Anna Maria Borgogno
Fotografia cedida
10è VOLUM. Biografies rellevants de les nostres emprenedores, Pròleg

Sra. Anna Maria Borgogno

Fundadora i propietària d’un grup d’empreses

Text del 25/09/2018

Em sento plenament identificada amb les històries que recull aquest llibre. Sobretot perquè ens parla de dones lluitadores, que han hagut d’esmerçar molts esforços per assolir un objectiu que, ja en condicions normals, no resulta fàcil: liderar una empresa.

Ignoro si la meva trajectòria és admirable, però els testimonis de les pàgines següents m’han causat admiració i m’hi he sentit reflectida; tant per les experiències viscudes com pels esculls que he hagut de superar al llarg de la meva carrera.

En tindria prou parlant dels meus orígens per fer entendre que no ha estat, el meu, un camí fàcil. Nascuda en un entorn rural, al si d’un matrimoni pagès, vaig tenir la sort que els pares, Antonia i Giacomo, m’esperonaren des de ben petita a estudiar i a forjar-me un futur professional allunyat de l’explotació agrària familiar.

No importà que els meus progenitors tinguessin estudis bàsics. El més important fou l’actitud mostrada, fent-me costat en tot moment i amb un just reconeixement dels resultats aconseguits, que freqüentment eren molt positius. El meu tarannà competitiu, en tots els terrenys, segur que hi ajudava.

L’esforç i el progrés professionals, també contribuïren a què m’adonés, un cop completats els estudis d’Economia i Empresa, que era llavors quan començava l’autèntic aprenentatge. La diplomatura coincidí amb l’eclosió de la informàtica, la qual cosa aconsellà completar els meus coneixements amb formació especialitzada, tant en tecnologia com en gestió financera i gestió d’empresa.

Aquella experiència em féu adonar de la necessitat d’invertir en tecnologia a l’empresa. És precisament la combinació de personal qualificat i compromès amb la companyia i les eines d’avantguarda el que ens permetrà oferir uns productes i serveis adaptats a l’excel·lència que reclamen els clients.

Sempre m’ha agradat implicar-me al màxim en cada projecte. Però també he entès que l’empresària ha de saber liderar, la qual cosa exigeix donar exemple, sí, però ensenyar a l’equip a assumir noves responsabilitats, també. És d’aquesta manera com les emprenedores podem descarregar tasques per dedicar-nos a posar en marxa noves idees. El meu neguit i l’afany de superació sempre m’han portat a interessar- me per les diferents facetes que afecten l’empresa i a voler conèixer-ne tots els detalls.

Actuant així he pogut impulsar noves iniciatives, en el sector immobiliari o en el de la telefonia. Són terrenys aliens a la logística, on tradicionalment he centrat la meva carrera professional, però a la llarga ens permet aprofitar sinergies i expandir les diferents línies de negoci.

Així mateix, la confiança en l’equip humà i la delegació de responsabilitats em facilita la conciliació familiar i puc dedicar més estona a la nostra filla Sara. Quan va néixer, les obligacions professionals no em possibilitaren destinar-li més temps, però a mida que la companyia s’ha anat consolidant, li he pogut anar dedicant més atenció.

Els diàlegs que mantinc amb ella són profundament enriquidors. Tan enriquidors com serien les converses necessàries que caldria que entaulessin els polítics per arribar a un pacte que resolgués la crisi catalana i, d’aquesta manera, facilitar la tasca que duem a terme les empreses.