Text del 2001
Anna M. Pibernat Bartés, actual secretària del Col·legi d’Advocats de Catalunya, es va decidir pels estudis de dret després de començar els de medecina i d’entendre que aquella no era la seva vertadera inclinació. “La meva vocació no està lligada a les tradicionals nissagues d’advocats catalans. De fet sóc la primera lletrada d’una família provinent de l’àmbit rural català, concretament de Jafre de Ter, al Baix Empordà. No obstant això, quan em vaig decidir a estudiar dret s’estaven produint molts canvis al país i es preveia que encara n’hi hauria més, i el dret era un dels mitjans més vàlids per canalitzar aquestes transformacions en positiu.”
Un cop acabats els estudis i després de passar per un breu període de passantia, el 1974 va establir-se pel seu compte: “Durant els primers temps vaig fer-me càrrec de tota mena d’assumptes i la meva vocació va ser clarament generalista. He de reconèixer que vaig ser molt afortunada i que no vaig topar amb gaires dificultats per obtenir clients, guanyar-me’n la confiança i conservar-los. Vaig tenir molta sort perquè vaig gaudir en tot moment del suport, l’ajut i els consells pràctics dels companys de professió més veterans. També he de reconèixer que vaig treballar de valent des del primer dia.”
Aquests anys inicials d’exercici van coincidir cronològicament amb el turbulent naixement de l’actual democràcia: “Crec que en general no es valora suficientment el paper desenvolupat pels lletrats durant la Transició perquè no es té en compte que el nostre rol d’intèrprets i adaptadors de la normativa franquista al nou marc democràtic va permetre que el pas d’un sistema a l’altre es dugués a terme amb la continuïtat necessària per no provocar una situació d’inestabilitat política i social.”
Des que Anna M. Pibernat va obrir el seu primer despatx, s’ha encarregat de l’assessorament de la Pime: “Actualment el petit i mitjà empresari sap que gaudir del suport adequat li pot comportar un important estalvi i una gran tranquil·litat. Això, evidentment, facilita la nostra feina i ens demostra que la tasca de conscienciació que hem portat a terme durant tots aquests anys ha donat els fruits que tant desitjàvem.”
Tot i així, continua havent-hi en la societat una manca de cultura jurídica generalitzada que provoca, d’una banda, una visió distorsionada del dret i, de l’altra, una concepció simplista del funcionament de l’Estat: “L’actual sistema educatiu no posa ni l’èmfasi ni la profunditat necessaris perquè els alumnes entenguin les característiques pràctiques i els interessos que particularitzen els poders legislatiu, executiu i judicial en una democràcia com la nostra. Tampoc no defineix adequadament ni marca prou la diferència existent entre el dret i la noció moral de justícia. Per la seva banda, els mitjans de comunicació no ajuden a divulgar el treball quotidià i anònim de tots els participants en el sistema jurídic perquè normalment es fixen en els esdeveniments excepcionals en què s’ha produït alguna situació anòmala.”
Aquesta és precisament la gran fita de futur que s’ha marcat el Col·legi d’Advocats de Barcelona: “Hem aconseguit que el nivell i l’oferta de serveis que reben els col·legiats creixi espectacularment i que el Col·legi passi a ser un punt de trobada i un club social on es puguin reunir els lletrats i les seves famílies. Alhora, també el funcionament intern de l’entitat ha evolucionat del tradicional sistema de gestió basat en les estructures de les empreses familiars cap a la professionalització. Després d’aquests canvis interns, ens volem centrar en un treball de conscienciació social exterior, que mostri la part més humana de l’advocat com un professional centrat en el servei cap als altres i del dret com una eina de regulació de la vida social i de respecte cap a tercers. Potenciant aquests aspectes pensem que podem col·laborar a desterrar els tòpics sobre l’avarícia i la falta d’honestedat dels lletrats que, desgraciadament, encara segueixen sent comuns en la nostra societat.”
El tarannà regulador, negociador i moderador de l’ofici d’advocat es fa present en el dia a dia d’aquests professionals: “Crec que el jurista té l’obligació ètica d’actuar com a mitjancer entre les parts per tal d’evitar el plet. Exceptuant el dret penal, en què parlem de fets consumats, aquesta via únicament s’ha de fer servir en els casos en què s’han esgotat totes les altres possibilitats: diàleg, mediació, arbitratge, solucions consensuades, etc. L’apel·lació als jutjats és sempre un fracàs per a ambdues parts perquè, en primer lloc, no han estat capaces de posar-se d’acord i han hagut de recórrer al dictamen d’una persona externa a la seva problemàtica. En segon lloc, els resultats seran insatisfactoris per a la part que perdi i, com a màxim, mitjanament satisfactoris per a l’altra. Totes aquestes raons expliquen que eviti els plets en la mesura del possible i que informi sempre els meus clients de les conseqüències que pot comportar adoptar aquesta mesura.”
La passió pel seu treball i l’esperit inquiet i polifacètic han dut aquesta advocada barcelonina a participar en diversos mitjans de comunicació, fonamentalment com a assessora en qüestions legals. En aquesta vessant, el seu objectiu és la divulgació seriosa i contrastada dels fonaments teòrics del dret i la seva utilitat en el dia a dia dels ciutadans: “Fa molts anys vaig participar en La vida en un xip, un programa que emetia TV3 i que presentava Joaquim M. Puyal. En aquesta mateixa cadena també vaig col·laborar a L’indret de la memòria. Des de fa sis anys, un cop a la setmana assessoro en qüestions legals al programa de Sílvia Cóppulo. Intentem que les consultes serveixin de guia general per a la població i que es refereixin a qüestions d’interès comú. Per això, un dels eixos temàtics de l’espai és l’àmbit immobiliari. Desitgem apropar el món del dret al gran públic i ajudar a popularitzar-lo i a considerar-lo un element present en la nostra vida quotidiana, un element necessari de conèixer encara que sigui mínimament.”
Anna M. Pibernat se sent molt orgullosa d’haver-se decantat pel dret i no pas per la medicina: “M’agrada la meva professió i em sento molt orgullosa i plena amb les experiències personals que he viscut. L’única objecció és la dedicació que exigeix i la intensitat amb la qual vius les problemàtiques dels teus clients, que et pot arribar a afectar personalment.”
Tot i així, el seu únic desig de futur és poder continuar ajudant el gran públic des del despatx, els seus companys de professió des de la seva activitat desinteressada al Col·legi d’Advocats de Barcelona i la societat des de la seva participació en els mitjans de comunicació. Esperem que ho faci per molts d’anys.
