Text del 2008
Vam ser la primera societat creada a Catalunya a l’empara de la Llei de Consorcis, per iniciativa del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida.
El Consorci Lleidatà de Control es fundà el 1986, coincidint amb l’obligatorietat d’efectuar controls de qualitat normalitzats per l’Administració. Pere Antorn Piñol, Enginyer Tècnic Industrial, n’és el director. “Nosaltres som una eina més en el procés constructiu i hem de participar en el moment precís que ens necessiten. Vam ser la primera societat creada a Catalunya a l’empara de la Llei de Consorcis, per iniciativa del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. Trobàrem com a socis l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, que tenia un laboratori propi, però que recolzà el projecte conscient de la necessitat d’aquest servei a Lleida. Avui, el Consorci disposa d’un altre laboratori a la Pobla de Segur.”
El Consorci Lleidatà de Control aplega una plantilla que sobrepassa els 60 treballadors i nasqué amb la voluntat d’aprofundir en el camp del control de qualitat de l’edificació i l’obra pública des de dos vessants diferenciats: com a laboratori d’assaigs per atendre la demanda creixent en matèria de control de qualitat i com a eina de suport tècnic i d’anàlisi del comportament dels diversos materials i solucions constructives. “Desenvolupem una activitat que crea molts llocs de treball, perquè una part important del servei es realitza in situ, a peu d’obra, i requereix el desplaçament de força gent i vehicles. Bàsicament, ens encarreguem del control de qualitat dels materials d’obra. El formigó n’és una part molt important, però també hi ha tot un ventall de possibilitats o d’àmbits d’actuació.”
Actualment, és obligatori d’efectuar controls in situ de totes les parts amb funcions estructurals. “Els nostres controls inclouen tots els elements implicats en el comportament de la seguretat de l’edifici, com els fonaments i l’estructura: el formigó, les barres d’acer que conformen el formigó armat i tot allò que té una funció estructural. A més del control dels materials de les estructures, fem assaigs de pràcticament tots els materials que intervenen en una construcció, com morters, guixos, paviments, enrajolats, prefabricats, instal·lacions, sòls, aglomerats, sondeigs geotècnics, acústica, etc.”
Els prefabricats requereixen una atenció especial. “El veritable problema dels prefabricats consisteix a col·locar-los correctament a l’obra, formant part d’un conjunt. Aquests elements són materials homologats i certificats, que l’industrial lliura en perfecte estat, però que han de formar part d’un conjunt. Aquí és on intervenim nosaltres, per certificar que quan s’ajunta, per exemple, una finestra amb un bastiment, tot queda ben encaixat i segellat.”
El senyor Antorn explica en què consisteixen algunes de les proves que es duen a terme al Consorci Lleidatà de Control: “Un exemple són les ceràmiques d’enrajolar parets, banys o paviments. Duem a terme diversos assaigs: des de la comprovació dimensional fins a la planimetria de les peces, per assegurar que no estiguin corbades. Comprovem la resistència a la ratllada, sobre una escala de deu graus, en la qual el més alt seria un diamant i el més baix un guix. També fem assaigs de resistència a flexió, als atacs de productes líquids de neteja, fregant amb alcohol, amb lleixiu, amb àcids, per veure quin producte deixa marques sobre la peça. Si cap producte no n’hi deixa, la peça és perfectament estanca, no té cap porositat i admet qualsevol netejador.”
El laboratori signa les actes dels resultats dels assaigs que realitza, però la responsabilitat final sempre és de la direcció facultativa de l’obra. “Nosaltres, més que garantir l’element que s’ha fet servir, donem una evidència objectiva d’una dada que és mesurable, com pot ser la resistència del formigó. Si un projecte requereix que el formigó tingui una resistència de 25 MPa, tots els assaigs que es facin han d’estar per damunt d’aquesta pauta.”
Durant els seus 22 anys d’existència, el Consorci Lleidatà de Control ha anat ampliant els àmbits d’actuació per adequar-se a les necessitats del sector. “Actualment, comptem amb nombroses àrees de treball: formigó, ceràmica, assaigs de materials de construcció, diagnosi, fusta, geotècnia, sòls, vials, instal·lacions i acústica. En cadascuna hi ha un tècnic responsable de la coordinació de l’equip humà i dels mitjans del seu departament, i els seus coneixements són a disposició de tots els agents implicats en el procés constructiu, des que s’inicia el projecte fins que s’executa.”
El radi d’acció de l’empresa inclou la província de Lleida i la franja de proximitat a l’Aragó. “De vegades, abastem també una part de Tarragona. El fet que Lleida sigui un territori allargat ens obliga a apropar-nos al lloc on es realitza el servei. El nostre equip humà, format per tècnics i analistes altament qualificats, dóna servei des dels laboratoris de Lleida i la Pobla de Segur. Cal remarcar que a Lleida hi ha diversos laboratoris, alguns amb un servei similar al nostre, concretament a Lleida, Tàrrega, a la Seu d’Urgell i a la Vall d’Aran.”
L’estat de les comunicacions transversals a Lleida no faciliten aquesta tasca. “La infraestructura viària de Lleida és la ventafocs de Catalunya. Tenim una carretera inacabada des dels 90, que havia de comunicar transversalment els dos vessants del Pallars. Per anar a Barcelona en tren hem de perdre un dia. Evidentment, Lleida necessita millorar les comunicacions. És una de les carències que cal solucionar per poder captar empreses productives de valor afegit.”
L’administració pública es troba entre els principals clients del Consorci Lleidatà de Control. “Actualment, les nostres intervencions per a la Generalitat es realitzen mitjançant companyies com GISA i REGSA bàsicament, que treuen les obres a concurs, i l’INCASOL o ADIGSA. Després, hi ha els contractistes, els quals han d’assumir el control de l’obra i l’han de documentar i justificar. D’altra banda, la nostra cartera de clients també compta amb tècnics i particulars. Els tècnics moltes vegades ens truquen quan hi ha la necessitat de fer una diagnosi per una patologia problemàtica.”
