Text del 21/10/09
“Ara, les entitats financeres estan tornant a la normalitat de mica en mica, i comencen a obrir-se, tot i que amb extremada prudència”
“Quan les empreses ens consulten massa tard, resulta impossible trobar-los finançament; s’hauria de començar a actuar quan hi ha els primers indicis de problemes”
“La diversificació bancària és cabdal: no importa tant el cost financer, sinó saber que la banca seguirà al teu costat”
“Quan un àmbit econòmic puja tan fort com ho féu la construcció i la immobiliària, la baixada és doblement pronunciada. I no es pot oblidar l’efecte dominó: l’ensorrament d’un sector provoca l’esfondrament dels altres”
“La crisi és una oportunitat perquè cadascú sigui capaç de superar-se. Nosaltres animem els empresaris; ja sabem que estem en crisi, ara cal moure’s”
La recerca de finançament bancari per a empreses i particulars és una tasca amb la qual batalla cada dia Quintana i Associats, consultora bancària. En temps de crisi, més que una finalitat d’empresa, sembla un repte difícil d’assolir. Tanmateix, els professionals que hi treballen són experts coneixedors del mapa financer català i espanyol i saben a quina porta han de trucar per a cada projecte en concret. “Col·laborem amb una cinquantena d’entitats bancàries, tot i que habitualment ens reduïm a una vintena. Des de l’octubre del 2008 fins al gener del 2009 hem viscut una època molt dura. Moltes operacions bancàries que estaven aprovades no es van arribar a signar. Els bancs es trobaven totalment desorientats i bloquejats; i van tancar l’aixeta. Ara, estan tornant a la normalitat de mica en mica, i comencen a obrir-se, tot i que amb extremada prudència.”
L’economista Antoni Quintana i Mas, especialista en direcció financera, és propietari de la companyia. “Avui hi ha empreses que, desesperades, vénen a nosaltres buscant ajut, i podríem salvar-les si hi hagués cap manera d’aconseguir-los finançament. Però, amb la crisi, qualsevol entitat financera protegeix molt els seus interessos i, per això, cap banc vol finançar una empresa si ha d’absorbir o cancel·lar un préstec bancari d’una altra entitat; no volen fer-se’n càrrec de deutes externs i demanen noves garanties. Abans no topàvem amb tantes reticències. Quan les empreses ens consulten massa tard, aquest és el resultat; s’hauria de començar a actuar quan hi ha els primers indicis de problemes.”
D’altra banda, algunes companyies no topen amb tants entrebancs. “Algunes empreses presenten un projecte de viabilitat i tothom els hi accepta. Això és perquè són entitats molt sòlides, que volen diversificar en banca i que ofereixen altres garanties.”
A tall d’exemple, el senyor Quintana fa esment a una experiència viscuda fa poc. “Recentment hem treballat amb un empresari de Girona que vol adquirir una nova empresa. Hem presentat un pla de viabilitat, perquè és una operació amb la qual s’han d’invertir uns quants milions d’euros, i les tres entitats bancàries a les quals ens hem adreçat hi estan interessades. Sovint, a la banca li falten bons projectes per atrevir-se a deixar diners. De totes maneres, és cert que ara l’empresa ha de reunir més requisits que abans.”
En els temps presents, el departament de la banca anomenat d’analítica de risc ha guanyat pes al comercial. “És el departament més fort, el que té més poder dins l’entitat bancària. Els seus responsables són molt exhaustius i tenen ordres expresses de no arriscar-se. Avaluen els projectes sense conèixer l’empresa, l’entorn o la viabilitat. I sovint, malgrat les bones previsions inicials, ens han tombat una operació.”
Els deu treballadors que integren la consultoria són motiu de lloança per al seu cap.“L’equip d’analistes de Quintana Associats ha estat treballant en banca o desenvolupant feines similars en altres empreses.”
Experts en la matèria, les han vistes de tots els colors. “Ens hem trobat amb empresaris que no disposaven de capital suficient per liquidar els seus treballadors i que, fins i tot, han hagut d’hipotecar finques pròpies per poder indemnitzar la gent. Han estat situacions dramàtiques i injustes.”
Quan una companyia acut al despatx del senyor Quintana perquè el seu banc li ha tancat les portes i no troba finançament, “el primer pas és realitzar una auditoria de l’empresa, per analitzar els ratis indispensables per a una banca, com el fons de maniobra positiu o l’evolució de benefici, el qual no importa que sigui negatiu i a la baixa, sempre i quan vagi acompanyat d’un pla de viabilitat i es contemplin perspectives de futur. Es tracta d’avaluar la situació i plantejar-ho molt bé a la nova entitat bancària. Volem anar de la mà del banc; per tant, tampoc no vestim els projectes perquè els concedeixin el crèdit. Tenim clar que la banca és aliada nostra, treballem amb ella, i no tindria cap mena de sentit intentar conduir-la a finançaments sense futur. Entre ella i nosaltres ha d’haver confiança. Pel que fa a particulars que busquen finançament, és un procés més senzill: només cal avaluar el seu rendiment.”
Tal i com explica l’Antoni Quintana, hi ha dos tipus de banca: “La primera, la que actualment ajuda l’empresari que està passant dificultats, és una entitat que ha estat més conservadora i ha comptat amb tipus de diferencials més alts, però que sempre s’ha mantingut del costat del client. I després, hi ha l’altra banca, la que, quan l’empresari ha començat a tenir problemes, s’ha negat a donar-li suport i li ha tallat les línies de finançament. L’empresari que se’n fiava, s’ha quedat desprotegit. El seu error ha estat centrar-se en una sola entitat. De fet, hi ha entitats que sempre han seguit una línia de treball més depurada i definida, amb una política de preus més alta i amb l’objectiu prioritari de buscar rendibilitat de cara als accionistes. Tanmateix, en els darrers anys n’han aparegudes altres que han especulat en el mercat, han fet moltes operacions i no han valorat prou el risc, li han donat més pes a la quota de mercat. En canvi, s’han obert a fronts desconeguts i no han potenciat els recursos propis sinó els aliens. I quan no han pogut recol·locar les cèdules hipotecàries, han hagut de tancar per manca de recursos propis.”
Segons el responsable de Quintana i Associats, la diversificació bancària ha d’estar sempre present en l’estratègia econòmica de tot empresari. “Tota inversió ha de ser molt meditada; cal consolidar-la esglaó a esglaó. I també ha de tenir en compte diversos escenaris. Per això, fins i tot cal saber preveure com te’n pots sortir de la pitjor de les situacions. La diversificació bancària és cabdal: no importa tant el cost financer, sinó saber que la banca seguirà al teu costat.”
Per a l’Antoni Quintana és vital que aprenem la lliçó que dona l’experiència: “No era normal que el sector immobiliari i constructiu creixés de manera tan intensa. Quan qualsevol àmbit econòmic puja tan fort, la baixada és doblement pronunciada. En aquest sentit, s’haurien d’aplicar mesures conservadores per procurar un creixement racional i controlat. Es tracta de mitigar la caiguda posterior, de prolongar el procés a llarg termini, perquè sigui més sostenible. No es pot oblidar l’efecte dominó: l’ensorrament d’un sector provoca l’esfondrament dels altres.”
Hem de saber transformar la crisi en un revulsiu. “Hi ha empresaris que són més estàtics, no busquen noves línies, nous mètodes, ni sistemes renovats per sortir-se’n. Es queixen, però no fan res per solucionar-ho, continuen amb la mateixa manera de portar el negoci. Per altra banda, hi ha empresaris que reaccionen i cerquen gent que els assessori i els ajudi a tirar endavant. Crec que la crisi és una oportunitat perquè cadascú sigui capaç de superar-se, de trobar recursos per potenciar-ne la facturació. Des de Quintana i Associats animem els empresaris; ja sabem que estem en crisi, ara cal moure’s.”
