Sr. Eusebi Marsal i Caldès
Sr. Eusebi Marsal i Caldès
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

EUSEBI MARSAL I CALDÈS

LIVEMAR

Text del 21/10/09

L’empresa va néixer el 1922 amb vocació de servei al món de la nàutica, i fou pionera en l’homologació d’articles segons les normes del Conveni Internacional de la Seguretat de la Vida Humana en la Mar.

Tenim més de 5.000 articles al nostre catàleg general, editat bianualment i que representa les marques líders del mercat.

Aquesta crisi ve produïda, sens dubte, pel gran auge que ha tingut els darrers anys la construcció en general, amb l’afegitó que els bancs s’hi van involucrar amb els ulls tancats.

Malgrat les adversitats, les empreses familiars amb empenta resistirem mentre puguem. I si el vent bufa en contra, mirarem el cantó positiu, com és la satisfacció de comptar amb tres generacions al capdavant de l’entitat.

Eusebi Marsal i Caldès és president d’honor de LIVEMAR, a més de fundador del Saló Nàutic de Barcelona i fervent amant de la vela i la nàutica, àmbits als quals ha dedicat tota la seva vida professional. “Fundada pel pare, Eusebi Marsal i Figueres, La Industrial Velera Marsal, S.A., com es coneixia abans de la creació del logotip acrònim LIVEMAR, va néixer el 1922 amb vocació de servei al món de la nàutica, i fou pionera en l’homologació d’articles segons les normes del Conveni Internacional de la Seguretat de la Vida Humana en la Mar.”

De ben jovenet, el senyor Marsal i Caldès compaginava els estudis amb la feina per ajudar el pare en la botiga familiar del carrer Ample, 35, un antic palau de 200 m2, ubicat al barri Gòtic. “L’establiment del carrer Ample, 35 encara es coneix popularment com La Velera, perquè el pare hi va créixer fent veles. Nascut a l’Ametlla de Mar, havia estat pescador des dels 11 anys. Tot i ser analfabet, va tenir la valentia d’embarcar-se en vaixells de vela, i va navegar durant 20 anys des de Barcelona fins a l’Amèrica del Sud. En complir els 38, va desembarcar i es va casar amb la mare, Paquita Caldès i Fabregat, amb qui va tenir quatre fills, tres noies i jo, que vaig ser el tercer. Va fundar el primer taller de confecció de veles llatines per als pescadors, al costat dels desapareguts banys orientals i del carrer Alfredo Calderón. Després va fer veles per als mercants i els pailebots que transportaven les taronges i la sal de Torrevieja. La propaganda del boca-orella va arribar als clubs nàutics, i llavors començà a tenir comandes dels socis del Club Nàutic de Barcelona i del Club Marítim, entre els quals hi havia personalitats impulsores de la nàutica i també grans empresaris de la indústria tèxtil, com el senyor Miguel Sans Mora, a qui va conèixer el 1938, i per al qual confeccionà les veles dels vaixells Concha II, Orion, Rosalind, Galgula i Ereso. En aquell temps, el taller tenia 100 dones que confeccionaven les veles de manera totalment artesanal. En esclatar la Guerra Civil, la vida quotidiana es va militaritzar. Al pare li confiscaren el taller i el van obligar a produir tendes de campanya i altres materials per a l’exèrcit. Així, fabricant tendes de campanya amb l’ajuda de les modistes i de 40 màquines de cosir Singer, transcorregué el penós període bèl·lic. L’any 1945, fruit de la conjunció d’una fàbrica de lones de la família Sans i del nostre taller de la Barceloneta, es creà la societat anònima La Indústria Velera Marsal. El 1946, quan jo tenia 14 anys, vaig començar a ajudar al pare fent pressupostos.”

LIVEMAR fabrica i comercialitza nombrosos productes destinats a satisfer totes les necessitats dels professionals de la nàutica. “Estibadors, clubs nàutics, marines, ports esportius, bucs mercants, pesquers i indústria naval en general tenen a la seva disposició tota mena de productes: mosquetons, molinets, àncores, mobiliari, extintors, cronòmetres, bateries, neveres, timons, escafandres, etc. Tenim més de 5.000 articles al nostre catàleg general, de 650 pàgines, editat bianualment i que representa les marques líders del mercat. Fem dos tiratges: un en francès i l’altre, en espanyol. Aquest catàleg és el nostre millor venedor a Europa, tot i que disposem de punts comercials acuradament seleccionats. El nostre primer mercat és Espanya, tot seguit Portugal i, des de fa tres anys, França i el Marroc.”

Dos fills del senyor Marsal guien avui el timó de LIVEMAR seguint el rumb de la rendibilitat i l’eficiència. “A l’igual dels seus avantpassats, els meus fills mostren una gran vocació per la nàutica. El meu fill, Eusebi Marsal i Faura, és el gerent de l’empresa, i la meva filla, Gemma Marsal i Faura, n’és la directora comercial. Ambdós tenen formació en econòmiques, han fet màsters i dominen l’anglès perfectament. Aviat, Eusebi s’adonà que la producció de les veles ja no era rendible, ja que la mà d’obra per a aquest tipus de confecció sortia massa cara a Barcelona. Em va aconsellar que dissolgués aquesta secció i que fes fora de Catalunya tots els articles que poguessin ser rendibles, com les banderes, les armilles salvavides i moltes confeccions industrials. D’acord amb els seus consells, vaig contactar amb una empresària de Calanda i vaig comprar la cooperativa que tenia per emmagatzemar els préssecs, que li havia quedat petita. D’aquesta manera, des del 1991, a la província de Teruel fem milers de banderes, armilles salvavides i confecció industrial, amb un tipus d’organització moderna i profitosa.”

En la seva dilatada trajectòria professional, el senyor Marsal té moltes anècdotes però, si hagués de triar-ne una, destacaria el fet que LIVEMAR fou l’única empresa del món que s’atreví a realitzar la bandera per a la inauguració de les olimpíades del 1992 a Barcelona. “Ningú gosava fer aquella descomunal bandera, d’uns 8.000 m2 aproximadament, que va cobrir tot l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Per aquella feina, el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, ens va felicitar. De fet, fou un repte molt bonic per a nosaltres. Confeccionàrem la bandera amb un teixit de poliester de 110 g/m2, subministrat per una gran empresa catalana del tèxtil anomenada TYBOR, avui dissortadament desapareguda.”

Sobre la davallada econòmica actual, Eusebi Marsal assenyala la construcció i els bancs com a principals causants de la recessió. “Aquesta crisi ve produïda, sens dubte, pel gran auge que ha tingut els darrers anys la construcció en general, amb l’afegitó que els bancs s’hi van involucrar amb els ulls tancats, per tal de participar de la venda dels pisos i aconseguir diners fàcilment. D’aquesta manera, les entitats financeres s’han endeutat fins a la melsa amb països com Alemanya i Suïssa, els quals fa més d’un any que han tancat l’aixeta i que exigeixen el retorn dels préstecs pendents, en un termini màxim de tres anys. Si altres països europeus, com França o Itàlia, comencen a sortir del tràngol econòmic, és perquè no van cometre l’error de dedicar-se plenament al sector de la construcció, i tampoc es van endeutar tant com ho van fer els bancs espanyols.”

Tot i que la crisi colpeja fort el món de la nàutica, el senyor Marsal mostra el seu vessant més optimista. “La crisi no ens ve de nou; el 1993, a Catalunya van tancar-se 62 drassanes esportives, i a tot Espanya unes 250. En aquests moments, aquí en deuen quedar només unes 10, i a la resta de l’Estat al voltant de 40, moltes d’elles a Galícia, subvencionades per la Xunta. Per tant, el sector està sota mínims i les drassanes romanen tancades, a l’espera de millors perspectives per a l’any 2010. Només cal dir que el Saló Nàutic de 2009 passarà de tenir sis pavellons enormes a la Fira II d’Hospitalet a tenir-ne només dos, i d’ocupar 80.000 m2 a 22.000 m2. Malgrat les adversitats, les empreses familiars amb empenta resistirem mentre puguem. I si el vent bufa en contra, mirarem el cantó positiu, com és la satisfacció de comptar amb tres generacions al capdavant de l’entitat.”