Text del 23/01/2007
Una bona idea té més valor que tot el capital del món.
“Una bona idea té més valor que tot el capital del món.” Aquesta frase reflecteix l’esperit d’una persona imaginativa i emprenedora com el senyor Angelo Ciacci, president del Consell d’Administració del Grup Tecnocasa. Diplomat en Gestió i Administració d’Empreses, la seva inquietud juvenil el va impulsar a introduir a Espanya la franquícia que representa. “Vaig començar a treballar en el sector immobiliari l’any 1984 a Milà, on va néixer Tecnocasa amb la idea d’obrir oficines dedicades a comprar i vendre immobles de segona mà a les grans ciutats. Tres anys després, la direcció de l’empresa va oferir-me la possibilitat d’implantar la marca a Roma. En aquesta ciutat, juntament amb altres companys, vam treballar en el desenvolupament del negoci pel centre i sud d’Itàlia. Quan ja hi teníem més de 1.000 oficines en franquícia obertes, i després de mantenir diverses entrevistes amb el president del grup, vam creure que havia arribat l’hora de sortir a l’estranger.”
Angelo Ciacci considera que Barcelona és la ciutat més cosmopolita, organitzada i propera al tarannà de Milà de tot el territori espanyol. Per aquest motiu, i junt amb dos companys, va decidir començar-hi l’expansió de la franquícia. “Milà era la capital econòmica d’Itàlia, com ho era Barcelona respecte d’Espanya. Barcelona, a més, oferia el valor afegit del mar, el clima i la qualitat de vida.”
L’any 1994, després de cercar infructuosament locals adequats per posar en marxa el projecte, els tres joves van estar a punt de desistir. “Finalment, però, vam decidir allargar la nostra estada a Barcelona, fins que vam poder inaugurar les oficines del carrer Numància i del Passeig de Maragall. Des de llavors i fins l’any 2006, hem concedit 1.400 franquícies distribuïdes per tot Espanya, 200 de les quals són a Catalunya.”
L’economia i el valor immobiliari d’Espanya havien d’igualar-se amb el context europeu. “L’anomenat boom immobiliari espanyol no és altra cosa que un increment natural i necessari per arribar al nivell de creixement mitjà de països com França, Itàlia o Alemanya. Fa 12 anys, un pis al centre de Milà costava entre 5.000 i 6.000 euros el m2, mentre que a Barcelona se’n pagaven entre 1.200 i 2.000, una desproporció considerable. Per tant, era lògic que els preus s’anessin igualant amb la mitjana d’Europa.”
Disposar d’una preparació adequada és el requisit fonamental per formar part de la franquícia de Tecnocasa. “No acceptem gent que tan sols vol pagar un preu per posar el rètol a l’exterior de l’establiment. El Grup Tecnocasa està constituït per joves entusiastes que s’insereixen en el sector immobiliari quan acaben els seus estudis. Nosaltres els prepararem teòricament mitjançant cursos competitius i específics. Els candidats que els superen obtenen un diploma intern amb el qual poden obrir una oficina en franquícia.”
El creixement del grup a Espanya ha significat una aportació força positiva a l’economia i al benestar del país. “Cal remarcar que l’any 1994 el grup estava constituït per tres persones estrangeres, i ara compta amb més de 6.000 professionals. També s’ha de considerar la gran activitat que es genera al nostre voltant, com és el cas de la impremta, ja que editem una revista pròpia amb una tirada de 50 milions de còpies a l’any.”
Totes les xarxes immobiliàries professionals que treballen amb criteris raonables haurien d’intentar anivellar el preu del mercat. “La manera de treballar dels nostres agents contribueix a suavitzar els preus del mercat immobiliari. No anem a casa del client per saber quant demana pel seu immoble, sinó que construïm l’oferta basant-nos en la demanda. Tenim una base de dades, amb la qual calculem el preu de cada habitatge. Per tant, quan veiem el client, ja sabem d’antuvi la quantitat de persones que hi ha en el seu barri disposades a pagar una quantitat determinada pel seu immoble. Llavors, si el venedor s’allunya d’aquest preu, probablement no el vendrà o trigarà massa a fer-ho. Amb aquest mètode anem a contracorrent, ja que en una situació d’inflació és difícil convèncer el client que ha de demanar menys pel seu pis, quan és conscient que en poc temps es revaluarà, però ho fem perquè la nostra fita és intentar anivellar la demanda amb l’oferta.”
Creu el senyor Ciacci que la situació del lloguer i la compra de pisos és una qüestió profunda que va unida a la filosofia i a la història d’un país. “Per una qüestió de mentalitat, a països com Anglaterra, Dinamarca o els EUA és molt més alt el percentatge d’inquilins respecte a Espanya, perquè un dels consells habituals que senten els joves d’aquí és la conveniència de tenir una casa en propietat. Són missatges familiars que es transmeten entre les generacions, sovint d’una manera implícita. Aquesta mentalitat, pròpia dels països llatins, està força arrelada. Llavors, prefereixen una hipoteca a 50 anys que un lloguer al mateix termini. Tot i que estiguin pagant la hipoteca tota la vida, com si fos un lloguer, psicològicament es troben en pau amb sí mateixos. Molts llogaters diuen que no fan obres perquè la casa on viuen és d’un altre. En el cas de les hipoteques a llarg termini, el pis és del banc, però la gent hi fa obres perquè el considera seu. Amb tot, hi ha una diferència econòmica real, ja que, a mesura que passen els anys, la hipoteca continua sent la mateixa, en canvi l’immoble es revalua cada vegada més i els fa incrementar el patrimoni.”
El desenvolupament de la xarxa d’oficines de Tecnocasa ha propiciat la creació de nous serveis d’assessorament, entre els quals hi ha l’empresa de serveis financers del grup, Kìron. “Volem oferir al comprador el crèdit hipotecari més adequat a les seves necessitats perquè pugui adquirir l’habitatge desitjat. En aquesta línia neix Kìron, una xarxa financera de 250 agències, formada per professionals preparats per oferir la hipoteca que més s’adeqüi a la tipologia i a la renda de cada client.”
Tecnocasa i els responsables de les oficines franquiciades mantenen bones relacions amb els ajuntaments d’Espanya. “Dintre del holding hi ha una societat que es dedica exclusivament a la construcció d’habitatges, ja que també venem obra nova pròpia. La relació amb els ajuntaments és clara i bona, ja que la nostra activitat aporta importants ingressos a les arques municipals. A més, i segons els principis ètics de l’empresa, intentem arribar sempre a un acord, sobretot a l’hora de construir jardins per als nens o de col·laborar en accions socials. El marge de benefici en la construcció és prou bo perquè sigui viable la creació d’un jardí o àrees d’esbarjo per a petits i grans.”
Cada franquícia s’encarrega d’una zona en exclusiva, un àmbit que generalment agrupa 5.000 habitatges. En aquest territori, les agències hi posen en marxa iniciatives ben singulars. “Cada oficina, periòdicament, celebra el dia del pa; és a dir, va a una o a dues fleques de la zona, compra tot el pa del dia i el regala als clients que entren a comprar-lo.”
