Text del 05/02/2019
La paraula «emprenedor» està de moda; i si a més a més ets dona, encara més. Jo vaig començar a treballar de molt jove, a una agència literària on vaig estar deu anys aprenent, des de baix de tot. Vaig començar de missatgera, i vaig anar aprenent l’ofici i adquirint responsabilitats fins arribar a portar sola tot el departament internacional amb vint-i-quatre anys, i estudiant Filologia als vespres a la Universitat de Barcelona. Va ser als vint-i-vuit quan vaig decidir obrir la meva pròpia agència, i llançar-me a l’aventura. Aquí és on va començar la meva emprenedoria inconscient; no he tingut mai la sensació de fer res extraordinari, simplement he fet el que m’agradava posant-hi tota la meva passió cada dia, les meves ganes, i intentant fer aquesta feina de la manera més professional que he pogut. I el resultat són gairebé vint anys de feina i un equip de tretze persones al meu càrrec. Encara moltes vegades penso que no he estat jo la impulsora d’això, i ho agraeixo al meu equip i a la meva família, que treballa al meu costat per ajudar-me a fer-ho possible.
El món editorial, com molts altres, també és un sector on els homes tenen els càrrecs importants, encara que hi ha l’excepcionalitat dels agents literaris, que gairebé totes som dones, i portem un negoci que sembla fàcil i és molt complicat, i dia a dia, crec que es complica més. Tothom es pregunta per què a Espanya hi ha tantes agents dones i pocs homes, i ningú té la resposta correcta: no existeix. Però la meva opinió és que la feina d’agent requereix unes virtuts que tenen més desenvolupades les dones que els homes. Amb això no vull dir que un home no pugui fer aquesta feina; simplement, que la nostra tasca requereix poder fer moltes coses alhora, tenir empatia amb tothom, saber escoltar i saber parlar quan toca, dir les coses clares sense ferir, i poder tancar una negociació mantenint les dues bandes de la taula contentes. Per tant, la part de gestió i l’emocional han d’estar equilibrades, i les dones crec que portem millor el pes d’aquesta balança que molts homes, i el més complicat és mantenir aquest equilibri dia a dia.
Una emprenedora ha de tenir caràcter, i les coses clares. Saber que el camí no serà fàcil i que es trobarà amb molta gent que opini, digui, i fins i tot desanimi, però si una mateixa té clar quin és el seu objectiu, l’ha de lluitar fins al final. La passió mou muntanyes, i en el meu ofici, el motor no és un altre que aquest, perquè és un negoci preciós, però que es mou més per vocació que per ambició, encara que jo lluito per canviar-ho i poder combinar passió i negoci amb la mateixa balança de la gestió i l’emoció. Tenir un repte cada cop que arribes a una meta, és també el que fa que una empresa estigui viva.
Per això, en un sector on són homes aquells que hem de convèncer quan es tracta de negociacions grans, encara que la feina diària sigui feta per dones majestuoses que la broden, tenim encara un dels reptes més importants damunt la taula per combatre, entre molts d’altres, com posar en valor la nostra feina i no disfressar la cultura d’oci, que ho és, quan es tracta de negoci, que també ho ha de ser.
