Text del 2006
“Les cèl·lules mare embriones presenten un enorme potencial de coneixement que permetra entendre el desenvolupament humà i plantejar terapies cel.lulars per la curació de moltes patologies.”
Cal comprendre la realitat per poder donar respostes al complex món de la ciència, un món ple d’enigmes on investigadors com la Dra. Anna Veiga Lluch pretenen fer avançar el coneixement per millorar la qualitat de vida de les persones. La Dra. Veiga és biòloga i porta més de dues dècades vinculada al món de la recerca. Les seves inquietuds en el camp biomèdic l’han portat a escriure algunes de les pàgines més rellevants de la nostra història recent. El treball d’investigació que va desenvolupar a l’Institut Dexeus de Barcelona va fer possible la primera fecundació in vitro a l’Estat espanyol. Com ella, moltes persones que han estat treballant durant anys en reproducció assistida i amb embrions han evolucionat cap a la recerca amb cèl·lules mare embrionàries, un nou àmbit de feina que proporcionarà grans novetats en un futur. Avui, combina la seva tasca de directora científica del Servei de Medicina de Reproducció d’USP Institut Universitari Dexeus amb la direcció del Banc de Cèl·lules Mare del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona: “L’experiència sobre cultiu d’embrions és molt útil en els processos de derivació de cèl·lules mare embrionàries.”
La Dra. Anna Veiga va obtenir el títol de Ciències Biològiques a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1979 i es va doctorar en Ciències Biològiques el 1991. Del 1979 al 2005 dirigeix la Secció de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus. Ha participat en multitud de congressos nacionals i internacionals i ha publicat nombrosos articles científics en revistes de prestigi mundial. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la medalla Narcis Monturiol del Departament de Universitats, Recerca i Societat de la Informació i el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica. És fundadora de l’Asociación para el Estudio de la Biología de la Reproducción (ASEBIR) i del primer màster de l’Estat en Biologia de la Reproducció. Pertany a les principals societats científiques internacionals vinculades a la reproducció, participa en programes d’investigació i docència relacionats amb tècniques de reproducció assistida i en la formació de nous especialistes. Duu a terme una activa tasca divulgadora.
A mitjans anys 70 es va iniciar a l’Institut Dexeus el primer programa de fecundació in vitro de l’Estat, liderat pel D. Pere Barri amb col·laboració d’un equip pluridisciplinar. El projecte va culminar amb el naixement el 12 de juliol de 1984 de Victòria-Anna Perea Sánchez, primer nadó espanyol aconseguit per fecundació in vitro. “S’obrien les portes a la possibilitat que moltes parelles tinguessin fills. Va ser el moment culminant d’una feina intensa i punt de partida d’una activitat en reproducció assistida que avui es continua desenvolupant i que pot portar més avenços. El programa de reproducció assistida de l’Institut Dexeus, en continua evolució des de 1982, ha aconseguit augmentar la taxa d’èxit d’embaràs per sobre del 40% (al inici de la tècnica era només del 15%-20%). Des del 2002 s’aplica la transferència selectiva d’un o dos embrions per reduir els embarassos múltiples. El nostre gran aliat durant molts anys ha estat el Departament de Biologia Cel·lular i Fisiologia de la UAB que dirigia el Dr. Josep Egozcue.”
El 1988 es va aprovar la primera Llei de reproducció assistida (RA) a Espanya. Aleshores eren pocs els països que comptaven amb una legislació per l’ús d’una tècnica de tractament dels problemes de fertilitat: “Va ser una iniciativa important tot i que l’evolució de la reproducció assistida ha fet necessària l’adequació de la legislació. El 2003 es va modificar la Llei per donar destí als embrions supernumeraris i evitar la possible generació d’embrions que poguessin no tenir finalitat reproductiva. Els embrions generats posteriorment a la Llei només podrien destinar-se a finalitats reproductives, i es posaven límits quant al nombre de oòcits que es podien utilitzar en un cicle de tractament, comprometent l’efectivitat de la tècnica. La nova Llei del 2006 contempla les possibilitats d’investigació i l’aparició de noves tècniques sense limitació en funció del moment en què els embrions han estat generats i quant el nombre d’oòcits que es poden inseminar. Però, molt encertadament, prohibeix la clonació amb finalitats reproductives.”
La Dra Veiga ha participat activament en fòrum de discussió ètica en torn de la reproducció assistida i de la recerca biomèdica.“La societat ha de comprendre que la recerca bàsica és el pas previ imprescindible per dur a terme recerca aplicada i contemplar aplicacions terapèutiques. S’han d’avaluar els possibles beneficis de la recerca biomèdica i decidir que es considera ètic, coherent i lícit. L’Estat espanyol s’ha distingit per la seva voluntat d’adaptar la legislació a les exigències de la societat i del col·lectiu investigador.”
La dilatada trajectòria de la Dra. Veiga en el camp del desenvolupament embrionari la converteix en peça clau pel que fa a la recerca amb cèl·lules mare al capdavant del Banc de Cèl·lules Mare del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. “El nou marc legal fa possible aquestes investigacions. La recerca amb embrions per derivar cèl·lules mare ha de portar grans descobertes. El Banc de Cèl·lules Mare Embrionàries de Barcelona és una realitat des del 2005 i s’emmarca en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, on, es fa recerca en biologia del desenvolupament i regeneració.”
La recerca amb cèl·lules mare embrionàries humanes tot just comença. “L’intens debat científic i social que aquesta investigació ha suscitat ha desembocat en la definitiva aprovació de les seves metodologies. La regeneració cel·lular obra una porta a aplicacions mèdiques de gran interès a través de la potencialitat de les cèl·lules mare embrionàries.”
El Dr. Juan Carlos Izpisúa, científic espanyol de gran projecció internacional, director del Gene Expression Laboratory del Salk Institute for Biological Studies en La Jolla (California, EUA), dirigeix el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. “Aquest centre pot convertir-se en un referent internacional en recerca en regeneració cel·lular humana i en l’aplicació terapèutica de les cèl·lules mare quan sigui possible. El Banc de Línies Cel·lulars té per objectiu obtenir cèl·lules mare embrionàries d’embrions normals i anormals, model de malalties. Les cèl·lules mare es posen a disposició de tota la comunitat científica. Les línies principals d’investigació del centre són la biologia de les cèl·lules mare embrionàries i la seva aplicació en medicina regenerativa i la biologia del desenvolupament centrant-nos en patologies cardíaques, òssies i neurodegeneratives. A partir dels avenços en el coneixement en aquestes àrees es pot obrir el camí a la medicina del futur, un primer pas per entendre i curar malalties avui incurables.”
Les possibilitats de l’Estat espanyol per dur a terme recerca en regeneració cel·lular són bones. Hi ha diferents centres punters que estan generant una massa crítica rellevant. “Fa falta més inversió i l’optimització dels recursos per fer possible que els científics puguin desenvolupar la seva tasca. Hi ha grups molt ben preparats per treballar en regeneració cel·lular. L’investigació amb cèl·lules mare és una de les prioritats en biomedicina. Cal que el nostre país hi aposti decididament.”
