Texto del 30/11/09
Ens dediquem a la fabricació i comercialització de resistències elèctriques calefactores. Hi ha els grans fabricants en sèrie, amb els quals no tenim res a veure, i els que som com artesans que creem les resistències a mida.
Eduard Forgas Guillamet encetà el 1918 el negoci familiar; de fet, signà la primera patent a Espanya de resistències elèctriques blindades calefactores.
Com a PIME, no podem dedicar-nos a fer innovació sense esperar res a canvi; no forma part d’una mentalitat industrial.
En certa manera ens alegra que hi hagi crisi perquè, amb la necessitat de reconduir l’economia del país, els nostres problemes comencen a tenir ressò; esperem que hi hagi una bona neteja de polítics, banquers i burocràcia i que tots fem les coses molt millor.
Eduard Forgas Macià és president de l’empresa Electricfor, S.A., dirigida per la seva filla, Eva Maria Forgas Hernández, des del 2008, “juntament amb un equip directiu de quatre persones, responsables de les diferents àrees de la companyia.”
L’entitat es dedica a la “fabricació de resistències elèctriques calefactores i a la comercialització de controls i accessoris.”
L’origen de l’empresa, com recorda el senyor Forgas, se situa a l’any 1918. “El meu pare, Eduard Forgas Guillamet, encetà a principi del segle xx el negoci familiar, aleshores centrat en la fabricació de petits electrodomèstics i en les seves resistències; de fet, anys més tard, el 1941, va signar la primera patent a Espanya de resistències elèctriques blindades calefactores. Com a Electricfor, però, no vam néixer fins al 1974, quan deixàrem enrere la nostra estructura de petit taller per traslladar-nos a Rubí, a una nau industrial de 1.700 m2, una extensió que ha anant creixent fins a assolir els 4.500 m2.”
Dins el sector de la fabricació de resistències, es poden trobar dues línees paral·leles que coexisteixen: “Hi ha els grans fabricants de resistències en sèrie, amb els quals no tenim res a veure, i els que som com artesans que creem les resistències calefactores a mida. Nosaltres fabriquem de manera especialitzada sèries curtes i mitjanes per a fabricants molt diversos: d’alta maquinària, d’avions… Entre els nostres clients trobem industrials, enginyeries i, fins i tot, empreses de la competència. Hem arribat a fabricar resistències de titani, de tefló, per a entorns explosius, a pressió, per introduir dins el gel, etc. A més a més, en el nostre catàleg hi ha uns 3.000 models de calefactors, termòstats, controladors de nivell, de pressió, etc., tots d’entrega immediata. Tant per aquestes raons com per l’aspecte tècnic necessitem molta informàtica i bastants mitjans humans. En aquest sentit, la formació continuada és un dels factors més positius de la nostra organització. Comptem amb algunes de les tecnologies més avançades del món, des del punt de vista tant del disseny com de l’automatització. Però no podem encadenar tota la producció; malgrat aquest fet, produïm resistències a un preu competitiu. Fins a la dècada dels 90, vam disposar de tecnologia pròpia amb les màquines fabricades en el mateix grup, i en l’actualitat en tenim amb processos únics i capdavanters.”
Per tal de realitzar aquest tipus de feina altament especialitzada, la companyia aposta “per la formació del nostre personal i per fer-lo estable mitjançant bones condicions laborals. Volem que els nostres treballadors romanguin a l’empresa, i preferim que provinguin de la formació professional abans que d’enginyers estrangers, perquè tenen certs apriorismes i és més difícil variar la seva manera de treballar.”
A Electricfor també és cabdal la comunicació amb els clients, una voluntat de servei que es constitueix com la seva política principal i gràcies a la qual poden tenir algunes especialitats molt ben acceptades arreu del món. Val a dir que el tipus de producte que ofereix la companyia exigeix un estricte control de qualitat. “Les multinacionals escandinaves o alemanyes tenen uns requisits sovint difícils de complir per una empresa petita com la nostra. En aquest sentit, treballar per a ells estimula el nostre enginy i creativitat.”
D’aquí la importància que donen al tema de la innovació. “Realitzàvem molta R+D però, fa uns cinc anys, per problemes amb l’Administració, vam haver de relaxar el nostre ritme i vam decidir simplificar i reduir el nostre departament de R+D. Malauradament, les universitats estan interessades en projectes de més envergadura. I nosaltres no podem dedicar-nos a fer innovació sense esperar res a canvi, a llarg termini; no forma part d’una mentalitat industrial.”
La seva mala experiència a l’hora de col·laborar amb altres PIME els ha portat a afrontar l’època de crisi d’una manera diferent. “El 1983 vam muntar la fàbrica que més producció té ara a Portugal. Però la seva aposta per al futur era molt diferent a la nostra, i ens en vam retirar a temps. Un gran nombre dels competidors Europeus que teníem llavors han tancat. Així que, per tirar endavant, apostem per la innovació i per l’exportació.”
La seva diversificació ateny, per tant, no només a la producció sinó també als mercats. “Encara que a nivell nacional cobrim una quota de mercat no abastida per les grans empreses del nostre sector, el cert és que el mercat espanyol es troba bastant aturat. Per aquesta raó, hem passat d’exportar en un 15% a una fer-ho en un 30%. El nostre mercat exterior principal és Europa, però ja estem prenent mesures per internacionalitzar-nos encara més. El fet d’augmentar l’exportació ha fet que la nostra facturació global s’hagi reduït poc. Els afers exteriors els gestionem des de la mateixa l’empresa. Per aquest motiu, tenim un departament especial per a l’exportació. D’altra banda, visitem fires i realitzem un treball intens amb comercials, que ens faciliten contactes a l’estranger i, seguidament, creen un circuit al país seleccionat. De moment, els clients que hem trobat fora d’Espanya són grans companyies i petits distribuïdors i competidors, la manera de treballar dels quals és tot un repte per a nosaltres.”
El context recessiu actual és un moment difícil que, tanmateix, pot tenir els seus aspectes positius. “En certa manera ens alegra que hi hagi crisi perquè, amb la necessitat de reconduir l’economia del país, els nostres problemes comencen a tenir ressò; esperem que hi hagi una bona neteja de polítics, banquers i burocràcia i que tots fem les coses molt millor, ja que considerem que, als industrials, des de fa nou anys no ens estan tractant bé, no com als 90, quan tots plegats vam fer miracles. Per qüestions mediambientals, de prevenció, etc., cada vegada se’ns demanen més esforços, sense donar-nos ajuts, cosa que ha anant fent disminuir els nostres marges de benefici.”
Avui, alguns dels clients d’Electricfor s’han vist afectats per la recessió d’una manera fulminant. “Intentem ajudar els clients fidels com podem.”
L’empresa ha sofert, de retruc, les conseqüències de la suspensió de pagaments d’alguns d’ells. “La llei concursal actual està enfocada erròniament. És difícil cobrar d’una empresa que ha fet suspensió de pagaments.”
Eduard i Eva M. Forgas creuen que les ajudes del Govern destinades a les entitats bancàries s’haurien d’haver repartit entre altres sectors. “Hi ha empreses molt necessitades que no reben cap mena d’ajuda. El Govern hauria de donar-los algun suport. La indústria és el motor del país; tanmateix, als industrials no ens han tingut en consideració a l’hora d’oferir solucions.”
Noves proves de la manca de sensatesa administrativa són “la futura pujada d’impostos –que tindrà com a conseqüència una baixada encara més gran del consum– i que no es valori l’acomiadament lliure. En època de crisi, ningú contracta si després ha de pagar un acomiadament car. S’ha d’aconseguir feina per als que estan a l’atur.”
