Text del 07-01-10
“Després de 30 anys consecutius com a alcalde, el major reconeixement que m’emporto és l’honor d’haver pogut servir al meu poble i d’haver-me sentit recolzat a les urnes pels meus conciutadans”
“En general, aquells que han ocupat la poltrona del poder sempre han procurat destinar els pressupostos de l’Estat a grans projectes i han oblidat els ens locals”
“A Seva tenim un sector industrial petit però molt diversificat en les seves activitats, i això comporta que les empreses no es facin ombra entre elles, un fet positiu per encarar la crisi”
“Des del consistori, procurem incentivar i potenciar el moviment empresarial de la localitat amb l’agilització de permisos i la tramitació de gestions”
Situat a la falda del Montseny, el municipi de Seva comprèn una extensió de 31 Km2 poblada per més de 3.300 habitants. Josep Palmarola i Nogué desenvolupa la seva funció a l’alcaldia de Seva des de les primeres eleccions municipals democràtiques d’Espanya, el 1979, circumstància que el situa entre els pocs batlles de Catalunya que, havent superat vuit legislatures, han rebut una distinció per la seva tasca durant 30 anys consecutius. “Després de tant temps, el major reconeixement que m’emporto és el d’haver-me sentit recolzat pels ciutadans a les urnes legislatura rere legislatura. La gratificació més gran que he experimentat durant aquests anys és l’honor d’haver pogut servir al meu poble.”
L’extensa trajectòria al capdavant d’un ajuntament atorga a Josep Palmarola una visió consolidada de l’evolució de la política al nostre país. “Mort Franco, l’objectiu de la política consistia en l’apropament de l’Administració als administrats i la recuperació de les llibertats perdudes. Llavors, a casa nostra tots ens movíem per un imaginari comú: Catalunya estava per damunt de tot, un ideal que s’ha anat perdent i que costa identificar avui dia. A finals de la dècada dels 70 veníem d’una etapa molt concreta i tots aquells que entràrem a formar part de la política havíem desitjat vehementment participar-hi per aportar el nostre gra de sorra a millorar la situació del país.”
Una vida sencera dedicada a l’alcaldia comporta algunes renúncies. “No he pogut formar part de cap empresa privada ni tampoc constituir-ne una de pròpia, però tinc la satisfacció de poder dir que he participat en l’impuls de moltes iniciatives que han beneficiat el municipi on habito, cosa que, per a mi, no té preu. De petit em van ensenyar que s’havia d’estar al servei de la gent del poble, dels ciutadans, dels veïns, de qualsevol persona que pogués necessitar un cop de mà. El meu pare, que va tenir el privilegi de rebre una educació i una cultura poc generalitzada en la seva època, ja s’havia posat al servei de gent desafavorida per ajudar-la amb el que bonament podia. A casa meva sempre vaig veure una actitud de servei i respecte al conciutadà, i és precisament aquesta manera de fer la que he volgut desenvolupar i la que, alhora, he intentat transmetre a la meva filla.”
En instituir-se, la Constitució ja contemplava el finançament del municipis, però, 30 anys després, continuem amb mancances al respecte. “Sempre havia semblat que la coincidència de color polític faria les coses més fàcils, però ja fa un temps que ha quedat demostrat que això no és així. Els ajuntaments rebíem més fons de l’Estat quan governava l’UCD que no pas ara amb el PSOE o quan el Partit Popular va estar al capdamunt del Govern. De fet, en aquest aspecte, la decadència ja començà a l’etapa del President Felipe González. En general, aquells que han ocupat la poltrona del poder sempre han procurat destinar els pressupostos de l’Estat a grans projectes i han oblidat que existeix una altra classe de polítics, els que lidiem amb el dia a dia, que hem hagut d’anar assumint moltes responsabilitats que no ens corresponien per assistir les petites necessitats dels ciutadans.”
Els ajuntaments prenen accions que són importants per a l’economia del país i, en molts casos, són entitats que representen l’empresa més important d’una ciutat. “La nostra inèrcia econòmica ens atorga capacitat per posar a disposició dels municipis actuacions concretes a les que habitualment no recorreríem però que, amb la crisi econòmica que ens assola, ens ofereixen la possibilitat de concedir ocupació a un determinat nombre de persones. Sovint, però, els ajuntaments rebem ajuts de part del Govern que no ens beneficien tant com podria semblar a primera vista; això és el que ha succeït amb el Plan E, una subvenció que porta implícita la devolució d’un 16% d’IVA.”
Malgrat tot, mantenir un tracte de bilateralitat amb Espanya pot comportar beneficis. “Estic d’acord en què les autonomies han de contribuir les unes amb les altres, però voltant per Espanya hom s’adona que hi ha comunitats que gaudeixen d’una sèrie d’incentius i facilitats que provoquen que nosaltres anem reduint el nostre potencial econòmic. És evident que darrerament Catalunya ha perdut el tren en alguns aspectes, la logística i les comunicacions en són un bon exemple. Des de fa uns anys, el Govern central ha dedicat esforços a potenciar altres zones de l’Estat, malgrat que la nostra ubicació geogràfica ens converteixi en porta d’entrada a Europa.”
La situació econòmica que ens envolta avui és àrdua i complicada, una realitat que els ajuntaments, per la seva proximitat amb el ciutadà, presencien cada dia. “En 30 anys que he exercit d’alcalde és la primera vegada que m’he trobat amb persones que han vingut a demanar-me feina o aliments. Aquesta és una situació greu a la que m’enfronto, sense precedents, després d’haver experimentat tres crisis econòmiques al llarg de la meva trajectòria política. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Seva ha creat un banc d’aliments que ajuda a ciutadans que s’han quedat sense recursos.”
L’Ajuntament també fa el possible per donar suport a les empreses del seu municipi. “A Seva tenim un sector industrial petit però molt diversificat en les seves activitats, i això comporta que les empreses no es facin ombra entre elles, un fet positiu per encarar la crisi.”
Tot i els esforços realitzats, l’evolució econòmica experimentada per la comarca d’Osona no ha estat tan pròspera com en d’altres comarques catalanes. “Històricament, a Osona es va produir un fet determinant que, amb el transcurs del temps, ens ha acabat deixant una mica enrere: la constitució del bisbat a Vic, va contribuir que la comarca que s’anés potenciant industrialment fos el Bages i no pas Osona. Malgrat tot, els ens locals procurem incentivar i potenciar el moviment empresarial de la comarca amb l’agilització de permisos i la tramitació de gestions, però sovint depenem d’informes d’estaments superiors que arriben amb molta demora. La burocràcia no funciona com hauria de fer-ho i es produeixen grans dilacions que encallen bons projectes. Per altra banda, ara no hi ha ajuts que promoguin la contractació de treballadors, costa aconseguir crèdit i continuem sense crear lleis que regulin els impagaments o els pagaments endarrerits.”
La creació de llocs de treball es complica amb les indemnitzacions exorbitants que l’empresa ha d’abonar en cas d’acomiadament. “En la situació delicada que vivim actualment, una indemnització pot provocar la ruïna d’una empresa, fet que comporta, alhora, la impossibilitat de mantenir la totalitat de la plantilla laboral i acaba col·laborant en un increment de la taxa d’atur. En aquest aspecte, Espanya està molt lluny de poder emmirallar-se amb d’altres sistemes europeus que són modèlics. Per començar, al nostre país manca una cultura social de l’esforç i del treball. El fet que l’ambició general de la població sigui la d’intentar mantenir-se rebent un subsidi de per vida denota un problema de base.”
