Text del 2001
Carles Pintor no prové d’una família d’advocats, però sí que té antecedents en el dret empresarial, ja que el seu pare, Joaquim Pintor Belda, és professor mercantil, assessor fiscal i auditor censor jurat de comptes, i té despatx obert des de l’any 1979: “De totes maneres, la meva elecció va ser totalment lliure, ningú no em va dir a què m’havia de dedicar, però tenint l’oportunitat de treballar amb el meu pare em va entrar el cuquet i vaig poder entendre la magnífica vigorositat que té el món de l’empresa i de les lleis. De fet, les lleis sempre segueixen les empreses, és com si les unes i les altres es veiessin constantment reflectides en un mirall.”
L’objectiu del legislador és, doncs, acostar-se cada dia una mica més a la realitat, cosa que no és gens senzilla: “Lamentablement els fruits no són sempre els que es persegueixen, perquè fer lleis és força complicat.”
Potser caldria que es tinguessin més en compte els professionals liberals a l’hora d’elaborar-les: “En part hi estic d’acord, però també, per la meva formació acadèmica i la meva vinculació a la universitat com a docent, sóc del parer que en el procés de creació no hem d’oblidar la base dogmàtica i la tècnica legislativa. Sóc partidari que el legislador sigui teòric, malgrat que s’hagi de completar l’aspecte pràctic amb professionals que trepitgen els jutjats i viuen el dia a dia de la feina.”
I encara ens posa exemples de com són les coses en aquest moment: “He vist normes tributàries que no han estat fetes per juristes, i això fa que la forma d’emprar el llenguatge sigui totalment diferent, fins i tot contradictori. D’altra banda, també hi ha lleis fetes per juristes teòrics amb molt pocs coneixements pràctics i d’altres a la inversa. De forma regular te’n trobes algunes que fins i tot vulneren els principis constitucionals més elementals. Un equilibri entre teoria i pràctica seria el més adequat.”
A part de tot això, Carles considera que encara hi ha “lleis amb massa llacunes” que produeixen una “inseguretat jurídica brutal” entre els seus clients: “En dret empresarial hi ha molts supòsits que no estan previstos i que caldria legislar, normativitzar, regular-ne de més a prop totes les possibilitats a fi i efecte de reduir al màxim l’activitat interpretativa, discrecional de l’Administració.”
Aquesta inseguretat produeix uns efectes devastadors: “És l’aspecte més lamentable i que més em va sorprendre quan vaig començar a exercir l’any 1996. S’ha de posseir un humor especial per acceptar-ho i jo, hores d’ara, encara no m’hi acostumo i dubto que ho faci mai.”
I és que el dret que més interessa a Carles i amb què treballa diàriament és precisament el relacionat amb l’empresa: “Porto assumptes fiscals, mercantils i també penals econòmics. De dret penal econòmic, precisament, sóc professor associat a la Universitat de Girona.”
Pel que fa a aquest darrer explica el protagonisme creixent que té en la política criminal del país: “Les figures delictives essencials i, per això, les inicialment tipificades en el Codi penal són aquelles que pretenen protegir la persona, la seva salut, el seu patrimoni, el que passa és que el dret també va canviant al mateix temps que ho fa la societat. M’explico: el dret penal s’està adequant, amb més o menys fortuna, a la realitat socioeconòmica actual, al model d’economia de mercat que emana de la Constitució. I així, pretén eradicar la proliferació d’una sèrie de comportaments en el mercat com els abusos en el si societari o els abusos contra el consumidor, per exemple.”
No obstant això, Carles es mostra escèptic davant dels resultats que es puguin obtenir amb aquestes normes repressives: “Els mandats prohibitius i l’aplicació de penes als empresaris pretenen minorar la capacitat de moviment dels individus, amb resultats estadístics molt poc convincents. A més, en un Estat social i democràtic de dret hi ha d’altres vies de reconducció, com la conscienciació o la socialització, molt millors que la penalització de conductes.”
Carles va començar a exercir en una època en què els empresaris ja començaven a entendre la necessitat de fer les coses bé i de declarar el que realment els corresponia, però, malgrat tot, encara ha vist com aquesta conscienciació anava en augment: “Volen sentir que paguen el que és just, i sovint és complicat de fer-los-ho veure. A més, penso que hi ha poques polítiques que incentivin aquest bon fer de l’empresari, perquè en èpoques de crisi els que han d’aguantar són ells.” I afegeix: “Com més gran és una empresa o un patrimoni, més possibilitats tens d’optimitzar la factura fiscal, però, tampoc no poden fer-se polítiques que castiguin excessivament la gran empresa.”
Encara que Carles Pintor porti sobretot empreses catalanes, al bufet treballen també per a clients de l’àmbit espanyol i empreses estrangeres interessades a invertir al nostre país: “Com a bufet, pertanyem a una xarxa europea de despatxos d’advocats que es diu Eurojuris, i tenim la sort que el meu company i soci Alejandro Espada Gerlach n’és el president aquí a Espanya. Som defensors del model de despatx multidisciplinar, i d’anteposar la qualitat del treball i la satisfacció del client a qualsevol altra exigència.”
És obvi, però, que els advocats com en Carles han de treballar i estudiar de valent per estar al dia en un dret tant canviant com aquest: “Crec que el dret empresarial està poc reconegut. Si be és cert que totes les disciplines jurídiques són d’una complexitat enorme, en el dret tributari i laboral cal afegir-hi un element addicional: el caràcter canviant, el gran dinamisme de la norma que et demana una gran quantitat d’hores i de mitjans econòmics per poder estar-ne al dia.”
En altres disciplines jurídiques la legislació no canvia tan sovint: “Encara que sigui bàsic i essencial endinsar-se jurídicament en el comerç electrònic, la veritat és que un canvi com el d’Internet probablement tardarem anys a tornar-lo a veure. En canvi, cada dia surten noves lleis i modificacions en el nostre camp.”
Malgrat això, Carles pensa que les noves tecnologies han provocat una transformació molt important en la metodologia de treball de tots els advocats: “Una realitat com aquesta ha fet que les distàncies s’escurcessin enormement. De totes maneres, penso que ha de continuar imperant el sentit comú a l’hora de decidir, per exemple, si és millor que parlem amb un client cara a cara o que ho fem a través d’un xat.”
No hem d’oblidar que en l’assessorament d’empresa la relació del client amb el seu advocat és fonamental i molt continuada: “El client contracta tranquil·litat, i nosaltres li n’hem de proporcionar, ajudar-lo a omplir les mancances que té i conduir-lo cap a la millor manera de fer les coses. Hem de ser tècnics, negociadors, pacients; de fet, una mica psicòlegs i, sobretot, persones. Per això a vegades penso que l’assessorament és, més que una professió, una manera d’entendre la vida.”
