Text del 2006
Les farmàcies sempre seran necessàries.
.
Els avis materns de la senyora García i també els paterns, així com els pares, Joan Miquel García i Teresa Martí, ja es dedicaven al món de la farmàcia, és a dir, que a aquesta farmacèutica de l’Eixample esquerre de Barcelona la professió li ve més aviat d’herència de família. “Tanmateix, no havia entrat mai a la farmàcia. El meu pare va morir quan jo tenia sis anys i fins que no es van jubilar els empleats que hi tenia no vaig entrar-hi a treballar. La farmàcia està a Gran Via de les Corts Catalanes amb Entença, és una farmàcia de barri. La gent venia a demanar consell o si li passava qualsevol cosa; ara això ha canviat.”
La senyora García Martí es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona. En acabar la carrera, va entrar en un laboratori i s’hi va quedar treballant i aprenent durant cinc anys, fins que la seva mare es va posar malalta i es va haver de fer càrrec de la farmàcia. “Quan vaig acabar la carrera vaig veure que a la farmàcia no hi podia entrar. Se n’ocupava el meu pare. Vaig entrar al laboratori Sastre, que després es va dir Sanomed, i finalment Madaus. L’experiència del laboratori em va resultar molt pràctica i professionalment molt beneficiosa.”
En entrar a treballar i després en ocupar-se definitivament de la farmàcia familiar, la senyora García va emprendre en solitari la tasca de tirar endavant un negoci, sense companyia ja de la família. Afirma que d’ençà de les fórmules i les experiències del seu pare s’ha avançat molt, i que tota aquella manera de treballar ja s’ha perdut. “La meva formació la vaig fer al laboratori i, més tard, a la farmàcia, on vam formar un equip amb dues farmacèutiques del laboratori. Fins l’any passat érem quatre treballant a l’equip, avui en som només dues.”
El món farmacèutic, doncs, ha viscut canvis bastant considerables en pocs anys, i de la pràctica d’anys enrere ja pràcticament no en queda gran cosa. “Encara recordo que a casa vam celebrar que no es treballaria els dissabtes a la tarda, i en canvi ara es treballa més que mai.”
L’avenç en la feina farmacèutica, tant des del punt de vista de la indústria com del dispensador, ha estat considerable, i la llicenciada explica el salt enorme que va suposar, per exemple, l’administració dels antibiòtics. “Encara ara recordo que el meu pare anava cada mes a Madrid a buscar antibiòtics.”
Avui, no obstant això, a part del gran ventall de productes farmacèutics, les farmàcies s’encarreguen de dur a terme les tasques més diverses, com realitzar analítiques, mesuraments de tensió i de pes, etc. “Ens dediquem, a més, a les anàlisis de glucosa i de colesterol, a les flors de Bach i a l’homeopatia. De totes maneres, he fet formació respecte d’aquests medicaments per tal de saber-los subministrar d’una manera adequada.” Tots aquests canvis i períodes que s’han anat succeint durant els darrers anys, la senyora García no els ha travessat sola. En aquest sentit, es fa ressò de l’amistat de dues de les seves companyes, la Iolanda Martínez, també farmacèutica, i l’Otilia Méndez, que han treballat amb ella a la farmàcia.
En el cas de detectar-se errors en les receptes que han expedit els metges, i en casos en què se sap del cert que pot hi haver alguna anomalia, la senyora García Martí confessa la necessitat moral de consultar sempre amb el metge aquesta possible equivocació. “Moltes vegades els metges et feliciten si veuen que has pogut detectar una situació com aquesta. Moralment ens hi veiem forçats.” Avui encara es treballen les fórmules magistrals, que funcionen i es demanen, sobretot en el camp de la dermatologia, tot i que es preveuen canvis importants per al futur de la farmàcia. La pràctica ha canviat tant que les noves tecnologies ja han entrat de ple també en aquest món i s’escolten nous mètodes i novedoses maneres de treballar la sanitat pública. Tanmateix, en la feina que es fa en el dia a dia, les guàrdies continuen essent un dels temes que sovint els farmacèutics retreuen a la seva feina, perquè demanen sacrificis i posen massa entrebancs al cap de setmana i a la vida familiar.
D’altra banda, les necessàries relacions amb la farmàcia hospitalària han estat sempre bones, segons comenta la senyora García, tot i que encara s’ha de fer molta feina per tal de fer entendre al públic que els medicaments genèrics són els mateixos que aquells altres medicaments de marca que prenen. “Si a la recepta hi posa el medicament genèric, nosaltres hem de donar el genèric. Ara bé, si el primer dia li vas donar a aquella persona un tipus de genèric, sembla que sempre li has de donar el mateix, si no protesta i no el vol, i això per a nosaltres és de vegades un problema.”
Perquè els clients encara troben i encara busquen en el farmacèutic aquell professional que els assessora i els escolta, i a qui, depenent de què els passi, acudeixen a veure abans i tot de visitar el metge. “Ens passa contínuament. Tenim clients que ens vénen a demanar el parer sense anar al metge, sobretot si no disposen de temps i tenen un simple refredat. Tinc una clienta molt gran que ve i no pot gairebé ni caminar. La fem seure, li prenem la tensió, i surt com nova perquè l’escoltem. A l’estiu, quan no la veiem, fins i tot la trobem a faltar. És cert que la psicologia hi juga molt, en aquesta feina. Penso que les farmàcies sempre seran necessàries.”
Però la farmàcia, en els darrers anys, ha passat de ser una feina de caire estrictament mèdic a convertir-se en una botiga aparador dels objectes més diversos. Disposa des de productes per a nadons fins a cremes de tot tipus, que tenen més a veure amb l’estètica que no pas amb la salut de les persones. “Ara mateix, amb l’abaixada del 2% que ens han fet, ens han abaixat també, de retruc, el nostre nivell adquisitiu. Però ens hem anat adaptant als temps.” Les farmàcies han de treballar gairebé sempre amb els distribuïdors, que s’encarreguen de portar o de retornar els medicaments segons convingui, una pràctica que s’ha tornat força àgil i que fa que els medicaments que no es tenen en aquell moment es puguin vendre al cap de poca estona. Tanmateix, els laboratoris d’avui es preocupen també de presentar un determinat producte i es convida els farmacèutics per fer-lo conèixer.
Durant tota una carrera darrere el taulell també és necessari posar-se al dia i anar preparant-se per als nous reptes que prepara el futur. Des del temps en què els pares s’ocupaven de la farmàcia fins avui hi ha hagut moltes novetats, unes de bones i altres de no tan bones, i la senyora García conclou que s’ha hagut de treballar molt. “Quan vaig començar, em vaig trobar una farmàcia enfonsada i amb el temps l’he poguda aixecar. Ha estat una feina difícil, però per a mi això ha estat molt important.”
