Sra. María del Carmen Pérez Pozo
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sra. María del Carmen Pérez Pozo

BUFETE PÉREZ-PRADO

Text del 2001

Mª del Carmen Pérez Pozo és un exemple de com l’es­forç i el treball poden fer que totes les nostres aspiracions es­devin­guin realitats. “Sóc la filla pe­ti­ta d’un matrimoni d’immi­grants andalusos. Des­­­­prés d’establir-se al bar­ri del Car­mel de Barce­lo­na, el meu pare, Felipe Pérez, va co­men­çar a tre­ballar a una fà­bri­ca i la meva mare, Do­lo­res Pozo, es dedicà a la con­­fec­ció. Així van ga­ran­tir-nos una bona educa­ció i l’actu­al posició respec­table de què gaudim les quatre ger­­ma­­nes. I amb el seu e­xem­­­ple quotidià van mos­trar-nos el valor relatiu dels béns materials.”

Segurament ha estat aquesta educació en valors el que li ha permès sobreposar-se a totes les incidències professionals i personals que se li han presentat a la vida, especialment aquelles que fan referència a la discrimi­nació que encara pateixen les lletrades al nostre país: “Les advocades encara ens veiem obligades a parlar amb més seguretat i contundèn­cia que els nostres companys per ser escoltades. Això s’observa clarament quan tractes amb un client i t’acompanya un col·lega mas­culí. Aleshores t’adones de com el client tendeix a fer més cas dels seus con­sells i de les seves paraules que de les te­ves. I també ho per­ceps en les múltiples trucades quotidianes que demanen pel senyor Pérez Pozo. A sobre, si, a més d’advocada, ets jove, les difi­cultats es dupli­quen i és molt difícil que treballis amb determinat ti­pus de pú­blic. Segurament per això, el nostre perfil de client no so­brepassa mai els quaranta anys.”

A més dels estereotips imperants, també hi ha con­dicio­na­ments de caire social que expliquen aquesta dificultat: “És un fet evident i constatat que el nombre de profes­sionals de sexe femení dedicat a l’exercici lliure de la profes­sió és menor que el de sexe masculí. La causa d’aquest feno­men és el grau d’implicació que requereix la nostra feina, que les do­nes no sem­pre desitgen perquè acostumen a valorar el temps de de­dicació familiar per la quantitat i no pas per la qualitat. Per això és tan corrent trobar dones exercint càrrecs de res­pon­sabilitat, com ara el de jutges­sa, secretària de jutjat, etc., que te­nen prefixat un horari per­què pen­sen que així serà més fàcil fer compatibles la vida familiar i la professional.”

En el seu cas concret, l’exercici lliure de la professió li ha comportat un canvi important de prioritats: “He hagut d’aprendre que la inten­sitat del temps que passo amb els meus fills ha de ser més important que no pas la quantitat.”

Tot plegat s’a­greu­ja per la competi­tivitat existent entre els membres del col·lectiu: “Vivim molt la inseguretat de saber quines seran les despeses del mes però no les entrades. Per lluitar contra la massificació, l’únic que podem fer és donar un servei bo i complet al client, un servei que vagi més enllà de les qües­tions estrictament jurídiques i abraci també els seus afers personals i altres àrees d’assessorament com, per exemple, la financera.”

L’estimació vers el món de l’assessorament va arrencar abans que acabés els seus estudis universitaris: “Ja abans d’acabar la llicenciatura m’ha­via instal·lat pel meu compte al meu barri, juntament amb un com­pa­ny economista.” Després de créixer i consolidar aquest despatx, va deci­dir que era el mo­ment idoni per com­pa­tibilitzar aquest gabinet amb un que duria el seu nom, “el Bufete Pérez-Pozo ubicat al Passeig de Gràcia. Des d’aquí intento donar un servei polivalent i multidisci­plinari als clients, principalment petites i mitja­nes empreses, moltes de les quals perta­nyen al sector de la publicitat.”

La noció d’assessorament polivalent i multidisciplinar és molt àmplia, per això ella mateixa l’acota: “Els nostres serveis engloben totes les necessitats en matèria de dret que pot tenir una so­ci­e­tat, com ara el civil, el mercantil, el fiscal i el laboral. Dins d’aquestes necessitats, incloem actu­acions pe­nals relacionades amb el món de l’em­pre­sa, però sem­pre que se cir­cums­criguin exclusi­va­ment a aquest àm­bit i no facin re­ferència a delictes de sang o contra la propietat. Tam­bé assesso­rem el treballa­dor en qualsevol qüestió, i fins i tot tractem temes perso­nals, com un divorci, una herència, etc.”

La feina del despatx s’organitza segons les diferents àrees d’actuació, que estan coordinades per un professional especialitzat. Mª del Carmen Pérez Pozo s’encarrega fonamentalment de les branques laboral i civil. Aques­ta expe­ri­èn­cia li permet destacar algunes de les incoherències en què l’Adminis­tra­ció està incorrent en l’aplicació de la reglamentació: “És e­vident que actualment existeix una necessitat de contractar mà d’obra no es­peci­a­lit­zada i que aquest tipus de treballador no respon a les carac­terísti­ques dels ciutadans espanyols. Això obliga les empreses a la contrac­ta­ció d’estrangers. En aquesta situació, el més normal seria que l’Administració tramités fàcilment i ràpida els permisos de treball corresponents. Això no obstant, el Ministeri de l’Interior pot trigar més de mig any a concedir-los. Mentrestant, però, l’empresari no pot aturar la producció, per la qual cosa ha de tenir treballant aquestes per­so­nes, que es troben en una situació total­ment irregular, però, alhora, consentida per l’Administració.”

Hi ha altres aspectes de l’àmbit laboral, com ara la simplificació dels ti­pus de contractes, que semblen fàcilment millorables però que res­po­nen a in­te­res­sos polítics, econòmics, etc., que no sempre són conjugables. Això mateix passa en el cas de les diferències entre empresaris i treballadors: “El conflicte ha existit i existirà sempre, el que passa és que s’han modificat les causes perquè avui en dia les condicions laborals a­costumen a estar per sobre de les dictades pel conveni.”

En cas que esclati la problemàtica, ella es declara pactista, però amb matisos: “En pri­mer lloc, cal tenir present que l’advocat que representa un treballa­dor té molt més a guanyar que no pas el que defensa una empresa, per­què l’assalariat ja ha estat acomiadat o sancionat. En canvi, la com­panyia ha de demostrar que la seva actuació ha estat correcta i, a so­bre, fer-ho d’una manera totalment objectiva, i això no és fàcil. Per això mateix, obtenir un acord entre les parts es­talviarà temps, diners i angoixes a l’em­pre­sari. Però també s’ha de tenir en compte que potser la resta d’em­ple­ats veurà el pacte com un signe de feblesa de la direcció de l’em­presa i, per tant, pot ser aconsellable dirimir el conflicte als tribu­nals per tal d’e­vitar-ne la repetició en el futur.”

Maria del Carmen Pérez Pozo aprecia especialment el valor vocacional i de servei cap als altres que comporta l’advocacia. Per això desitja que els seus fills se sentin realitzats amb l’activitat laboral que escullin: “Enca­ra són molt petits, però jo només vull que estudiïn i es dedi­quin a una pro­fessió que els faci feliços.”