Text del 2007
Si les ciutats s’expandissin, podríem parlar de més qualitat de vida i preus menys elevats dels habitatges.
Gabriela Chamizo Gómez, experta en Dret Contractual i gran coneixedora d’aquest camp, disposa d’una visió àmplia de l’evolució del sector de la construcció a Catalunya gràcies a un doble prisma d’observació privilegiat: per una banda, l’Administració pública, en qualitat d’advocada a la Diputació de Barcelona i, per l’altra, l’exercici liberal de la professió especialitzada en Dret Civil i Dret Administratiu. Així mateix, la doctora Chamizo ha exercit de docent impartint classes a la Universitat i ha desenvolupat una destacada tasca d’investigadora, faceta a la qual ha dedicat més de 20 anys de la seva vida.
En poc temps hem assistit a un creixement incessant del sòl urbanitzable i dels preus dels habitatges. “Fa uns anys, a les grans ciutats espanyoles els preus dels immobles eren molt més baixos que a les ciutats europees. El que ha succeït és que, en el marc d’una Europa interrelacionada, hem passat a equiparar-nos en molts sentits al nivell de vida dels països membres. Altres ciutats europees, per exemple Bucarest, encara tenen preus baixos, però és qüestió de temps que vagin ascendint fins a arribar a les mitjanes europees. La població opta per viure en el mateix quilòmetre quadrat, tendeix a la concentració; si les ciutats s’expandissin, potser podríem parlar de més qualitat de vida i preus menys elevats dels habitatges. És difícil estimular els propietaris perquè lloguin, ja que diferents factors han creat riscos que generen preocupació i aboquen molt sovint als tribunals. Ara bé, sancionar-los no em sembla adequat. En tot cas, s’hauria de fomentar que la gent no visqui en el mateix metre quadrat afavorint l’expansió de la ciutat amb transports eficients i maneres d’accedir-hi fàcilment.”
L’any 1984 Gabriela Chamizo va iniciar l’exercici liberal de l’advocacia, i l’any 1987 va ingressar com a funcionària de carrera a la Diputació de Barcelona, alternant les dues activitats i la docència universitària. “Després d’una llarga experiència en multinacionals italianes –Starlux, S.A., Martini & Rossi, S.A. i Ferrero, S.p.A., on haig de dir que vaig ser molt feliç–, al finalitzar la carrera de Dret, em vaig plantejar una nova etapa professional, ja que en aquells temps dins de l’empresa era molt difícil per a una dona assolir càrrecs de responsabilitat. Vaig iniciar la professió liberal de l’advocacia el 1984, i tres anys després vaig superar les oposicions a la Diputació de Barcelona. Durant un llarg període, que va coincidir amb l’organització de les Olimpíades de Barcelona del 1992, vaig estar a càrrec de la contractació al Servei d’Obres Públiques, fet que va canviar el curs del meu camí com a investigadora, ja que fins llavors m’havia interessat per una altra branca del Dret Civil. Actualment, sóc lletrada assessora del Servei d’Assessoria Jurídica a l’Àrea de Presidència de la Diputació, i limito la meva activitat com a advocada a l’assessorament d’un grup promotor immobiliari turístic.”
La seva preferència inicial pel Dret Civil, columna vertebral del Dret, va anar concretant-se en un àmbit més específic. “A l’inici, em vaig sentir atreta pel camp de les successions. Vaig fer la meva tesina de grau sobre la investigació de la paternitat, interessada fonamentalment en els efectes jurídics que tindria, en l’àmbit de les successions, la determinació d’una paternitat ignorada. Encara que ja em sentia atreta per la contractació –de fet, dos dels cursos de doctorat que vaig triar l’any 1984 versaven sobre contractes–. El cert és que la redacció continuada de clàusules contractuals i contractes durant anys, va inclinar la balança, i, finalment, la meva tesi doctoral va esdevenir: Las bases civilísticas de la revisión del contrato de obra público, el que no és més que la manifestació d’una constant a la meva vida: treure alguna cosa positiva de les circumstàncies que em rodegen, i que no trio.”
Com a professora universitària ha gaudit apropant als estudiants la realitat de la professió, sobretot de l’especialitat que domina. “L’ensenyament ha estat una de les meves vertaderes vocacions i crec, per experiència, ja que he estat alumna tota la vida, que un bon professor pot fer amena una assignatura encara que sigui avorrida i que l’alumne percep l’estat d’ànim del professor i també si té o no un domini de la matèria.”
En l’exercici liberal de la professió, s’ha especialitzat en la defensa i l’assessorament contractual en la promoció i la construcció. “Assessorar correctament és fonamental en aquest sector, tant pel que fa a empreses com a particulars. Al nostre país no hi ha gaire costum de consultar prèviament l’advocat. Tampoc els constructors i els professionals del sector immobiliari donen prou importància a consultar a experts abans de concloure els contractes que realitzen. En els darrers anys, però, s’ha fomentat l’assessorament previ, el que evita conflictes, ja que la prevenció és fonamental, como ho és que l’advocat estigui al dia i s’especialitzi. Jo no deixo de formar-me seguint cicles, seminaris, congressos i cursos de perfeccionament. La Diputació també té cura de la nostra formació permanent amb seminaris d’actualització jurídica. El reciclatge és imprescindible per donar el millor assessorament i el més actualitzat.”
Una de les figures jurídiques que Gabriela Chamizo defensa és l’arbitratge: “Sempre que sigui possible s’ha d’evitar el plet i em sento molt satisfeta d’haver-ho aconseguit moltes vegades durant la meva carrera. Per això és important la prevenció i l’assessorament correctes, i pel cas de discrepàncies cal acudir a l’arbitratge. Si un contracte està ben fet, pot sorgir un incompliment però no un conflicte d’interpretació, que són els més greus i succeeixen quan no s’ha redactat bé.”
La dedicació a l’advocacia ha deixat en segon pla aficions que en altres temps havien estat una part important de la vida de Gabriela Chamizo. Avui, però, la poesia, l’escriptura i els viatges comencen a reprendre-hi un paper important, tot complementant-se amb l’exercici de la professió.
