Texto del 08-09-2009
La crisi en el món de l’edificació durarà ben bé cinc anys, perquè la gent ja no té accés a l’endeutament, encara que baixin els tipus d’interès.
MAUSA és un nom de marca provinent de la contracció de Maderas del Alto Urgel, S.A, empresa originària de l’Alt Urgell. La seva plantilla la formen 180 persones. “Els tres socis som de la Seu d’Urgell, on teníem dues serradores que vam transformar en una de sola. El 1962 vam obrir un magatzem a Barcelona per comercialitzar les nostres fustes i, 13 anys més tard, el 1975, vam diversificar la nostra activitat incorporant-hi la ferreteria. Avui dia som un magatzem que ofereix servei integral al sector constructiu. La nostra clientela la formen fusters, ferreters, constructors, promotors, instal·ladors…”
Fa un any van ampliar l’oferta amb el lloguer d’eines per a la construcció. “Som com uns grans magatzems. Quan algú ve a MAUSA, per exemple, a comprar taulons, acaba comprant també un pic, un sac de ciment i llogant una màquina.”
MAUSA compta amb tres magatzems a tot Catalunya. “En tenim un de 18.000 m2 a Cornellà, que és on vam començar; l’any 2000 en vam obrir un altre a Montcada, de 20.000 m2, i el 2010 n’obrirem un de 30.000 m2 a Viladecavalls.”
L’èxit de la seva expansió no és casual. “Hem sigut sempre molt conservadors. No hem fet grans aventures o, si n’hem fet alguna, l’hem planificada abans. També és important viure intensament l’empresa i de molt a prop. I tenir un roc a la faixa.”
Una altra clau per triomfar és reinvertir constantment els guanys en la mateixa companyia. “Procurem que el client trobi als nostres magatzems tots els productes del mercat, i això, evidentment, comporta un cost.”
Com que “cada dia exposem productes nous, perquè el món de la construcció és immens”, MAUSA es constitueix en intermediària entre el client i el fabricant. “Som l’altaveu dels llançaments dels fabricants.”
L’empresa encapçalada per Antoni Cerdaña, Antoni Colell i Albert Fornesa està dividida en diferents departaments: el de fusta de construcció, el de materials de construcció (ciment, totxana, ceràmica), el de ferreteria (amb el lloguer d’eines i maquinària) i el de fusteria. Justament en el sector de la fusta, MAUSA és líder de mercat. “Treballem la fusta per fer un encofrat, en les entreplantes i en els tancaments (portes, finestres, parquets, cuines, etc.). Participem del procés de construcció des de l’inici fins al final. Aquesta integralitat és el nostre valor afegit.”
Pel que fa a ferreteria, són també referents. “Tenim totes les eines necessàries per a la construcció (pic, pala, compressor, aïllants, roba laboral…).”
D’altra banda, el lloguer d’eines i maquinària abasta un ventall molt ampli de productes. “Lloguem sobretot elevadors, compressors, grues, tanques per a les obres…”
De manera directa o indirecta, MAUSA està present a totes les grans infraestructures. “Hi ha material nostre a la Depuradora del Llobregat, a la T-1 de l’Aeroport, al Nus del Llobregat, a la Central Nuclear de Vandellòs, al Trambaix i al Trambesòs… És a dir, tant a la gran obra pública com a la gran obra privada.”
L’efecte de la present davallada econòmica ha estat molt agut en el camp de la construcció, i molts clients de MAUSA se n’han vist afectats. “Als clients que han anat complint, els continuem donant marge. També confiem en els que perseveren per sortir- se’n. Ara bé, als que fallen reiteradament, els tallem el risc. És difícil trobar l’equilibri entre la confiança i la solidesa. Actualment ens arrisquem amb un 30% de la clientela. Preferim donar confiança i buscar solucions conjuntament que tallar la relació.”
Arribats a aquest punt, no poden estar-se de criticar els bancs. “No pot ser que deixin les empreses abandonades. La morositat és molt alta i els bancs estan a la defensiva.”
A més, no veuen amb bons ulls la fusió de les caixes. “Durant la davallada de l’any 1980 nosaltres treballàvem amb vint bancs, i tothom ens recomanava que treballéssim amb un de sol, com es feia als Estats Units. L’experiència de la crisi actual ens reafirma en la posició de treballar amb diversos bancs. Cal tenir en compte que, com més entitats bancàries, més possibilitats d’obtenir avantatges. I a l’inrevés: com més concentració de poder financer, menys diàleg.”
Un dels encerts de MAUSA abans de la crisi fou demanar finançament que no necessitaven com a mesura preventiva. “Això ens ha fet afrontar el difícil moment econòmic que vivim amb més tranquil·litat.”
MAUSA treballa molt en obra pública. En aquest sentit, s’ha beneficiat del Plan E. “Tanmateix, entenem que no és una solució estructural, sinó un pedaç que no arregla res veritablement. La recessió en el món de l’edificació durarà ben bé cinc anys, perquè la gent ja no té accés a l’endeutament, encara que baixin els tipus d’interès. Hi ha molta oferta i poca demanda.”
Els directius de MAUSA tampoc són gaire falaguers amb les mesures preses en relació a l’atur. “És una aberració que es paguin 400 euros a algú a canvi de res. S’ha de demanar una contrapartida, algun bé social (neteja de boscos, replantacions, etc.).”
Enllaçant amb aquest tema, demanen més flexibilitat laboral. “Una de les reformes imprescindibles és la dels 45 dies d’indemnització per acomiadament. També caldria combatre més fermament l’absentisme i la baixa productivitat.”
El futur econòmic de l’Estat no sembla gaire encoratjador. “No hi ha base educativa per capgirar la situació. La gent està molt poc formada. No és lògic, posem per cas, que una secretaria no truqui a la porta per entrar al despatx del seu director. Coses així són impensables a altres països.”
Avui dia, MAUSA centra la seva activitat en les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. “Tot i així, tenim un pla estratègic d’expansió. No ens volem limitar al que som. Volem continuar creixent de manera planificada.”
Els senyors Cerdaña, Fornesa i Colell tenen molt clara la línia que cal seguir, en les passes dels creadors de l’empresa. “Nosaltres som la segona generació, i no seríem a on som sense els que van plantar l’arbre: Joan Cerdaña i Farràs, Antoni Arnau i Mateu i Albert Fornesa i Betriu, tots tres de la muntanya lleidatana.”
