Sr. Josep Poch Villamayor
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Josep Poch Villamayor

POCH & ABOGADOS ASOCIADOS

Text del 2001

L’honestedat i la constància han estat les eines utilitzades per l’advocat Josep Poch per obtenir l’èxit professional: “Vaig començar a fer feina quan tenia 14 anys. Mentre treballava, vaig estudiar primer peritatge mercantil, després professorat i, finalment, la carrera de dret a la UNED. En acabar-la, als 28 anys, vaig deixar la feina que havia tingut fins aleshores i em vaig establir pel meu compte.”

Des dels inicis, va encaminar la seva tasca laboral cap a “l’assessorament de l’empresa per­què la figura de l’empresari, com a persona emprenedora i que s’ar­ris­ca, sempre m’ha interessat. Per aquesta raó, segurament jo tam­bé he engegat i continuo gestionant petites iniciatives d’aquesta me­na.”

La seva activitat empresarial l’ha ajudat força a poder entendre la problemàtica de l’empresari; és per això que creu que “és evident que un advocat que vulgui ser assessor d’empreses ha de tenir uns coneixe­ments profunds sobre el funcionament i la gestió d’un negoci. Crec que és convenient tenir experiència personal pràctica o una sòli­da for­ma­ció universitària que inclogui tant la carrera de dret com uns estu­dis universitaris paral·lels vinculats al món dels negocis.”

Aquesta és la manera “de poder treballar amb els instruments empresarials, com la comptabilitat i els balanços, per tal d’analitzar la situació de l’empre­sa i poder oferir la millor alternativa si es detecta un problema.”

Josep Poch considera que “els assessors asseguren un servei útil i ne­ces­sari als empresaris, especialment si ens referim als petits i mitjans, perquè defensem una figura social d’importància cabdal, però incom­pre­sa legalment i social. L’empresari és un creador de riquesa i de llocs de treball i, per tant, hauria de ser respectat i rebre més suport per part de les administracions i de la societat civil. L’empresari obser­va que ha d’assolir una gran quantitat de deures i que està obligat a reeixir perquè si la seva empresa comença a tenir problemes no rebrà cap tipus de suport, físic o moral, ni de l’Administració ni de la socie­tat. S’hauria d’afavorir un clima legal i social que permetés més mobili­tat i competitivitat a les empreses del país que veuen que no poden lluitar amb les estrangeres que tenen una legislació molt més dinàmi­ca o no tan respectuosa amb els treballadors o el medi ambient.”

El seu servei al món de l’empresa s’ha enfocat “des d’una perspectiva ge­ne­ra­lista.”

Això comporta que “ens podem encarregar de la constitució d’una societat, del seu seguiment i de la liquidació final, si escau, per­què tractem temes mercantils, fiscals i laborals.”

És per això que l’em­pre­sa disposa d’una plantilla de 16 treballadors on hi ha especialistes en cadascuna de les àrees. Tot i així “parlem a diari de la situació respec­ti­va dels nostres casos perquè, si l’encarregat és absent, qualsevol de nosaltres pugui atendre el client i comentar-li en quina situació es tro­ben les seves gestions.”

Aquesta vasta experiència en tots els àmbits legals del món de l’assessora­ment li fa plantejar-se qüestions com la de l’arbitratge des d’una perspectiva crítica: “La tendència actual és sotmetre a arbitratge qualsevol tipus de contracte mercantil; evidentment aquest procediment és molt més ràpid, però també és més car i la justícia pública, malgrat ser bastant més lenta, comporta un marc neutre independent. La meva experièn­cia em fa tenir una mica de por a aquest tipus de solucions legals, especialment en el cas de divergències importants entre empreses amb diferent volum de producció.”

La seva humanitat li fa veure la duresa de “la intervenció en situacions laborals. Per a nosaltres aquesta no és una especialitat per se, sinó que només tractem aspectes que es re­lacionen amb la resolució de conflictes dels nostres clients, com ara els acomiadaments, les reestructuracions d’empresa, el tancament o les reduccions de plantilla. En aquests casos, s’ha de ser molt objec­tiu, perquè no són situacions gaire agradables i sempre tenen un rere­fons dramàtic.”

La part fiscal és l’especialitat personal de Josep Poch, ja que ell mateix és auditor: “Ens encarreguem tant de la supervisió de la comptabilitat de les empreses com d’una valoració preventiva i de la planificació acurada de les qüestions fiscals per optimitzar-ne els re­sul­tats en el futur.”

L’evolució de la fiscalitat a Espanya “ha estat molt gran. La primera reforma va ser força positiva perquè va canviar total­ment la situació respecte de l’anterior. Estava ben definida i es va por­tar a terme de la manera correcta. Amb les circumstàncies d’aleshores va ser la millor reforma possible. El problema de la legislació fiscal espanyola, i de tot l’àmbit legal, és el seu dinamisme. Des del punt de vista de l’assessor, aquest aspecte és beneficiós perquè ens compor­ta molta feina, però no crec que ho sigui tant per a l’empresari que es troba desorientat per la quantitat i qualitat dels constants canvis.”

Aquest dinamisme “fa que mai no et pu­guis aturar d’estudiar i de reci­clar-te. La lectura és fonamental a la nostra feina per estar al dia de tots els canvis que es van produint; a més, l’assistència a seminaris i cur­sos mono­grà­fics és una part més de la teva tasca professional.”

En el cas de Josep Poch, “m’agrada aprendre i evolucionar constantment, i aques­ta és la causa que el món de l’as­ses­sorament a les empreses m’atre­gui tant: perquè m’obliga a avan­çar i diversificar els meus inte­res­sos con­tí­nuament, en funció de les ne­ces­sitats dels clients.”

La informàtica, per la seva banda, “ha estat un factor que ha modificat força la nostra manera de treballar, primer, per la gran capacitat d’em­ma­gat­ze­matge que va comportar; segon, perquè en va modificar els processos interns.”

L’era de les telecomunicacions que estem vivim “ha intensificat més encara aquests canvis i ens ha forçat a donar un ser­vei més ràpid i acurat als clients. Això es veu clarament en el cas dels correus electrònics. Aquest mitjà és utilitzat pels nostres clients per fer-nos consultes concretes i escurça el temps de resposta i n’eleva la qualitat perquè l’has d’estructurar i redactar de la forma convenient abans d’enviar-la. També ha establert noves formes de relació amb els clients i controls més acurats de la seva situació sense haver de des­pla­çar-te fins a l’empresa, amb la qual cosa guanyes temps.”

La gestió i la direcció de Poch & Abogados Asociados també “recau en mans de la meva sòcia, Lluïsa Moral, i de la meva filla Laia, advocades. A més a més, la Laia està ampliant els seus estudis amb els d’admi­nis­tra­ció i direcció d’empreses alhora que col·labora activament en el des­patx. Ella és l’especialista en temes relacionats amb les noves tec­no­lo­gies, i especialment amb Internet, on hi ha un buit legal important. Hem de pensar que és un camp molt nou i no hi ha una legislació es­pecífica. ”

Al món del dret, “aquestes situacions són normals perquè primer es crea la realitat social i es planteja la necessitat de regular-la, i després s’estableixen unes lleis que ho fan.”