Text del 2001
Schiller Advocats va néixer l’any 1982 com a resultat d’una fusió entre dos despatxos independents, un ubicat a Madrid i l’altre a Frankfurt, que feia anys que col·laboraven en temes d’assessorament empresarial, sobretot en l’àmbit europeu. Posteriorment, la firma va reforçar la seva estratègia d’expansió i es va estendre a Barcelona, San Sebastián, Marbella i Palma de Mallorca. I va ser a la ciutat comtal que en Jordi Planchart i en Joan Antoni Loste van acceptar el repte de consolidar la presència del despatx a Catalunya: “Des que Schiller Advocats es va establir aquí fa vuit anys, hem crescut en mida i en clientela de forma que l’oficina de Barcelona és actualment la segona en importància.”
El que intenten és oferir un servei multidisciplinar competent, eficaç i complet a les empreses i particulars, que abraça des de l’assessorament en matèria societària, fins a dret fiscal, tocant també amb molt de rigor i coneixement un assumpte tan nou com és el mediambiental, en què el despatx és pioner: “A més de tractar gairebé totes les branques del dret, tenim una característica que ens fa singulars, i és que som un despatx transnacional, és a dir, que estem instal·lats també a l’estranger, concretament a Frankfurt, i no estem parlant d’una corresponsalia, sinó d’una oficina pròpia.”
En Jordi Planchart, que parla correctament l’alemany, el francès i l’anglès i que alhora és coneixedor de les cultures jurídiques d’aquests països, s’encarrega sobretot d’assessorar les empreses locals que volen establir-se a l’estranger i a la inversa: “Fem essencialment dret espanyol, però molts dels nostres clients tenen interessos en l’esfera internacional, de manera que procurem que part dels advocats integrants del despatx tinguin una formació i una sensibilitat important no solament pel que fa a la llengua de diversos països europeus, sinó també envers la seva cultura jurídica.”
Per aquesta raó, sovint Schiller Advocats treballa amb les cambres de comerç per facilitar o acompanyar els empresaris d’un país que volen fer negocis en un altre: “Hem constatat que així com fa uns anys el nostre país era únicament receptor d’inversió de fora, actualment augmenta dia a dia el nombre d’empreses d’aquí, i particularment les catalanes, que van a instal·lar-se a l’estranger.”
Tot això obliga en Jordi Planchart i els seus companys a estar molt preparats en dret comunitari i a plantejar-se com hauria de ser l’anomenada harmonització legislativa d’Europa: “En aquests moments en dret societari posem per cas, l’harmonització com a tal no existeix. Seguim tenint sistemes jurídics molt diferents I això no ens facilita gens la tasca d’assessorament.” I ens posa un exemple per il·lustrar el seu punt de vista: “Una fusió internacional entesa com a tal, en què una societat d’un país es vol fusionar amb una d’estrangera, podríem dir que no existeix. El que cal fer en aquest cas és trobar altres vehicles o instrumentacions jurídiques diferents que arribin al mateix resultat, perquè no hi ha un procediment unitari per fer-ho. El mateix passa amb l’execució de sentències d’un país a l’altre. Tot i que hi ha convenis internacionals, continua sent difícil executar una sentència del nostre país a l’estranger, i viceversa.”
No obstant això, potser l’arribada de la moneda única facilitarà les coses: “No pagar una factura en euros serà pràcticament el mateix que no pagar-la en pessetes, en marcs o en francs, no canviarà gaire les coses. M’explico: si un deutor no paga, haurà d’anar als tribunals del país corresponent per fer una reclamació de quantitat, i això a Espanya pot portar gairebé un any, mentre que a d’altres països l’assumpte pot quedar resolt en tres mesos.”
Això és el que constaten dia a dia els experts advocats de Schiller: “La nostra cultura de pagament és diferent de la de la resta d’Europa. Si és bo o dolent? És una simple realitat, el cas és que la cultura empresarial de pagament és diferent a cada país. A Espanya és a 90 dies i, en canvi, a Alemanya és a 10.”
Només un bon coneixedor de les diverses realitats pot ajudar realment l’empresa amb qüestions que tinguin components internacionals. De totes maneres, a Schiller Advocats no tots els professionals han de tenir una formació bilingüe, també els calen especialistes en assumptes molt concrets, com poden ser el laboral, el penal econòmic i, especialment, el mediambiental. I és Joan Antoni Loste, professor de dret mercantil a la Universitat de Barcelona i amb una àmplia experiència en processos jurídics mediambientals, qui parla d’aquesta qüestió: “Fa temps que oferim als nostres clients de l’àmbit industrial un assessorament en dret ambiental, coincidint amb el desenvolupament de la normativa i el creixement de la sensibilitat en aquesta matèria. El nostre parer és que ha de ser l’administració ambiental competent la que corregeixi els atemptats que es provoquen en el medi, i que la via penal s’ha de reservar exclusivament a casos especialment greus en què es provoquin danys a l’entorn natural, no solament quan aquest es posi en perill.”
I és que els empresaris han de prendre consciència que aquesta és una qüestió prou important per tenir en compte i que pot comportar sancions, el tancament de l’empresa, o fins i tot l’ingrés a presó dels seus directius. Per això és fonamental posar-se en mans d’especialistes: “Potser encara no es parla tant dels processos que hi ha oberts, però realment són molts i van en augment. Per això, aconsellem a l’empresari que faci una bona prevenció.”
I això passa per les auditories mediambientals: “Treballem per saber si l’empresa té totes les llicències necessàries, si està fent les coses tal com les assenyala la llei, per evitar així problemes en cas d’accident o fuita.”
A Schiller, a més, es demana a tots els professionals que tinguin coneixements bàsics de dret fiscal, perquè és essencial per entendre d’altres problemes que puguin sorgir: “Avui ningú farà un contracte sense tenir en compte la fiscalitat, que és el que més importa al client, fins i tot el resultat d’un plet té una repercussió comptable i pot tenir una repercussió fiscal.”
És evident, tanmateix, que com més complexa és la qüestió, més necessari es fa que qui el porti en sigui un vertader especialista. I més en el cas que calgui pledejar amb l’Administració: “La funció de l’Administració fiscal és sempre recaptadora i això és igual aquí que a un altre país. Ells intenten interpretar la llei al seu favor mentre que l’advocat l’interpretarà de la forma més favorable als interessos del seu client. I és precisament aquí on pot produir-se una controvèrsia entre el contribuent i l’Administració, i això passa a tots els països d’Europa.”
La llei, doncs, preveu en aquests casos gairebé el mateix, la diferència pot arribar a raure en la pràctica jurídica local. “Per això intentem tenir una integració amb l’entorn jurídic de cada país, per tal d’aconseguir una sensibilitat major envers els interessos d’aquells clients que mostren una orientació internacional i global.”
