Sr. Antoni Aranyó Vila
Sr. Antoni Aranyó Vila
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

ANTONI ARANYÓ VILA

SAC SAC CONTENIDORS, S.L.

Text del 2008

Una senzilla bossa de petites dimensions ideada per transportar la runa ha estat el germen de la creació de la nostra empresa.

Antoni Aranyó Vila, gerent de la societat Sac Sac Contenidors, S.L., se sent cofoi de la contribució d’aquesta nova empresa al món de la construcció. “A tothom sorprèn el fet que una senzilla bossa de petites dimensions ideada per transportar la runa hagi estat el germen de la creació de la nostra empresa. Sembla un producte molt senzill, però vaig adonar-me que, curiosament, hi havia un buit al mercat, i vam aprofitar per introduir-nos-hi.”

L’any 2005, un amic constructor li proposà la idea. “Com que sabia que treballava al tèxtil, em demanà que dissenyés un prototipus de sac per treure la runa, per estalviar-se d’anar amb cabassos i sacs de plàstic, els quals s’estripaven i es trencaven fàcilment. En un primer moment, vaig intentar fer uns sacs de ràfia, però fou impossible a causa dels elevats costos de producció a Catalunya. Comprant el teixit i confeccionant-los aquí no érem competitius, i el projecte va quedar aturat fins que, finalment, l’any 2007 vaig decidir encarregar els sacs a la Xina i importar-los-en per distribuir-los per tot Espanya.”

El senyor Aranyó confessa que li hauria agradat poder confeccionar-los a Catalunya, “però per motius de costos les opcions eren fer-los a la Xina o no fer-los. Em sap molt de greu perquè aquí hi ha una sèrie de gent i d’indústries que s’hi guanyarien la vida, però és inviable. A més, és molt pràctic tenir un producte que ens arriba de fora totalment acabat i que només s’ha de distribuir. He après a tenir una mentalitat pràctica: compro i venc, no fabrico.”

Aquesta novetat es va presentar reeixidament a la 15a edició del Saló Construmat. “Vaig anar-hi amb la idea de continuar amb el negoci dels sacs o deixar-ho córrer, segons l’acceptació que hi tingués el producte. Sortosament, el resultat ha estat força satisfactori i les perspectives són molt bones. Com és habitual en aquests certàmens, vam fer molts contactes i vam rebre nombroses comandes, entre les quals una d’un client de Salerno que ens demanà 3.000 bosses per distribuir-les per Itàlia. Per tractar-se de la primera vegada que presentem els sacs públicament, aquesta experiència ha estat un gran al·licient. L’estada a Construmat ha servit també per anar consolidant la xarxa comercial a tot el territori espanyol.”

El senyor Aranyó detalla les característiques específiques del seu producte: “Es tracta d’uns sacs quadrats, de petites dimensions: 30x30x40, de color blanc trencat. Incorporen unes nanses que permeten manejar-los còmodament i penjar-los als muntacàrregues, a les grues, etc. Inclouen una estructura metàl·lica perquè es puguin mantenir oberts mentre l’operari els omple de runa. La base quadrada permet que es puguin apilar perfectament per aprofitar l’espai. Són confeccionats amb el mateix teixit que els sacs grans que es veuen als carrers quan fan les obres. El material és un polipropilè, és a dir, un polímer termoplàstic. Aquesta composició, juntament amb el tramat, igual que el de la ràfia de tota la vida, els fa especialment resistents, fins al punt que és molt més probable que es trenquin per les costures abans que pel teixit. Fan la funció del cabàs tradicional, però són més còmodes de portar ja que s’agafen com si fossin una bossa d’esports, s’aboquen al contenidor i es tornen a omplir les vegades que calgui.”

A més, els sacs es poden personalitzar amb el logotip del client. “Si l’empresa que els compra vol posar-l’hi, li oferim la possibilitat d’estampar-l’hi.”

D’altra banda, la qualitat del producte està totalment garantida: “L’empresa ha passat voluntàriament la certificació A Plus, que avala la qualitat i la resistència del sac després de provar-lo en el laboratori.”

Generalment, els empresaris de la construcció són més inclinats als canvis que els treballadors. “Els empresaris s’adonen de seguida de les virtuts dels nous productes. Saben que fent la feina amb determinades màquines o materials s’estalvien temps i diners. El sac és molt econòmic, no arriba a l’euro, i té l’avantatge que es pot tornar a usar fins que es trenca. Estic convençut que el constructor que me n’ha demanat 500 unitats, en un parell de mesos tornarà a demanar-me’n 500 més. Però els treballadors es resisteixen més a incorporar les innovacions. Argumenten que tal com ho fan ja els va bé. Tot és una qüestió d’educació.”

El senyor Aranyó, l’artífex de la novetat, prové del ram del tèxtil. “Per tradició familiar sempre hi havia treballat, fins que, a causa de l’important davallada del sector, vaig decidir buscar altres alternatives.”

El seu pare tenia a Mataró una fàbrica de roba per a nadons, on es feia tot el procés, des del disseny fins a la venda. “El pare, en Nicolau Aranyó, era un gran entusiasta de la política. Volia ser advocat, però per raons familiars no s’hi va poder dedicar. L’avi tenia una fàbrica tèxtil i el va empènyer a estudiar enginyeria tèxtil perquè continués amb el negoci familiar. Va fer-se’n càrrec, però no fou feliç. En aquella època, la fàbrica tenia prop de 40 empleats. Tot desaparegué l’any 1979 amb la forta crisi del sector.”

La mare, Maria Rosa Vila, també és una figura important en la trajectòria professional de la família. “La mare treballava amb el pare a l’empresa. Ella em va donar un gran suport.”

Amb vista al futur, el senyor Aranyó no descarta que Sac Sac Contenidors incorpori altres línies de producte. “Molta gent em demana sacs grans, els big bags que hi ha pel carrer. De moment no he volgut entrar-hi, perquè hi ha moltes empreses que en fan, però m’ho estic estudiant, perquè n’hi ha demanda i tampoc puc permetre’m el luxe de tancar-me a res. Tot és qüestió d’aconseguir un bon preu i poder ser competitiu.”

Fent un repàs a la trajectòria d’Antoni Aranyó, ens adonem que és una figura que prové del tèxtil i que, sense defugir del seu sector, ja que el producte que comercialitza ara no deixa de ser una confecció, ha sabut sobreposar-se a la crisi i oferir un altre servei a la societat, fet que demostra que sempre hi ha opcions possibles quan hi ha enginy i esperit emprenedor.