Sr. Antoni Parejo i Bosser
Sr. Antoni Parejo i Bosser
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

ANTONI PAREJO I BOSSER

CLOQUER

Text del 29/09/09

“El nostre principal producte és una banda de teixit resistent que fan servir els forners que busquen un pa de bona qualitat per formar-lo i transportar-lo”

“Quan vaig entrar en aquest món, la fase final de producció del teixit, que consisteix a afaitar-lo i tallar-lo a mida, es feia a mà. Gràcies a la col·laboració d’amics, vaig aconseguir fabricar una màquina que s’ocupés d’ambdós processos”

“Per estar a l’alçada del nostre objectiu d’excel·lència, hem de treballar amb les fibres més modernes i dedicar una gran quantitat de temps i diners a investigar”

“Aquí, en poques paraules, l’empresari és vist com l’enemic”

“Jo intento inculcar en els meus treballadors la idea que tots fem empresa: tots hi guanyem quan l’empresa progressa”

La vida professional i familiar de l’enginyer industrial Antoni Parejo i Bosser ha estat sempre íntimament lligada a la indústria tèxtil de Sabadell. Els seus besavis, tant de la branca materna com de la paterna, es van instal·lar a la co-capital del Vallès Occidental a finals del segle xix per dedicar-se a la fabricació de teixits; i, més de cent anys després, la tradició segueix en una generació que ha heretat l’esperit emprenedor i l’amor per la feina. Als inicis de la seva carrera, el senyor Parejo va treballar a l’empresa familiar regentada pel seu pare, el seu oncle i els seus cosins, dedicada a les tècniques de moda, fins que a l’any 2002 va tenir l’oportunitat de comprar-ne una molt peculiar. “L’antic propietari de Cloquer, a més d’amic, era client meu, i jo sempre l’havia vist com una persona romàntica que es dedicava a un negoci estrany. Hem de tenir en compte que fabricava un teixit que es fa servir en l’elaboració del pa, però que, atesa la dificultat que presenta la seva confecció, només hi ha un productor a Espanya i tres a tot Europa. En qualsevol cas, el recolzament de la meva família em va decidir a acceptar el repte.”

Per tirar endavant aquesta empresa, l’Antoni Parejo va haver de demostrar el seu domini del món de la indústria tèxtil i una lloable voluntat de combinar la necessitat del treball artesanal amb la de modernitzar al màxim el procés a fi d’abaratir costos i guanyar temps. “De manera simplificada, podem dir que el nostre principal producte és un tub de teixit molt resistent, d’aproximadament un metre de diàmetre, que fan servir per formar i transportar el pa o les pastes els forners petits o mitjans que busquen una producció de bona qualitat, amb productes ben escollits i un procés curós.”

Per elaborar aquests tubs s’ha de treballar amb telers de llançadora, unes màquines que fa anys que es van deixar de fabricar i que requereixen un operari que les sàpiga utilitzar. “En aquest sentit, he hagut de fer una feina molt important per recuperar i restaurar tots els telers d’aquest tipus que he trobat. A més, he optat per treballar amb el que a Sabadell en diem draparies, que eren teixidors que treballaven a casa seva. En el meu cas, subarrendo els telers a dues empreses, i els pago la feina que fan. D’aquesta manera, a les oficines de casa nostra només hi ha tècnics que es dediquen a comprar materials o dissenyar teixits.”

Però les dificultats no només han radicat en la recerca d’una estructura empresarial eficaç i una recuperació i posada al dia de la maquinària, sinó també en la innovació. “El gran problema que teníem era el procés final de l’elaboració del nostre producte, que consisteix en afaitar la tela i tallar-la a la mida exacta que requereix el client. Quan jo vaig entrar, aquesta fase es feia a mà, però vaig veure que era inviable, perquè es necessitava masses operaris i no resultava suportable econòmicament. A partir d’aquesta necessitat, i amb la il·lusió de fer les coses ben fetes, vaig dedicar els dissabtes i diumenges a dissenyar una màquina que automatitzés aquests dos processos. Gràcies a la col·laboració d’amics en el sector, vaig aconseguir fabricar-la malgrat la seva complexitat, i avui podem afaitar i tallar amb un sol operari i una sola màquina. Vam passar de l’Edat de Pedra a l’any 2010.”

Aquestes millores impulsades pel senyor Parejo han permès que l’empresa comercialitzi un producte competitiu i s’expandeixi per tot el món, fet que l’hi ha permès mantenir la clientela en aquests moments difícils. “La nostra aposta ha estat per la qualitat, i sembla que hem sortit guanyant. És cert que aquest any ha estat dur degut a la crisi econòmica, però també ho és que estem remuntant, perquè, malgrat les dificultats, la gent no deixa de consumir pa.”

Fidel a una filosofia de treballar i esforç  per obtenir l’excel·lència, el responsable de Cloquer ha volgut que tots els seus productes llueixin l’homologació europea que els permet entrar en contacte amb aliments. “Aquesta etiqueta, malgrat el temps i els diners que hi hem esmerçat, ha valgut la pena, perquè ens ha aportat clients que tenien certes reticències a utilitzar teixits de llana en la manipulació d’aliments.”

D’altra banda, l’expansió de l’empresa ha facilitat que Antoni Parejo i Bosser hagi entrat en contacte amb nous clients que no pertanyen necessàriament a la indústria alimentària i que demanen teixits que puguin resoldre els diferents problemes amb què es troben. “Les comandes d’aquest tipus requereixen, és clar, un gran esforç de recerca, perquè hem de crear, per exemple, teles que no es puguin tallar amb unes tisores o que suportin temperatures de més de 300 graus. La investigació que exigeix estar a l’alçada de reptes com aquest implica treballar amb les fibres més modernes i també dedicar-hi una gran quantitat de temps i de diners abans d’arribar a un producte final satisfactori. De totes maneres, nosaltres estem molt orgullosos d’aquest nou vessant, perquè som conscients de que els recursos destinats a innovació són fonamentals si no volem quedar-nos enrere respecte dels nostres competidors. El que potser crida l’atenció és que ho haguem de fer sense rebre cap tipus d’ajuda pública…” 

Davant de l’actual crisi econòmica, aquesta vocació per la recerca ha estat fonamental, però l’Antoni Parejo considera que la innovació en el món industrial hauria de ser una constant i no pas l’excepció. “Personalment, entenc que crear un producte consisteix en idear-ne un que no existeixi o que millori allò que hi ha en el mercat; perquè, contràriament, només s’aconsegueix obrir una guerra de preus que no beneficia ningú.”

En aquest sentit, la globalització ha suposat un impediment molt important per a les indústries locals que volen innovar però es troben amb la competència, deslleial, que arriba d’altres països. “No sóc un defensor del proteccionisme, però penso que s’haurien de regular les regles del joc perquè tots ens guiem per un mateix reglament. I és que avui dia tenim una gran dificultat per crear empreses al nostre país.”

Bona part de la pèrdua d’una cultura empresarial sòlida a casa nostra és deguda a la manca de sensibilitat en aquest àmbit per part dels polítics, cosa que també es pot percebre en el mode en què gestionen la crisi actual –augmenten les despeses, en comptes de retallar-les–, i com afronten la baixa productivitat. “Caldria reformar el mercat laboral. Hem de tenir en compte que molts empresaris no contracten més treballadors perquè saben que és un risc i no el volen –o no el poden– assumir. És cert que hi ha bons treballadors, però no ho és menys que no hi ha la mentalitat de països amb alts nivells de productivitat com el Regne Unit o Alemanya; aquí, en poques paraules, l’empresari és vist com l’enemic.”

Per evitar aquesta visió, el director de Cloquer creu que és fonamental educar els treballadors en la filosofia de l’empresa. “Jo intento inculcar en els meus treballadors la idea que tots fem empresa: tots hi guanyem quan l’empresa progressa.”