Text del 27/04/09
El principi bàsic de l’economia es basa en tenir la plantilla justa i necessària i equilibrar la compra amb la venda.
Damià Magriñà i Blanch és director de Magriñà & Cia, S. A., i representa la tercera generació d’una família d’empresaris relacionats amb el sector dels aparells i els accessoris sanitaris: “Sóc de procedència alemanya i, per tant, una persona ordenada i rigorosa. Els meus avantpassats es van arruïnar després de la Guerra Civil, quan la dictadura els va expropiar els bens que posseïen. Llavors, al meu avi patern, que també es deia Damià Magriñà, en observar que quasi tots els vidres de Barcelona estaven trencats a conseqüència dels bombardejos, se li va acudir guanyar-se la vida col·locant vidres amb l’ajut del meu pare. L’any 1942 van obrir al Poble Sec un botiga generalista de sanitaris que, amb el temps, es va convertir en el popular establiment Magriñà & Cia de la Ronda de Sant Antoni. Més tard, van fabricar rentadores, radiadors elèctrics i infinitat de productes i aparells, en especial el termòstat elèctric Tropik i els seus derivats.”
Magriñà & Cia és una empresa amb més de 60 anys d’experiència en la distribució de primeres marques d’aparells sanitaris. “Els productes de venda en les nostres botigues han destacat sempre per la seva màxima garantia i qualitat i han estat líders del mercat. Disposem d’una gran varietat de materials i complements per al bany, des de termos elèctrics, banyeres i cabines d’hidromassatge fins a aparells de sanejament, aixetes, ceràmiques, electrodomèstics i mobles de bany. Al nostre establiment mostrem una àmplia exposició de complements de bany, que abasta diversos estils de la llar, així com nombrosos productes amb acabats de alta qualitat i atractiu disseny.”
En Damià Magriñà ha viscut diverses crisis, de les quals ha après hàbils estratègies per tirar endavant, com les que comenta tot seguit: “Vaig viure la forta davallada del 1982, també la terrible recessió del 1993, i ara em toca patir aquesta del 2008. Però el 1993, com el personatge de Scarlett O’Hara a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué, vaig jurar-me que mai més tornaria a passar dificultats. Així, a partir de llavors vam racionalitzar els llocs de treball, ampliant el nombre de màquines i reduint personal, de tal manera que, de 110 treballadors que hi havia, van quedar-ne solament quinze.”
Disposa la companyia d’una fàbrica de 12.000 m2, dels quals se n’aprofiten 4.000 m2 per a la producció i emmagatzematge. “He anat tancant departaments per tal d’evitar tenir estocs excessius, perquè l’experiència ensenya que, si els tens, després no pots pagar-los. Crec que el principi bàsic de l’economia es basa en tenir la gent justa i necessària i equilibrar la compra amb la venda.”
També destaca la importància de renovar-se contínuament. “Bona part dels beneficis els destinem a R+D. Disposar de les tecnologies més avançades permet estar atent a les novetats del sector i, fins i tot, propiciar-les.”
Tropik és la divisió fabricant i distribuïdora de calderes elèctriques i banyeres d’hidromassatge per a la llar i per a acumuladors. “Tropik es va constituir l’any 1949 i aplega un nombre d’empleats oscil·lant entre els 20 i els 50 treballadors. A les nostres instal·lacions realitzem tot el procés productiu, des de compondre els sistemes electrònics fins a lacar les estructures. El motiu de l’èxit dels termos Tropik ha estat principalment el fet que el públic no sent parlar-ne mai, ja que un cop s’instal·len, el client se’n oblida. No tenen problemes de corrosió i compleixen sempre la funció d’escalfar l’aigua, sense necessitat de manteniment, atès que no necessiten ànode de magnesi. Tropik representa una quota de mercat del 60% del consum català d’aquests aparells. Ha celebrat el seu 60 aniversari, amb un rècord important: prop de 1.000.000 d’unitats de termos elèctrics fabricats i 25 anys de fabricació de banyeres d’hidromassatge. La companyia distribueix els seus articles per tot el territori nacional i exporta a Orient Mitjà i a diversos països de l’Est. Amb vista al futur, Tropik aposta per continuar creixent en la mateixa línia que ho ha fet fins ara, consolidant els seus mercats i millorant constantment el servei al client i la qualitat en la producció.”
Remarca el senyor Magriñà que els principals ingressos que obté l’Estat espanyol provenen de la petita i mitjana empresa i dels autònoms. “Darrerament, el Govern tendeix a ajudar a determinades multinacionals amb l’argument de protegir nombrosos llocs de treball. Aquestes mesures poden ser encertades, però no s’hauria d’oblidar la importància de la petita i mitjana empresa i dels autònoms, col·lectius que depenen del seu treball diari i que apleguen desenes de milers de persones.”
Entre les mesures necessàries per combatre la crisi, apunta la nacionalització de la banca. “Pel que fa a determinades mesures preses pel Govern, és obvi que els diners que es destinen a la banca no arriben al ciutadà ni a l’empresa, sinó que serveixen per tapar els forats provocats per la irresponsable gestió de moltes entitats bancàries. Per tant, per solucionar molts dels problemes actuals seria bo nacionalitzar la banca i disposar de línies de crèdit directes i àgils entre el Banc d’Espanya i l’empresa.”
Està convençut que l’empresari no es fa sinó que neix. “Aquesta professió ha de ser vocacional. L’empresari és un home sacrificat, una persona que ha de fer moltes renúncies, implicant-hi fins i tot la família i les seves pròpies idees per poder tirar la seva societat endavant. L’empresari neix per patir, no per fer-se ric. Això ho veig en les meves dues filles, que són psicòlogues funcionàries de l’Estat i treballen a Justícia. Elles no agafaran el relleu en el negoci, s’estimen més tenir un lloc estable a l’Administració. De vegades, quan arribo a casa, em veuen preocupat i em diuen que la meva feina no compensa tots els diners que pugui guanyar.”
En el futur, l’empresa crearà una fundació per a la protecció de nens desemparats. “El meu desig és fer una fundació en benefici dels nens amb problemes d’integració com els que ara ajudo a la Fundació Èxit del Col·legi Joan XXIII de l’Hospitalet.”
