Text del 02/06/09
Recollim el vell associacionisme català dels gremis i les associacions professionals que han fet història, que han fet d’un país sense grans recursos una nació pròspera, gràcies a la nostra capacitat per comerciar i mercadejar.
El model del comerç català està basat en les ciutats i pobles i, si és sostenible i progressista, ajuda la cohesió social.
Les mesures anticrisi s’haurien d’orientar a crear entorns legals i fiscals apropiats perquè les PIME puguin tirar endavant i no es perdin llocs de treball.
La qualitat de la nostra formació és reconeguda arreu de l’Estat.
Hem sabut aplicar totes les ajudes europees a activitats econòmiques i productives molt importants, i el país ha crescut.
L’economista Miquel Àngel Fraile i Villagrasa és el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, entitat fundada fa més de 20 anys amb la finalitat de coordinar, assessorar i defensar els diferents gremis i associacions comercials catalanes. “Recollim el vell associacionisme català dels gremis i les associacions professionals que han fet història, que han fet d’un país sense grans recursos una nació pròspera, gràcies a la nostra capacitat per comerciar i mercadejar. Som la patronal del petit i mitjà comerç català, i englobem 350 associacions de comerciants de tipus local, a més d’unions de botiguers i de gremis professionals.”
L’entitat forma part del Foment del Treball Nacional. “També som socis de la CEOE i de CEPYME, les patronals que representen els interessos econòmics de l’empresariat del país davant de les diverses administracions públiques. Tenim una Confederación Española de Comercio, de la qual sóc el secretari general des del 2004, que representa 64 federacions de tipus autonòmic, provincial i sectorial, que alhora representen 1.500 associacions de comerciants de tot Espanya. Per tant, defensem els interessos d’uns 420.000 petits empresaris. A més, formem part de l’organització Eurocommerce, que desenvolupa la nostra mateixa tasca a nivell europeu.”
Aquestes xifres mostren la importància del sector a tot l’Estat. “El petit i mitjà comerç és l’activitat econòmica que més ocupació dóna, al voltant dels 3.000.000 de treballadors.”
L’inici de l’organització fou modest però amb el temps esdevingué una entitat potent i, a més, pionera a l’hora de tractar diversos aspectes. “L’any 1979 van contactar amb mi els dirigents dels gremis de Barcelona. Era un moment de canvi, ja que sortíem d’una dictadura i ens transformàvem en una democràcia; i el món empresarial s’havia d’adaptar aquesta nova realitat.”
El primer pas fou agrupar les diferents entitats petites, per crear una veritable patronal del sector. Des de llavors, la Confederació no ha parat de créixer. “Actualment tenim uns 30 empleats que treballen en la coordinació de les activitats dels gremis i les associacions. Assessorem i representem els interessos comuns dels nostres membres i aportem iniciatives que siguin beneficioses per a tots ells. Tenim un esperit d’innovació constant: vam ser dels primers a introduir i utilitzar la informàtica, a fer formació al món del comerç, a crear codis de bones pràctiques mediambientals, a fomentar un entorn urbà sostenible i adequat. Totes aquestes aportacions han ajudat a desenvolupar la petita empresa comercial catalana.”
Miquel Àngel Fraile creu que els governs autonòmic i central haurien de valorar en major grau les seves iniciatives. “Gaudim d’un cert reconeixement per part de l’Administració i tenim una bona interlocució amb els responsables de la nostra àrea. En aquesta època de dificultats, els proporcionem informació de l’activitat dels nostres membres perquè tinguin un coneixement real de la vida comercial del país, a més d’oferir-los propostes per solucionar certes qüestions, però no sempre se’ns atén prou.”
En canvi, des de les administracions locals s’ha anat incrementat l’interès pel sector comercial. “El model del comerç català està basat en les ciutats i els pobles i, si és sostenible i progressista, ajuda la cohesió social. L’estructura comercial petita crea llocs de treball i permet a les persones poder adquirir articles sense haver de desplaçar-se. Els ajuntaments s’han adonat que, per a una ciutat, són tan necessàries les activitats culturals, esportives, educatives i socials com la seva oferta comercial. Per aquesta raó, hi ha hagut els últims anys una tendència per part dels consistoris a promoure la vida comercial i turística dels seus termes.”
Les mesures preses des del Govern central per pal·liar els efectes de la crisi li semblen al senyor Fraile poc vinculades al teixit empresarial del país, fet de petites i mitjanes empreses. “Les mesures anticrisi s’haurien d’orientar a crear entorns legals i fiscals apropiats perquè les PIME puguin tirar endavant i no es perdin llocs de treball. La capacitat de resistir no farà sinó consolidar aquelles empreses que realment presten serveis, que no especulen.”
La Confederació de Comerç de Catalunya realitza una important tasca de formació i reciclatge per als seus associats. “Cada any formem a més de 10.000 treballadors del sector del comerç. Estem dins el Consorci de Formació Professional de Catalunya, el Consell de Formació de Catalunya i l’Institut de Qualificacions. La qualitat de la nostra formació és reconeguda arreu de l’Estat. Darrerament, la majoria dels cursos se centren en la incorporació de les noves tecnologies i en la potenciació del tracte amb el client. És important per a les PIME la polivalència del seu personal.”
Els immigrants han estat cabdals en el creixement del sector. “Des de l’any 2000, ha entrat una immigració que necessitàvem com a força laboral perquè no hem trobat nadius que volguessin fer determinades feines. També, una bona part dels nouvinguts han obert els seus propis comerços. Des de la Confederació ens esforcem per intentar que se sentin a casa seva i per respectar les seves idiosincràsies sense cap discriminació. Es diu que no paguen impostos o que reben subvencions especials, però això és desinformació xenòfoba. Tanmateix, hem d’intentar que hi hagi un comerç únic, perquè el que no pot ser és que existeixi un per als autòctons i un altre per als immigrants.”
La crisi ha afectat de ple tot el sector del comerç, i és vital que el ciutadà reprengui els seus hàbits consumidors. “La baixada del consum ha estat motivada en un 80% pel temor i no per la pèrdua del poder adquisitiu dels consumidors. Crec que els polítics i els mitjans de comunicació dramatitzen la situació real.”
Per exemple, la por als robatoris per un suposat augment a causa de la crisi ha creat certa psicosi entre comerciants i clients. “Treballem amb els Mossos d’Esquadra en temes de prevenció i no hi ha hagut un creixement de la delinqüència significatiu. De totes maneres, la legislació espanyola no afronta amb prou contundència els delictes amb reincidència i els perpetrats per menors.”
Malgrat la difícil situació que pateix el país actualment, la percepció europea sobre Espanya és molt positiva. “Europa ha quedat meravellada del creixement econòmic que Espanya ha tingut des del 1996. Hem sabut aplicar totes les ajudes europees a activitats econòmiques i productives, i el país ha crescut.”
Opina Miquel Àngel Fraile que el paper de les entitats bancàries hauria de variar. “La crisi financera ha vingut per un efecte de la globalització. No s’han tingut en compte unes mínimes regles, ningú ha vetllat pel desenvolupament del mercat lliure i, a partir d’aquí, els cobdiciosos i els oportunistes s’han aprofitat de la situació i ens han portat a aquesta crisi mundial. Des de la Confederació intentem apropar-nos a les entitats financeres i hem signat acords per donar línees de crèdits per a petites empreses.”
