Sr. Xavier Costa i Llonch
Sr. Xavier Costa i Llonch
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

XAVIER COSTA I LLONCH

LÉKUÉ

Text del 28-07-2009

La innovació i la diferenciació han fet que, des del 2006, no haguem parat de créixer. Haver incorporat l’ús de silicona –que resisteix fins a 300 graus– a l’àmbit de la cuina ha estat determinant.

Quan es treballa en equip un dels secrets per a la creativitat és aparcar l’ego a casa.

L’embolcall és un valor afegit. Presenta el producte i ha de transmetre’n emocions, vida, perquè, quan es troba a les botigues, no té ningú que parli per ell.

Pel que fa a la crisi, el món és molt gran. Si en un moment donat falla un país, cal preveure que n’hi haurà d’altres que no fallin tant.

El nom Lékué és d’origen basc. El fet que s’escrigui amb dos accents és una història curiosa: “L’esposa de l’anterior propietari de l’empresa es deia Lekue i, quan anaven a vendre a França, sense el darrer accent, pronunciaven el cognom Lecü, que allà té un punt entre malsonant i divertit. Per això se li va afegir la doble accentuació.”

Aquesta anècdota ens l’explica en Xavier Costa i Llonch, sabadellenc llicenciat en Químiques, màster d’ESADE i director general de Lékué des del 2005. “També en sóc accionista, perquè l’any 2005 els anteriors propietaris van vendre l’empresa a un fons d’inversió i a mi mateix. Hi vaig invertir tot el que no tenia.”

Abans, el senyor Costa havia treballat a la multinacional Hoechst. “Quan em vaig llicenciar, dir indústria química era sinònim de dir Alemanya, de manera que vaig entrar a Hoechst i vaig estar-m’hi tres anys. Però jo venia d’una família emprenedora i no em veia treballant per sempre més a una multinacional.”

Va ser llavors que decidí crear la seva pròpia empresa. “Vaig buscar un producte pràcticament inexistent a Espanya, unes màquines per barrejar colors de pintura, i vaig col·locar-ne al mercat estatal unes 2.500 unitats. Tres anys després, una multinacional americana em va fer la proposta de quedar-se l’empresa.”

La següent etapa de la seva carrera el va portar a Inoxcrom: “Durant set anys vaig ser-ne el director comercial”, fins que l’agulló de l’emprenedor el va tornar a picar. “Em venia de gust quedar-me una empresa ja existent, posar-m’hi al capdavant i transformar-la. Em semblava un repte encara major que crear-ne una de nova.”

Trobar una empresa que reunís els seus requisits no va ser tasca fàcil, fins que Lékué, una companyia amb 90 treballadors, es va creuar al seu camí. Era una empresa orientada a la fabricació “d’uns motllos de pastís de silicona platí, inexistents al mercat del consum, que els havien donat molt d’èxit durant tres anys. Però va ser un producte que, tan ràpid com va néixer i va créixer, va morir. Quan vam agafar Lékué, el 70% de la seva facturació procedia de cinc productes i un sol client. En dos anys havia passat de facturar 15 milions a facturar-ne vuit.”

El senyor Costa es va trobar que no hi havia marca ni comercialització ni tampoc la idea de fer un producte amb ganxo per col·locar-lo a les botigues. “Per aquesta raó, vaig decidir que ens concentréssim en desenvolupar un lideratge de marca; vam reorganitzar la xarxa de comercialització mundial i vam crear nous productes atractius i funcionals.”

Un d’aquests productes fou un original exprimidor de llimones. “Quan es treballa en equip, un dels secrets per a la creativitat és aparcar l’ego a casa. Si no es fa així, posar cinc enginyers a col·laborar junts seria temerari. I això val per a qualsevol de les àrees de treball.”

L’objectiu de la nova Lékué ha estat sempre concebre i fabricar productes que siguin diferents, descartar-ne qualsevol ja present en el mercat. “La innovació i la diferenciació han fet que, des del 2006, no haguem parat de créixer. Haver incorporat l’ús de silicona –que resisteix fins a 300 graus– a l’àmbit de la cuina ha estat determinant. Aquest any ja hem crescut un 22%, i som considerats líders mundials en el nostre tipus d’articles. De fet, el 82% de les nostres vendes són a fora d’Espanya.”

Actualment, Lékué ven a més de 40 països. “El Japó és el nostre tercer país, Alemanya, el quart i Rússia, el cinquè. A Finlàndia, per exemple, l’any passat vam vendre 200.000 exprimidors.”

Xavier Costa es defineix com el primer venedor de l’empresa. “M’agrada la tasca comercial, comunicar, transmetre. Tot i que no tenim un director comercial, a Espanya, França i Itàlia disposem d’un grup comercial propi, i a la resta de països, com Alemanya o el Regne Unit, comptem amb distribuïdors que pràcticament viuen de Lékué, amb una relació mútua molt fluïda.”

El senyor Costa també dóna molta importància al fet de posseir unes directrius empresarials ben marcades. “Nosaltres vam decidir que tots els nostres productes serien potenciats amb marca Lékué i comercialitzats arreu a través de punts de venda Lékué. Hem rebut ofertes temptadores per apartar-nos d’aquest criteri, però hem estat prou coherents per declinar-les.”

Tanmateix, el canvi d’orientació de l’empresa no significà descartar tots els productes anteriors. “Hem creat 150 productes nous, però Lékué tenia abans glaçoneres, estores de bany, motllos de pastís, etc. Les glaçoneres les mantenim i en venem moltes, igual que els motllos de pastís, degudament actualitzats.”

Els 150 nous productes abasten camps molt amplis de la gastronomia. “Tenim tots els utensilis necessaris per tal de fer pastisseria domèstica. També toquem la cocció sana amb les vaporeres de silicona, recomanades pels dietistes, i tota mena d’estris: pinzells, espàtules, coladors, pinces, guants, agafadors, etc.”

Lékué té molts productes patentats. “Tenim patents a diversos països, incloent a la Xina, perquè el seu govern respecta escrupolosament les patents. Si algú, des d’aquesta nació, ens copia per col·locar el seu producte, posem per cas, al Japó, les autoritats xineses ho aturen dràsticament; ho sabem per experiència.”

Un altre aspecte a destacar en l’èxit del negoci és el de la presentació del producte. “L’embolcall és un valor afegit. Presenta el producte i ha de transmetre’n emocions, vida, perquè, quan es troba exposat a les botigues, no té ningú que parli per ell.” Es poden trobar els productes Lékué a botigues d’estris de cuina, a botigues de parament de la llar, a ferreteries de nivell, a botigues de disseny i a grans magatzems de nivell mitjà-alt.

En el present context de davallada econòmica, el senyor Costa aposta per la diferència. “No busquem la diferència només a l’hora d’idear productes; també la busquem a nivell directiu i estratègic. Pel que fa a la crisi actual, el món és molt gran. Si en un moment donat falla un país, cal preveure que n’hi ha d’altres que no fallen tant.”

Un altre secret de Lékué és la servitud de reinventar-se cada dia com a empresa. “I si pot ser, fer-ho de manera fluïda, no forçada.”

També és garantia d’èxit ser una companyia petita. “Som tan petits que, qualsevol cosa que fem ben feta en el món del parament de la llar, ens sortirà bé.”

Malgrat totes les precaucions que es puguin prendre, una recessió com l’actual acaba afectant qualsevol empresa. “Tenim clients que no poden pagar, botigues que tanquen, i no crec que les mesures que s’han pres fins ara des d’instàncies polítiques hi estiguin posant remei. Per a mi, els grans canvis necessiten un lideratge que ara no hi és, ni al Govern ni a l’oposició ni a les patronals ni als sindicats.”

Des de Lékué tampoc tenen clar que la banca hagi dinamitzat els crèdits. Sortosament, la companyia que dirigeix Xavier Costa no té gaires problemes per finançar el seu creixement. “Hem aconseguit que clients de fora ens paguin a 30 dies, o a 8 dies amb un descompte. Val a dir que, a França, hi ha una llei que impedeix retardar els pagaments.”