Text del 2006
La satisfacció dels resultats de la recerca és la seva aplicació social.
Els impactes de les noves tecnologies sobre la nostra societat són constants. La robòtica avançada està aportant canvis molt rellevants en l’àmbit social i avui constitueix un pas més en la millora de la precisió en medicina i, més en concret, en el camp de la cirurgia. Les noves tecnologies han entrat als quiròfans i han reduït els marges d’error de les intervencions. Aquest és un camp destacat d’aplicació de la robòtica, però n’hi ha molts d’altres, en els quals el doctor Josep Amat Girbau ha treballat com a investigador i docent de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest enginyer industrial format a Barcelona, els Estats Units i el Japó, combina la investigació, la docència i la direcció d’una empresa, sempre guiat per l’esperit de treball, de recerca i d’aplicació dels coneixements a la realitat social.
El fil conductor de la tasca del seu equip de recerca, en els seus inicis va ser el tractament digital del senyal aplicat a camps diferents. Un d’aquests camps és el processament digital de senyals als radars. “Vàrem ser els primers a aplicar a un vaixell un sistema automatitzat de control integral al poder identificar el senyal del radar. Aquests estudis van anar derivant cap a la visió per ordinador, que vàrem introduir primer a les aplicacions industrials i actualment al camp quirúrgic.”
Aquest equip de treball també investiga en l’àmbit de la robòtica submarina: “Hem creat el primer robot submarí espanyol.”
Un dels camps on més esforços han dedicat és el de la robòtica quirúrgica. “Aquests estudis han significat poder introduir la robotització dels quiròfans. El cirurgià té capacitats: la intuïció, la intel·ligència, els coneixements, l’habilitat…. però en canvi no té precisió manual. Com que la majoria d’intervencions quirúrgiques necessiten màxima precisió, el robot és el millor aliat per al cirurgià.”
En la cirurgia mínimament invasiva ja s’han pogut introduir algunes novetats robòtiques. “S’està treballant amb gran eficàcia en la robòtica laparoscòpica. Per desenvolupar els nostres projectes actuem de forma conjunta amb els metges. La iniciativa i el concepte de l’eina que s’ha de crear sorgeix de les necessitats que els metges expressen. Els enginyers captem aquestes idees i les traduïm al nostre llenguatge tècnic. El principal promotor de l’aplicació de la robòtica al quiròfan a Catalunya ha estat el destacat doctor Enric Laporte, que sempre ha tingut clares les enormes possibilitats de les noves tecnologies en el camp de la cirurgia laparoscòpica. Vàrem desenvolupar un prototipus de robot assistent, que va ser el primer a assistir el cirurgià en una operació amb cirurgia laparoscòpica al món.”
Aquest treball va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en l’àmbit d’investigació tecnològica. “Hem anat aprofundint en les tècniques quirúrgiques mínimament invasives i ara no sols parlem del robot sinó també del seu conjunt. Això ens ha portat a millorar diverses tècniques quirúrgiques, com la implantació de malles en operacions d’hèrnia inguinal doble. Estudiem les problemàtiques associades al quiròfan per intentar dotar el cirurgià de totes les millores tecnològiques. En el cas de la medicina, hi ha aplicacions socials immediates, i això és una satisfacció.” A més de la col·laboració amb l’equip del doctor Laporte, també han emprès projectes de recerca amb un equip de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron sobre problemàtiques maxil·lofacials i amb un de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell sobre cirurgia ortopèdica.
La comprensió de la tasca del cirurgià i del seu entorn implica haver de conèixer amb precisió el quiròfan i el cos humà. “He passat moltes hores treballant en condicions reals o amb òrgans humans per poder introduir les millores robòtiques. És una tasca dura per a un enginyer. Sovint cal experimentar amb models reals, amb parts del cos de persones mortes que han cedit el seu cos per a la investigació científica.”
Una de les millores que s’han desenvolupat han estat les pantalles tàctils virtuals. “Fruit de les necessitats dels cirurgians i després de confeccionar una primera instal·lació per a la intelligent room del Massachusetts Institute of Technology, un laboratori de gran rellevància internacional del qual sóc professor invitat, hem desenvolupat el comandament gestual, amb el qual el cirurgià es pot comunicar amb els moviments de les mans.” Aquest treball és la continuació dels estudis del seu equip en comunicació amb la mirada, estudi pel qual també van ser premiats el 1987.
El doctor Amat ha format part del Consell Assessor de Política Científica, òrgan que ha presidit i en el qual ha participat en l’elaboració de plans de recerca. “Un dels objectius ha estat proposar al govern de Catalunya mesures per augmentar la dotació econòmica i l’esforç per potenciar la recerca. Som un país on han sorgit innovacions tecnològiques, com el submarí de Narcís Monturiol. La recerca és una inversió. Hem d’apostar per una recerca de qualitat. Ens falten indústries potents i un entorn industrial que confiï en la tasca i la capacitat dels nostres centres de recerca. La tecnologia que produeix la universitat moltes vegades no hi ha una indústria pròpia que la utilitzi. La satisfacció dels resultats de la recerca és la seva aplicació social.”
L’altra satisfacció de la labor del doctor Amat és la docència: “És deixar empremta humana a través de la transmissió del coneixement a joves enginyers que poden despuntar en el camp de la recerca, i que ho demostren quan s’integren en laboratoris d’arreu del món.”
Avui el doctor Joan Amat Girbau també participa en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i continua desenvolupant nous projectes pensant en tot moment en la seva aplicació en l’àmbit social. Compta amb més d’un centenar de publicacions internacionals a més de diversos reconeixements com el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), dos premis Ciutat de Barcelona de Tecnologia, la medalla al mèrit científic Narcís Monturiol (1990) i el premi Jaume I (1998).
