Sra. Anna Maria Borgogno
Sra. Anna Maria Borgogno
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

ANNA MARIA BORGOGNO

IST 2007

Text del 19-02-2014  

Una empresa logística amb prop de vint mil transports anuals sense disposar de cap camió: sorprenentment així es pot descriure aquesta firma que ofereix servei al transportista perquè només s’hagi de preocupar de posar el vehicle i conduir-lo. Com a empresa implantada internacionalment, els seus màxims responsables assenyalen la necessitat d’homogeneïtzar la UE per esdevenir una potència que pugui assolir acords comercials amb altres realitats, com ara Àfrica. 

Servei integral per a transportistes

La nostra empresa, IST 2007, S.A., es fundà a final del 2006 i sempre s’ha orientat a la logística, en concret a la gestió de l’activitat de petites empreses de transport i d’autònoms. Els nostres clients només s’han de dedicar a fer de xofer, ja que ens encarreguem de buscar-los expedicions perquè estiguin permanentment actius. Oferim tots els serveis que necessita un professional per transportar la mercaderia, com ara targetes per pagar els peatges de les autopistes de tot Europa o per abastir-se de carburant o telefonia (en aquest cas, tenim l’empresa Phone Solution, distribuïdora oficial de Vodafone). No disposem de cap camió, que són propietat dels nostres clients. Treballem amb un equip d’entre 60 i 80 transportistes regulars (a banda de col·laboradors esporàdics per atendre necessitats puntuals) i cada any fem entre divuit mil i vint mil serveis (uns setanta diaris). La nostra central és a Sabadell, però tenim delegacions a Ripoll i Lisboa.

La via del confirming

Hem hagut d’adequar l’empresa a aquests temps de recessió i incorporar el servei de finançament als transportistes. Si bé al principi el sistema de pagament era convencional, amb la crisi, la petita empresa s’ha quedat sense el suport dels bancs. Vam buscar una via per resoldre aquesta situació i adaptar-nos a la nova realitat del mercat. Finalment, vam optar pel confirming, és a dir, cada setmana descomptem les despeses –com ara el gasoil i els peatges– i abonem la resta a través d’aquest sistema. Això ha permès que alguns dels nostres transportistes, en ingressar regularment diners al banc, s’hagin guanyat la confiança de les entitats locals i hagin pogut accedir a crèdits.

Perfil del conductor

De transportistes espanyols, cada cop n’hi ha menys: la majoria són xofers dels països de l’Est. El perfil majoritari d’avui dia respon a un home d’entre 30 i 40 anys, procedent de Romania i que viu al seu camió perquè arriba a casa nostra pràcticament sense res. Ell aporta el vehicle i nosaltres li oferim feina i eines per fer front a les despeses de peatge i carburant. La seva funció és portar la mercaderia on correspon i venir a cobrar un cop per setmana. Normalment, els guanys els transfereixen al seu país.

Una feina sacrificada i, fins i tot, perillosa

Ser transportista és una feina molt dura i sacrificada, sobretot si no es té un radi d’acció local, la qual cosa ni tan sols permet passar els caps de setmana amb la família. A més, té un component de perillositat, tant per la sinistralitat a la carretera com pels robatoris que pateixen a les àrees de servei, una pràctica molt més comuna del que hom creu. D’altra banda, amb la meitat dels transportistes no hi hem tingut mai contacte directe; són professionals amb els quals ens relacionem satisfactòriament mitjançant la telefonia o les noves tecnologies. De fet, el 99% de les gestions comercials es fan via telefònica, mentre que al voltant del 70% de les expedicions les assumeixen transportistes amb els quals ja hem treballat prèviament.

Rendibilitzar els viatges amb un moviment constant

Normalment les empreses ens contacten per gestionar la seva càrrega. El Departament de Tràfic, format per mitja dotzena de professionals, busca un dels nostres transportistes de la zona i li encomana l’expedició. Aquest mateix departament s’encarrega de cercar possibles serveis des del punt de destinació fins a una altra localitat. Procurem tenir els nostres transportistes sempre en moviment, per tal de rendibilitzar els viatges i millorar els marges i, a la vegada, oferir la màxima feina possible als xofers que col·laboren amb nosaltres.

Establim relacions amb els transportistes sense signar cap compromís

Amb el transportista no ens interessa signar cap compromís perquè, malgrat que la nostra idea és donar-li feina contínuament, no la hi podem arribar a garantir. Així, ell té també la llibertat de poder agafar en qualsevol moment un servei alternatiu. Als transportistes els resulta molt desavinent haver de buscar-se la càrrega, perquè corren el risc d’acabar amb empreses que incompleixen els seus compromisos. És, per desgràcia, un sector en què prolifera la pirateria. Qui ens coneix confia en nosaltres, fins al punt de preferir invertir un parell de dies al punt de destinació a l’espera que sorgeixi un transport de tornada nostre. Si cal, en ocasions contractem un servei de ferri per facilitar-los la feina.

Entre 2.000 i 3.000 clients de tots els sectors

El nostre nivell de fidelització entre les empreses que ens confien la càrrega també és molt alt. Disposem d’entre dos mil cinc-cents i tres mil clients, de tots els sectors. Procurem buscar clientela directa, perquè a les bosses de càrregues hi recorre gairebé tothom, incloent-hi transportistes i entitats poc professionals, i volem evitar que ens hi puguin vincular. Tanmateix, a vegades no ens queda més remei que fer-la servir, perquè tenim l’obligatorietat que el transportista acabi el seu periple al punt de sortida. Això també ho aprofiten algunes empreses, que regategen preus si detecten que estàs interessat a cobrir una determinada ruta.

Intermediació que abarateix costos

En el nostre cas, la intermediació abarateix costos. Intentem aconseguir per al nostre client el millor preu, en base al qual oferim la retribució al transportista que treballa per a nosaltres. A més, disposem d’una pòlissa d’assegurances que cobreix totes les eventualitats en qualsevol transport i d’un contracte global amb totes les xarxes d’autopistes europees perquè les condicions siguin les millors, a l’igual que passa amb els carburants. Comptem amb dues estacions de servei de marca blanca, a La Jonquera i al port de Barcelona.

Tracte molt humà

Bona part del nostre èxit és que coneixem les nostres limitacions i que evitem assumir feines que ens comportin riscos. El fet de tractar tant amb conductors como amb empreses que volen un transport ens ha marcat moltíssim, perquè ens permet ser més equànimes. Procurem oferir un tracte molt humà, quelcom que sovint implica molts maldecaps. Però preferim ser fidels al nostre tarannà.

La UE és un conjunt disgregat de països que miren només pels seus interessos

El principal destinatari de les nostres expedicions és Itàlia, un país que, malgrat les semblances culturals i la proximitat, viu ara una situació gairebé pitjor que la nostra. Fa la impressió, per tant, que ja som una Europa de tres o més velocitats. Hi ha països que no seguiran mai el ritme que marquen Alemanya o França; i n’hi ha d’altres, com el Regne Unit, que pensen en la UE només per a alguns interessos concrets. Si no vetllem per una major homogeneïtat, Europa serà un tren amb dues o tres màquines, cadascuna mirant la seva pròpia butxaca i orientades en direccions diferents.

Profundes diferencies culturals entre Europa i Àfrica

La diferència entre la civilització europea i l’africana continua sent excessiva. Mentre no siguem capaços d’obrir ponts de diàleg amb l’altra banda de la Mediterrània i dur a terme una política de cooperació, no arribarem a una situació normalitzada que pugui permetre considerar projectes a l’Àfrica o obrir una oficina al Marroc. D’una part, cal canviar la nostra mentalitat i adonar-nos que la població africana està interessada a treballar, a ser productiva; i, de l’altra, Àfrica ha d’entendre el nostre negoci i la nostra voluntat d’ajuda; com a il·lustració d’això, citarem el cas d’un familiar nostre, que treballava a l’Àfrica duent a terme un projecte hídric per portar l’aigua d’un pou a una ciutat. Com que hi havia uns clans que volien controlar el projecte i la gestió de l’aigua, finalment fou assassinat. Fins que no aconseguim, doncs, una plena convergència de civilitzacions, desapareguin les desconfiances i es pugui treballar amb igualtat, no farem res. Ara per ara, és preferible buscar oportunitats de negoci en nous països d’Europa.

És necessari estimular el consum

Abans de la crisi els empresaris podien obtenir crèdit de manera molt fàcil, però també tenien problemes i dificultats. En el nou context, els bancs necessiten més garanties, unes empreses ben gestionades i un empresariat absolutament entregat a la seva tasca. En qualsevol cas, avui la recuperació del crèdit no s’ha de produir al origen, sinó al final, és a dir: com que és el consumidor qui veritablement estimula l’economia, allò que ara cal és ajudar-lo a gastar, a crear noves necessitats; només així es reactivarà tot el cicle productiu.

El privilegi històric d’assistir a una de les pàgines més interessants de la nostra història

El cor ens fa decantar per la independència, perquè Catalunya és el nostre país. Pel que fa a la nostra companyia, als clients europeus els és indiferent que l’empresa sigui a Madrid o a Barcelona; com també seria indiferent que tinguéssim l’euro o no, perquè la gent el que contracta és un bon servei, independentment de la moneda. Entenem, tanmateix, que per a algunes empreses aquesta situació sigui preocupant. Però és positiu que les discrepàncies es puguin debatre en un clima pacífic com aquest. Val a dir que constitueix un privilegi ser espectadors d’un esdeveniment com aquest que, sens dubte, escriurà una de les pàgines més interessants de la nostra història.