Text del 2006
“La finalitat de tots els nostres projectes d’investigació és millorar el benestar i la qualitat de vida dels pacients”
La infermeria és possiblement l’àmbit de les ciències de la salut que més s’ha dignificat professionalment en les darreres dècades, fruit de l’excel·lència de la seva formació i de la professionalització d’una activitat que temps enrere no s’havia valorat prou. Tot i aquest reconeixement, estès al conjunt de la societat (ha estat la segona professió més valorada en el baròmetre de juliol de 2006 del Centre d’Investigacions Sociològiques), els reptes encara són diversos. En primer lloc, aconseguir l’accés a la formació de segon i tercer cicle, una fita ja assolida amb la reforma dels estudis universitaris que ha de tenir lloc abans del 2010, tal com preveu la Declaració de Bolonya, que suposarà la transformació de les actuals escoles d’infermeria en facultats. En segon lloc, és necessari que l’Administració sanitària i sociosanitària reconegui el valor afegit que aporten els infermers a la millora de la salut de la població i al benestar dels malalts, i cal que ho demostri contractant-ne més. Actualment, han de tenir cura, amb estades generalment curtes i amb una pressió assistencial molt forta, de pacients greus o amb pluripatologies (a causa de l’envelliment de la població).
Margarida Peya Gascons és la directora de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i presideix des de fa anys la Conferència Nacional de Directors/es dels Centres Universitaris d’Infermeria. A la seva Escola, “els estudiants, majoritàriament femenins –únicament n’hi ha un 12% de masculins–, reben un ensenyament orientat a convertir-los en professionals capaços d’assumir decisions pròpies pel que fa a les cures infermeres.”
Aquesta situació actual “és fruit de la reforma que va tenir lloc l’any 1977. Aleshores els estudis d’Infermeria van passar a ser universitaris, la responsabilitat de la formació la van assumir les mateixes infermeres, s’hi va donar un nou enfocament i es va fer palès el rol autònom d’aquestes professionals. Un dels fets importants va ser l’anul·lació del nom d’ATS (Ajudant Tècnic Sanitari) per passar a anomenar-nos infermeres i infermers i obtenir la titulació de diplomat/da. Des d’aquella data, els plans d’estudis han adoptat una vessant més integradora que inclou la promoció de la salut, l’educació sanitària, la prevenció de la malaltia, la realització de cures i les activitats encaminades a la rehabilitació de la salut i a la reinserció social.”
Aquest canvi en la formació dels infermers i infermeres espanyols explica que en l’actualitat siguin els més sol·licitats pels altres països de la Unió Europea. Malgrat aquesta evolució tan optimista, Margarida Peya considera que “fóra convenient incrementar en un curs més la formació per tal de poder madurar amb més calma la gran quantitat de coneixements i, a la vegada, tingués la mateixa durada, quatre cursos, que la resta de carreres universitàries. En aquest sentit, cal destacar l’elevat grau de preparació pràctica dels nostres estudiants, una praxi que comença amb sofisticats simuladors per tal que adquireixin les habilitats clíniques necessàries abans del veritable contacte amb el malalt. L’entorn d’aquesta pràctica, que es realitza en els hospitals, els centres d’atenció primària i sociosanitaris, és complex. El contrast entre els continguts teòrics apresos a l’aula i la forma d’aplicar-los a situacions reals no és fàcil. S’han d’afrontar situacions en què el dolor, la invalidesa i la mort són habituals. Per aquest motiu, és fonamental l’anàlisi i discussió de casos clínics, en què es tracten els dilemes ètics, la individualització de les cures i la informació que requereixen els pacients, la comunicació i la implicació de la família, etc. La reflexió sistemàtica ajuda l’estudiant a prendre decisions racionals segons els criteris prèviament assumits. D’altra banda, aquesta pràctica sempre es realiza sota la supervisió d’infermeres tutores i de professorat de l’Escola que vetllen perquè l’estudiant adquireixi gradualment les competències establertes.”
La transformació del món de la infermeria també ha comportat el desenvolupament de programes de formació postgraduada i especialitzada. Moltes d’aquestes especialitzacions consisteixen en diplomes de postgrau i màsters com a títols propis. No obstant això, les especialitats de llevadora i d’infermeria de salut mental fa temps que es desenvolupen. “Les llevadores són infermeres especialitzades en la cura de la salut reproductiva i sexual de la dona, en especial l’atenció al procés de maternitat. La formació és de tipus resident, té una duració de dos anys i requereix un examen d’accés. A la nostra Escola existeix la Unitat Docent de Llevadores, que és de referència a Catalunya. Pel que fa a l’especialitat d’Infermeria de Salut Mental, les condicions són les mateixes, llevat que la seva duració és d’un any. En un futur es preveu el desenvolupament de les especialitats d’Infermeria Geriàtrica, Infermeria del Treball, Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques, Infermeria Pediàtrica i Infermeria Familiar i Comunitària. Totes tindran una durada d’entre un i dos anys i s’hauran de cursar una vegada s’hagin acabat els estudis de diplomatura.”
En qualsevol cas, però, les infermeres i infermers “han de formar-se i treballar amb un estricte sentit de la responsabilitat, el respecte i la cooperació Responsabilitat envers la persona de qui tenen cura. A les nostres mans està la valoració i l’observació dels malalts, ja que passem més hores amb ells que la resta de professionals sanitaris, l’administració de la medicació, la realització de protocols i procediments de cures, l’establiment de mesures per al seu benestar, l’acompanyament del malalt i dels familiars, entre altres. Respecte pels drets dels malalts, la seva autonomia i dret a decidir. I cooperació, perquè hem de treballar conjuntament amb altres professionals, com són metges, fisioterapeutes, farmacèutics o treballadors socials.”
Tot i que són poc conegudes, les investigacions dutes a terme per grups d’infermeria són nombroses: “La finalitat dels nostres projectes d’investigació és millorar el benestar i la qualitat de vida dels pacients. Per aquesta raó, la recerca que realitzem és de tipus clínic o també qualitativa. Com a exemples, tenim estudis sobre els procediments de cures, sobre les nafres per pressió que pateixen els pacients immobilitzats durant un llarg període, sobre com millorar l’educació sanitària dels malalts diabètics o els colostomitzats, etc. Altres estudis van encaminats a trobar les millors actuacions per disminuir l’angoixa prequirúrgica dels pacients o la dels nens hospitalitzats.”
La tasca d’aquests professionals també inclou una altra vessant poc coneguda: “La gestió sanitària és un camp de realització i promoció professional que hem de tenir molt en compte. Tant en els hospitals, com en els centres d’atenció primària i sociosanitaris, existeix la figura del director/a d’infermeria, i, com a càrrec intermedi, el supervisor/a. Per aquesta raó, és una de les matèries obligatòries del pla d’estudis, amb l’objectiu que l’estudiant comprengui la importància d’una bona gestió de les cures infermeres, l’efectiva coordinació tant de les persones com dels recursos materials, etc. En l’actualitat, a la nostra Escola també organitzem un màster de dos anys sobre la gestió dels serveis d’infermeria.”
