Dr. Martí Aldea Malo
Dr. Martí Aldea Maloš
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

DR. MARTÍ ALDEA MALO

CICLE CEL·LULAR – UNIVERSITAT DE LLEIDA

Text del 2006

Sabem que no hi ha dos tumors idèntics, però la investigació ens ha aportat noves eines per poder intervenir-hi.

Martí Aldea Malo, doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat una brillant i diversa trajectòria acadèmica i professional que l’ha menat fins a esdevenir catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida: “Vaig estudiar ciències biològiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una especial orientació cap a la bioquímica i la química orgànica. Mentre preparava el doctorat vaig fer una estada de més d’un any al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a Madrid. Posteriorment, vaig estar tres anys a la Universitat de Georgia, als Estats Units, i vaig tornar al CSIC. L’any 1992, atret per l’entorn obert que oferia, vaig optar per traslladar-me a la Facultat de Medicina de Lleida, on actualment desenvolupo la meva tasca.”

En l’època en què el Dr. Martí Aldea preparava la tesi doctoral, els models que s’utilitzaven en l’estudi de la biologia molecular eren essencialment bacterians, però els gens començaven a tenir protagonisme. “Com que els gens podien influir en el funcionament de les cèl·lules, vaig fer la meva tesi doctoral, Control del creixement del bacteri Salmonella typhimurium, sobre un model microbià on es podien començar a aplicar les tècniques de la genètica molecular, i que pertany a la família de la salmonel·la tífica. La idea principal se centrava a esbrinar com aquests bacteris controlaven el cicle de proliferació cel·lular.”

El doctor Aldea dirigeix el Grup de Cicle Cel·lular Eucariota, un equip de recerca de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida format per 12 investigadors. “Les cèl·lules tenen un cicle vital durant el qual creixen d’una manera més o menys continuada i, en un moment determinat, quan decideixen que han de crear noves entitats cel·lulars, repliquen el seu ADN i el divideixen perfectament entre dues cèl·lules filles. Es tracta d’un procés que requereix un gran control. L’oncogènesi prové sovint d’una manca de control en aquest sentit, sobretot perquè la cèl·lula no ha de respondre d’una manera arbitrària, sinó com a resposta a senyals molt concrets del nostre cos, ja que un excés de proliferació pot provocar finalment la creació de tumors. D’altra banda, defectes en proliferació i supervivència cel·lular poden produir malalties degeneratives. Llavors, analitzem els processos que tenen lloc just a l’inici del cicle cel·lular, quan la cèl·lula decideix si ha de dividir-se. Estudiem les molècules que regulen aquest procés, sobre tot una proteïna les alteracions de la qual produeixen tumors. Treballem també amb cultius de neurones per a estudiar el procés de diferenciació neuronal, perquè va molt lligada al cicle cel·lular.”

En els cicles cel·lulars, hi intervé pràcticament tota la cèl·lula. “Hi intervenen molts mecanismes de la cèl·lula, per això és tan complex. Estem començant a entendre la cèl·lula com un tot i no tan sols com una ruta metabòlica o un conjunt d’enzims independents, ara ja ens plantegem l’estudi d’una manera més global, la qual cosa hi afegeix complexitat.”

Les perspectives de les línies d’investigació en las que el grup del doctor Martí Aldea hi participa són esperançadores. “En els deu darrers anys, el nostre coneixement ha augmentat d’una manera exponencial. El fet de conèixer les peces que alteren el comportament cel·lular i que fan que s’esdevingui el càncer, és molt positiu. Sabem que no hi ha dos tumors idèntics, però la investigació ens ha aportat noves eines per poder intervenir-hi.”

En el futur, les teràpies cel·lulars serviran sobretot per al tractament de les malalties degeneratives; això no obstant, el càncer probablement s’haurà de tractar genèticament. “Ens calen els vehicles, com l’embolcall de la píndola que permet que suporti el pas per l’estómac i, finalment, pugui arribar al budell, que és on la necessitem. La quimioteràpia la coneixem millor que anys enrere, però no deixa de ser un tractament empíric i no és prou específic. Una de les primeres coses que aprèn l’estudiant de medicina a farmacologia és que un medicament ha d’apuntar només cap a una diana precisa del cos.”

Pel que fa al vessant docent de l’activitat del doctor Aldea Malo, la seva tasca com a catedràtic el satisfà plenament. “Tinc el privilegi d’explicar com funcionen els gens als 120 estudiants de primer de medicina.”

Per altra banda, al Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques es formen doctorands. “En el nostre grup han llegit la tesi doctoral cinc investigadors, dels quals dos són metges xinesos amb un gran nivell i orientats cap a la recerca. Ara tots dos treballen en camps relacionats amb la diferenciació i el cicle cel·lular.”

El Grup de Cicle Cel·lular Eucariota estudia els mecanismes interns que controlen la proliferació de les cèl·lules eucariotes i la seva resposta a factors externs. “S’analitzen els mecanismes que regulen l’expressió i l’activitat de les proteïnes que són clau per decidir entre la proliferació i la diferenciació cel·lular. Treballem sobretot amb models eucariotes pluricel·lulars, concretament amb precursors neuronals d’escorça cerebral i fibroblasts embrionaris de ratolí, i també amb un neuroblastoma humà que pot ser diferenciat com a cèl·lula neuronal dependent de la neurotrofina. L’objectiu general d’aquests treballs és contribuir a millorar el coneixement dels processos que es troben alterats en patologies com el càncer o altres que apareixen a causa d’alteracions en un sentit o en un altre, segons la capacitat proliferativa de les cèl·lules. També utilitzem el llevat Saccharomyces cerevisiae com a model eucariòtic unicel·lular, ja que utilitza mecanismes similars als models eucariotes superiors i, com a avantatges principals, té un genoma més simple i es pot manipular genèticament d’una manera ràpida i eficient. En les cèl·lules d’aquest model més simple hem entès millor les molècules que controlen aquests processos. Aquestes peces són molt semblants a les nostres cèl·lules i, si no funcionen correctament, moltes vegades són causa directa d’oncogènesi.”

Amb vista al futur, el doctor Aldea demana suport a l’Administració, perquè el seu Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques pugui continuar treballant en la mateixa línia d’investigació. “El nostre futur depèn de les dificultats que tenen les persones per mantenir una relació continuada en un entorn que no ofereix gaires possibilitats. Intentem convèncer els polítics que ens donin un cop de mà. A part de concentrar esforços a Barcelona, als nuclis que estiguin funcionant en altres llocs se’ls hauria de donar també un suport que en faci possible la continuïtat. És molt difícil poder mantenir un bon nivell si no som capaços de convèncer els nous investigadors perquè s’hi incorporin, ja que una bona part de la nostra feina prové de la interacció i del fet d’incentivar-nos els uns als altres. Per tant, si no aconseguim convèncer la gent jove perquè vingui a Lleida, serà difícil mantenir aquest nivell. I, per poder convèncer-la calen equipaments moderns i espai suficient.”