Text del 2006
Ens hem certificat en norma ISO i al llarg de l’any tenim obert tretze hores al dia perquè hem detectat una necessitat social de major amplitud horària.
La realitat social és un escenari complex on tenen lloc problemàtiques i situacions que mereixen l’atenció de la ciutadania i de les institucions públiques. Hi ha necessitats socials que no passen desapercebudes per a moltes persones que amb voluntat i iniciativa busquen la manera de millorar situacions poc avantatjoses per a alguns grups de població. És el cas de la Mª Teresa García Manzanares, farmacèutica, la filosofia professional de la qual l’ha portada a interessar-se per millorar l’atenció al client i proporcionar-li un servei, relacionat amb l’àmbit de la salut, que d’altra manera no rebria.
Per Mª Teresa García, nascuda a Vitoria però establerta a Tarragona des de fa anys, la vocació pel món de la farmàcia va néixer de forma progressiva i com diu ella “fruit del coneixement d’una disciplina que m’atreia, com també ho feia el món de la química, però que he anat descobrint amb els anys i com a resultat d’estudiar-ne la realitat.”
A mesura que ha conegut la farmàcia s’hi ha anat apassionant. Els seus primers passos van ser en el sector de la indústria farmacèutica, a Madrid. “De fet, els primers anys de carrera vaig estar treballant en dos laboratoris farmacèutics. Després em vaig casar amb un català i vaig traslladar-me a Tarragona, on em va semblar que si volia compaginar la vida familiar i la vida laboral el més fàcil era a través de l’oficina de farmàcia.”
La formació ha estat una constant al llarg de la vida de Mª Teresa, conscient de la importància d’estar al dia de les novetats i de conèixer els estudis sobre fàrmacs i atenció farmacèutica d’arreu del món. “Acabada la carrera vaig fer una especialització en farmàcia galènica industrial, més endavant vaig realitzar un màster d’atenció farmacèutica a la Universitat de València i, fa uns anys, i com a resultat del meu interès pel camp de l’atenció a l’usuari, vaig fer una breu estada a Minnesota (Estats Units) per formar-me sobre el desenvolupament de l’atenció farmacèutica.”
El 1973 va comprar una farmàcia a Tarragona. Aleshores era una oficina molt petita. “Al cap d’uns anys em vaig traslladar a un barri més populós on vaig passar divuit anys i, després, el 1999, vaig canviar-me a una nova oficina de farmàcia a un altra zona del mateix barri. Són molts anys de vivències en una àrea urbana que ha patit una important transformació urbanística però també social. La gent i l’entorn s’han hagut d’adaptar a una nova realitat econòmica, política i social. La població mostra noves exigències i necessitats. L’arribada d’immigrants també ha generat altres demandes i, sobretot, es detecta una gran manca d’informació. La meva farmàcia ha evolucionat amb mi perquè he estat capaç de palpar determinades necessitats socials. Durant gairebé vint anys vaig tenir a prop un dispensari psiquiàtric que em va fer adonar que les persones que hi rebien tractament es feien un gran embolic a l’hora de prendre’s la medicació. La consulta mèdica no feia l’efecte desitjat. Calia donar suport a aquelles persones d’alguna manera.”
A principis dels anys 80 va anar a Granada per participar en un curs sobre atenció farmacèutica. “Vaig descobrir-hi un sistema anglès de preparació de la medicació d’una manera organitzada i higiènica a través de l’emblistat. No era un sistema nou, ja l’utilitzava la indústria farmacèutica, però no s’havia aplicat a l’oficina de farmàcia. Vaig adquirir la màquina per poder preparar medicacions a tres persones que atenia a la farmàcia. Era una aposta totalment ruïnosa però em va semblar que era important poder donar el servei a unes persones que el necessitaven i que van obtenir millores importants gràcies a la introducció del sistema. Al mateix temps vam crear un protocol de treball i un programa informàtic per fer el seguiment de la medicació. Avui la Generalitat l’ha imposat en residències, però fa uns anys era desconegut.”
Gràcies a l’èxit de l’experiència, una residència de Valls va interessar-s’hi i va demanar a la Mª Teresa que els ajudés a posar-lo en marxa. “No obstant els beneficis del sistema, hi ha un buit legal sobre el tema. Cal una reforma de la llei del medicament perquè una vegada es treu el precinte del preparat la responsabilitat és de la persona. Per això només s’ofereix a malalts mentals o persones grans polimedicades. S’ha de donar a la persona que realment necessita el servei.”
En una oficina de farmàcia amb deu persones treballant no sempre és fàcil instaurar un sistema organitzat de funcionament. “Per poder donar serveis i atenció comercial calia establir uns fluxos de treball ben organitzats. Ens hem certificat en norma ISO i al llarg de l’any tenim obert tretze hores al dia perquè hem detectat una necessitat social de major amplitud horària.”
La farmàcia tendeix a l’especialització perquè la complexitat del món farmacèutic gairebé ho exigeix. No obstant això, cal no oblidar la realitat de l’oficina de farmàcia i la seva funció final. “Hem de retornar a l’objectiu de l’entitat farmacèutica, l’atenció a la salut i l’efecte dels fàrmacs sobre l’individu. L’important d’una farmàcia és el medicament, s’ha de veure que és una farmàcia, no una perfumeria o una drogueria.”
Si es vol oferir quelcom més es poden fer estudis de seguiment farmacoterapèutic. “A la meva farmàcia fem seguiment de la farmacoteràpia del pacient. És un servei que consisteix a col·laborar amb el pacient perquè la medicació que li ha prescrit el metge produeixi l’efecte desitjat; és a dir, que millori la seva qualitat de vida i s’evitin problemes relacionats amb els medicaments, bo i donant-li la informació i el suport necessaris. És un servei complex que requereix un espai adequat, formació i temps. Però sobretot requereix voluntat, i en això estic de sort, perquè tinc un gran equip de col·laboradors que hi posen ganes i entusiasme.”
Des de l’any 1997 també ofereix un servei de deshabituació tabàquica. “Els pacients que sol·liciten aquest servei troben en la farmàcia un avantatge important ja que l’horari laboral no permet a moltes persones acudir als centres de salut. Sense tenir mitjans ni ajudes, el sector farmacèutic està prestant un gran servei social. Els polítics sovint no se n’adonen.”
Mª Teresa García Manzanares viu amb passió la professió que porta més de trenta anys desenvolupant. Ha rebut el suport del seu marit, Jaume, arquitecte, i de les seves dues filles, la Nerea, llicenciada en humanitats, i la Virginia, periodista, que ha decidit estudiar farmàcia. Una sorpresa agradable per a una professional que continua compromesa amb el món de la farmàcia plena de voluntat d’ajuda a la societat. I és que per aquesta farmacèutica de Tarragona no n’hi ha prou amb retallar els cartrons dels medicaments, “cal donar quelcom més a una població que demana més coses. El farmacèutic i el professional de qualsevol altre sector han de saber adaptar-se als nous temps i fins i tot avançar-se i anar per davant. Si palpes una necessitat social, soluciona-la. La vida és moviment i no quedar-se parat. La farmàcia té grans oportunitats.”
