Text del 2001
El repte de l’equip de professionals que integren el Bufete Pardo, Pérez Lasierra y Asociados és oferir el millor servei possible a l’empresa. Aquest és un despatx multidisciplinari que tracta d’atendre les necessitats empresarials de la forma més professional, rigorosa i ràpida possible. En paraules del seu fundador, Manuel Pérez Lasierra, “el nostre sector bàsic és el mercantil i tributari, tot i que estem començant a donar prioritat a un àmbit que té gran importància, el de les relacions de l’empresa amb l’Administració. La realitat ens mostra que la majoria de companyies té algun problema amb l’Administració pública, per la qual cosa nosaltres creiem que s’ha de valorar més aquest camp de l’assessorament que tradicionalment els despatxos havien deixat de banda. L’Administració intervé cada vegada més a la societat i, per tant, el dret administratiu esdevé essencial. L’empresari s’ha habituat a veure el paper que juga l’Administració i cada vegada té menys por a enfrontar-s’hi. Empresari i ciutadà són conscients que tenen uns drets objectius que s’han de respectar, que estem en un estat de dret i que l’actuació administrativa ha de discórrer pels camins legals. Tot plegat és un indicador que la cultura jurídica de la nostra societat s’ha incrementat notablement els darrers anys.”
Per dur a terme un assessorament integral a l’empresa cal disposar d’un equip format per especialistes en diferents matèries però amb un àmbit de coneixements que vagi més enllà de la mateixa especialització. “Si volem donar un bon servei als clients, necessitem la col·laboració de professionals especialitzats. El despatx ha de créixer, no tant com a objectiu sinó com a exigència del mercat, però de forma sostinguda.”
Cal matisar com ha de ser l’equip d’assessorament: “No crec gaire en les especialitats jurídiques perquè el món del dret és com una gran nau amb compartiments en què totes les àrees o facetes estan intercomunicades. Avui en dia és molt difícil ser advocat assessor d’empreses sense tenir uns coneixements, encara que siguin mínims, de camps tan diferents com el dret tributari, laboral, mercantil, civil i fins i tot penal. Normalment, darrere de qualsevol problemàtica empresarial hi ha una sèrie de qüestions que en deriven i tenen relacions amb altres facetes de l’àmbit jurídic. Els despatxos han de ser multidisciplinaris i tenir col·laboradors que treballin en equip.”
I és que en els últims 25 anys s’han produït grans canvis a la societat espanyola, com ara la promulgació de la Constitució i de tot un conjunt de noves lleis. Avui, l’activitat legislativa és incessant i els juristes s’han d’adaptar a la constant modificació de normes. “Els assessors d’empresa, com els advocats, hem d’estar reciclant-nos de forma permanent per assimilar els canvis legislatius i aplicar-los acuradament. Però no és només això. En aquests moments s’està rebent l’impacte de les noves tecnologies, que estan modificant la nostra forma de vida. La societat està canviant molt de pressa arran d’aquests canvis tecnològics. L’evolució ens condueix cap a una globalització en moltes parcel·les que comporta tota una sèrie d’innovacions permanents i accelerades. L’àmbit jurídic està modernitzant-se i els professionals d’aquest sector hem d’assimilar la nova situació si volem donar un bon servei als clients.”
I aquesta revolució tecnològica té efectes a escala global, efectes que moltes vegades exigeixen la intervenció jurídica. “El problema és que de cara a les conseqüències derivades de l’aplicació de les noves tecnologies hi ha una important manca de regulació legal; de fet, és gairebé inexistent. La societat regula sempre a posteriori ja que històricament no s’ha pogut fer d’una altra forma. De vegades no hi ha solucions perquè no s’han fixat. La normativa legal és producte de la creació humana i dóna resposta a una determinada problemàtica social i econòmica. Tota activitat legislativa és la resposta a una situació social que prèviament s’ha viscut. Ara ens trobem davant d’una realitat que exigeix donar solucions legals ràpides a les noves circumstàncies generades pel món tecnològic.”
Aquests darrers elements porten a parlar de globalització econòmica: “És un efecte derivat de l’impacte de les noves tecnologies a la nostra societat. El comerç exigeix que cada vegada hi hagi menys traves, el món està més interconnectat, en definitiva, és més petit. Això genera moviments globalitzadors de l’economia. No és fàcil determinar si aquests canvis seran positius o negatius. S’ha de veure quin ús es fa dels nous mitjans tecnològics, si es produeixen abusos… S’hauran d’instrumentar mesures polítiques i legals que assegurin una redistribució adequada de la riquesa a escala mundial.”
En aquest sentit, el procés globalitzador arriba al camp jurídic i la Comunitat Europea busca unificar les lleis per a tots els seus estats membres. “És important que es prioritzi aquesta línia perquè les relacions econòmiques, socials, etcètera, sobrepassen les fronteres estatals. El dret internacional i el comunitari són una necessitat. Ara bé, el veig com un procés a llarg termini perquè tota la legislació és una expressió de la sobirania estatal, i els estats volen conservar la seva sobirania. En el fons els integrants de la UE estan convençuts que en el futur hi haurà una unificació real i total però de moment no hi ha una voluntat ferma que això sigui imminent. S’ha de treballar perquè en el futur esdevingui una realitat.”
El dret és un element imprescindible per a la societat. No és estàtic. La societat evoluciona i, amb ella, les normes. En els darrers anys s’ha apostat per una nova pràctica dins de l’àmbit jurídic, l’arbitratge: “Permet que les dues parts enfrontades determinin qui ha de resoldre el cas. Valoren la persona més adequada o capacitada per fer-se càrrec del judici segons les seves característiques, especialitat o trajectòria. Aquest fet no passa als tribunals normals. Ara bé, tot i que l’àrbitre té autoritas, no té potestas, és a dir, té facultat per decidir però no té poder per fer executar la seva decisió. He participat en arbitratges i n’he comprovat el funcionament. Són altament satisfactoris. L’àrbitre actua amb gran dedicació i professionalitat i resol amb rapidesa el cas.”
Manuel Pérez posa de manifest el paper dels mitjans de comunicació en el camp judicial. “A vegades actuen de jutges i determinen culpables a partir de suposicions sense fonament. Els seus responsables no haurien de permetre la difusió d’aquest tipus d’informacions. Sovint realitzen un judici paral·lel anticipat i sense garanties. Cal rigor a l’hora de donar dades. Informar és un dret, però s’ha de fer amb exactitud.”
Amb convenciment, rigor i precisió s’expressa aquest advocat. Arrossega una experiència dilatada que acompanya els seus punts de vista i reflecteix la professionalitat desenvolupada diàriament des del seu bufet barceloní.
