JORDI PLANCHART REMMERT I JUAN ANTONIO LOSTE
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

SRS. JORDI PLANCHART REMMERT I JUAN ANTONIO LOSTE

SCHILLER ADVOCATS

Text del 2001

Schiller Advocats va néixer l’any 1982 com a resultat d’una fusió entre dos despatxos independents, un ubicat a Madrid i l’altre a Frankfurt, que feia anys que col·laboraven en temes d’assessorament empresarial, sobretot en l’àmbit europeu. Posteriorment, la firma va reforçar la seva estratègia d’expansió i es va estendre a Barcelona, San Sebastián, Marbella i Palma de Mallorca. I va ser a la ciutat comtal que en Jordi Planchart i en Joan Antoni Loste van acceptar el repte de consolidar la presència del despatx a Catalunya: “Des que Schiller Advocats es va establir aquí fa vuit anys, hem crescut en mida i en clientela de forma que l’oficina de Bar­­­celona és actualment la segona en importància.”

El que intenten és o­ferir un servei multidisciplinar competent, eficaç i complet a les empreses i par­­ticulars, que abraça des de l’assessorament en matèria societària, fins a dret fiscal, tocant també amb molt de rigor i coneixement un assumpte tan nou com és el mediambiental, en què el despatx és pioner: “A més de trac­­tar gai­rebé totes les branques del dret, tenim una carac­terística que ens fa singulars, i és que som un despatx transnacional, és a dir, que es­­tem instal·lats també a l’estranger, concretament a Frank­furt, i no es­tem parlant d’una corresponsalia, sinó d’una oficina pròpia.”

En Jordi Planchart, que parla correctament l’alemany, el francès i l’anglès i que alhora és coneixedor de les cultures jurídiques d’aquests països, s’encarrega sobretot d’assessorar les empreses locals que volen establir-se a l’estranger i a la inversa: “Fem essencialment dret espanyol, però molts dels nostres clients tenen interessos en l’esfera internacional, de manera que procurem que part dels advocats integrants del des­patx tinguin una formació i una sensibilitat important no solament pel que fa a la llengua de diversos països europeus, sinó també en­vers la seva cultura jurídica.”

Per aquesta raó, sovint Schiller Advocats tre­balla amb les cambres de comerç per facilitar o acompanyar els em­pre­saris d’un país que volen fer negocis en un altre: “Hem constatat que així com fa uns anys el nostre país era únicament receptor d’inversió de fora, actualment augmenta dia a dia el nombre d’em­preses d’aquí, i particularment les catalanes, que van a instal·lar-se a l’estran­ger.”

Tot això obliga en Jordi Planchart i els seus companys a estar molt preparats en dret comunitari i a plantejar-se com hauria de ser l’anomenada har­monització legislativa d’Europa: “En aquests moments en dret societari posem per cas, l’harmonització com a tal no existeix. Seguim tenint sistemes jurídics molt diferents I això no ens facilita gens la tasca d’assessorament.” I ens posa un exemple per il·lustrar el seu punt de vista: “Una fusió internacional entesa com a tal, en què una societat d’un país es vol fusionar amb una d’estrangera, podríem dir que no existeix. El que cal fer en aquest cas és trobar altres vehi­cles o ins­trumentacions jurídiques diferents que arribin al mateix resultat, per­què no hi ha un procediment unitari per fer-ho. El mateix passa amb l’execució de sentències d’un país a l’altre. Tot i que hi ha con­ve­nis in­ternacionals, continua sent difícil executar una sentència del nostre país a l’estranger, i viceversa.”

No obstant això, potser l’arribada de la moneda única facilitarà les coses: “No pagar una factura en euros serà pràcticament el mateix que no pagar-la en pessetes, en marcs o en francs, no canviarà gaire les coses. M’explico: si un deutor no paga, haurà d’anar als tribunals del país corresponent per fer una reclamació de quantitat, i això a Espa­nya pot portar gairebé un any, mentre que a d’altres països l’as­sumpte pot quedar resolt en tres mesos.”

Això és el que constaten dia a dia els experts advocats de Schiller: “La nostra cultura de pagament és diferent de la de la resta d’Europa. Si és bo o dolent? És una simple realitat, el cas és que la cultura empresarial de pagament és diferent a cada país. A Espanya és a 90 dies i, en canvi, a Alemanya és a 10.”

No­més un bon coneixedor de les diverses realitats pot ajudar realment l’empresa amb qüestions que tinguin components internacionals. De totes maneres, a Schiller Advocats no tots els professionals han de tenir una formació bilingüe, també els calen especialistes en assumptes molt con­­crets, com poden ser el laboral, el penal eco­nò­mic i, especialment, el me­diambiental. I és Joan Antoni Loste, professor de dret mercantil a la U­ni­versitat de Barcelona i amb una àmplia experiència en processos jurídics mediambientals, qui parla d’aquesta qüestió: “Fa temps que oferim als nostres clients de l’àmbit industrial un assessorament en dret am­bien­tal, coincidint amb el desenvolu­pament de la normativa i el creixement de la sensibilitat en aquesta matèria. El nostre parer és que ha de ser l’administració ambien­tal competent la que corregeixi els atemptats que es provoquen en el medi, i que la via penal s’ha de reservar ex­clusivament a casos especialment greus en què es provo­quin danys a l’entorn natural, no solament quan aquest es posi en perill.”

I és que els empresaris han de prendre consciència que aquesta és una qüestió prou important per tenir en compte i que pot comportar sancions, el tancament de l’empresa, o fins i tot l’ingrés a presó dels seus directius. Per això és fonamental posar-se en mans d’especialistes: “Potser encara no es par­la tant dels processos que hi ha oberts, però re­alment són molts i van en augment. Per això, aconsellem a l’em­pre­sa­ri que faci una bona prevenció.”

I això passa per les auditories medi­ambientals: “Tre­ballem per saber si l’empresa té totes les llicències necessàries, si està fent les coses tal com les assenyala la llei, per evitar així pro­blemes en cas d’accident o fuita.”

A Schiller, a més, es demana a tots els professionals que tinguin conei­xements bàsics de dret fiscal, perquè és essencial per entendre d’altres problemes que puguin sorgir: “Avui ningú farà un contracte sense tenir en compte la fiscalitat, que és el que més importa al client, fins i tot el resultat d’un plet té una repercussió comptable i pot tenir una reper­cussió fiscal.”

És evident, tanmateix, que com més complexa és la qües­tió, més necessari es fa que qui el porti en sigui un vertader especialista. I més en el cas que calgui pledejar amb l’Administració: “La funció de l’Ad­­ministració fiscal és sempre recaptadora i això és igual aquí que a un altre país. Ells intenten interpretar la llei al seu favor mentre que l’ad­vocat l’interpretarà de la forma més favorable als interessos del seu client. I és precisament aquí on pot produir-se una contro­vèrsia entre el contribuent i l’Administració, i això passa a tots els països d’Eu­ro­pa.”

La llei, doncs, preveu en aquests casos gairebé el mateix, la dife­rèn­cia pot arribar a raure en la pràctica jurídica local. “Per això intentem tenir u­na integració amb l’entorn jurídic de cada país, per tal d’acon­se­guir una sensibilitat major envers els interessos d’aquells clients que mos­tren una orientació internacional i global.”