del genoma humà. “S’espera que en un futur la descodificació del genoma humà permeti conèixer amb precisió per què es produeixen certes malalties i quins són els factors que les fan modificables per poder dissenyar medicaments a mida. Cal temps per poder assolir aquests objectius perquè passar de la teoria a la pràctica no és fàcil.”
Bayer és conscient de la necessitat que els medicaments siguin accessibles per als països en vies de desenvolupament i “treballa per garantir que els productes també hi arribin contribuint que el conjunt de la indústria farmacèutica mundial proveeixi de medicaments la gent dels països més pobres. La societat té sovint la sensació que la indústria farmacèutica guanya diners amb la salut de la gent però en realitat és un negoci totalment regulat i normalitzat –el procés investigador, el registre del medicament, el preu de comercialització…– que garanteix que aquesta espècie de negoci amb la salut es mantingui dins d’uns límits coherents i també d’una ètica.”
El Dr. Gil indica que la difusió dels medicaments a nivell mundial no és l’únic escull a superar, “s’està començant a entendre i a assumir el fet que a pesar de ser al segle xxi, encara hi ha milers de malalties que no tenen curació i això estimula la indústria farmacèutica, hospitals i institucions públiques i privades a investigar nous medicaments.”
