Sr. Moisès Coromina i Soler
Sr. Moisès Coromina i Soler
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

MOISÈS COROMINA I SOLER

AJUNTAMENT DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Text del 15-04-2009

El municipi, que és la base de la democràcia, és el parent pobre de totes les institucions.

La crisi, per sort, de moment no ens ha afectat. Al contrari, hem rebut una injecció de diners molt necessària, perquè nosaltres no hem pogut engreixar els pressupostos municipals gràcies al creixement urbanístic desmesurat, com han fet altres municipis de la comarca.

La comarca ha descobert el turisme com a font de riquesa i de creació de llocs de treball fa tot just quinze anys. Fins aleshores era eminentment industrial.

Moisès Coromina i Soler és l’alcalde de Castellfollit de la Roca, el municipi més petit de la província de Girona i el segon més petit de tot Catalunya: ocupa 68 hectàrees i té una població de poc més de 1.000 habitants. “Aquestes dades compliquen molt la gestió consistorial pel que fa als recursos. Quasi no tenim indústries, i a nivell impositiu tampoc no hem pogut treure profit de cap desenvolupament urbanístic. El nostre finançament es nodreix exclusivament dels impostos i taxes dels veïns, de les aportacions de l’Estat i la Generalitat i de les subvencions que puguem aconseguir.”

El senyor Coromina, que porta al capdavant de l’alcaldia des del 1989, se sent, malgrat tot, satisfet. “En aquests 20 anys s’han pogut fer moltes coses: la reforma de la piscina, una llar d’infants, un parc, una plaça pública… I també s’han restaurat tots els carrers del casc antic.”

Amb tantes reformes, mantenir la personalitat arquitectònica del poble no és sempre una tasca senzilla. “Encara que costa de controlar, jo diria que al nostre municipi no hi ha grans disbarats urbanístics. I si n’hi ha cap, es pot esmenar a mig termini.”

Castellfollit de la Roca disposa de poques indústries; la que potser esdevé més particular és la seva pedrera de basalt, l’única que funciona a la península Ibèrica. “L’escultor Xavier Corberó, de fama mundial, treballa amb el basalt de la pedrera de Castellfollit. Hi ha escultures seves als Estats Units, a Anglaterra, Alemanya o el Líban. A banda de l’obra de Corberó, també hi ha basalt nostre en alguns capitells de la Sagrada Família, a la plaça de Sant Jaume o al port de Barcelona. I un element tan conegut a la ciutat comtal com eren les llambordes, ara gairebé desaparegudes, procedia de les nostres pedreres. Abans de la guerra hi havia moltes explotacions de basalt a la nostra vila; ara només en queda una.” Castellfollit de la Roca compta també amb una empresa de transports mitjana –d’uns 30 camions– i amb la fàbrica de galetes Cal Enric.

Sobre quin aspecte de la política municipal és susceptible de millorar, Moisès Coromina ho té molt clar: el finançament dels ajuntaments. “El municipi, que és la base de la democràcia, en canvi és el parent pobre de totes les institucions. Has de pelegrinar de despatx en despatx, de la Generalitat a la Diputació, i tenir bons contactes, per poder tirar projectes endavant.”

La crònica mancança de recursos fa que el senyor alcalde no vegi clar el paper que poden jugar els ajuntaments contra la crisi. “A no ser que els ajuntaments puguin generar obra pública, per afavorir així el sector de la construcció, que és el més afectat. En aquest sentit, és benvingut el Pla Zapatero; però benvingut amb matisos. Castellfollit ha rebut 176.000 euros amb què no comptava, i que ens han permès emprendre actuacions que altrament s’haurien fet esperar, com ara la restauració de la Torre del Rellotge, símbol de Castellfollit, o la millora de les escoles municipals. Per fora es conserven bé, però les instal·lacions interiors –els subministraments: aigua, llum, calefacció…– s’han d’actualitzar.”

Tanmateix, l’aportació de diners del Govern central no és una quantitat neta. “Si a aquests 176.000 euros se’ls resta el que han costat els projectes, o l’IVA, ja estem parlant d’una xifra molt menor.”

La crisi encara no ha afectat de ple les empreses locals. “Per sort, no ha vingut a l’Ajuntament cap empresari que ens demani ajut per aconseguir un crèdit.”

Sí que hi ha, en canvi, famílies amb tots els seus membres en situació d’atur. “Intentem aconseguir-los algun lloc de treball o els derivem a Benestar Social. Els serveis socials de tota la comarca estan consorciats a través del Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Olot. Disposem d’una assistenta social que estudia cas per cas i mira de trobar-hi solucions.”

Pel que fa a algunes iniciatives de reorientació laboral, el senyor Coromina les veu inviables mentre no hi hagi dotació suficient. “Els ajuntaments catalans depenem massa de l’Administració de l’Estat i de la Generalitat. En no tenir recursos, no tenim autonomia. Fem cursos d’informàtica, sí, però organitzats a través del Consell Comarcal. L’Ajuntament, autònomament, no en pot fer, a no ser que la Generalitat ens atorgui una subvenció. Ara bé: el problema de les subvencions és que no les donen mai pel 100% de l’obra.”

Preguntat pel futur de les diputacions, en Moisès Coromina en fa el següent auguri: “Costarà molt suprimir-les. Primer, perquè ho han d’acceptar a Madrid. I, llavors, què passarà amb els diners que rebem a través de les diputacions? Pensem que avui dia les diputacions ajuden la Generalitat. Per exemple, el Pla d’Obres i Serveis es nodreix de recursos de les diputacions, la Generalitat i l’Estat central.”

En relació amb la crisi, el senyor batlle de Castellfollit de la Roca hi vol veure aspectes positius. “La crisi, per sort, de moment no ens ha afectat. Al contrari, hem rebut una injecció de diners molt necessària, perquè nosaltres no hem pogut engreixar els pressupostos municipals gràcies al creixement urbanístic desmesurat, com han fet altres municipis de la comarca.”

De cara a un avenir més pròsper, un dels atractius que tota la Garrotxa està potenciant és el turisme rural. “La comarca ha descobert el turisme com a font de riquesa i de creació de llocs de treball fa tot just 15 anys. Fins aleshores, era una zona eminentment industrial.”

Malgrat aquest auge, Castellfollit de la Roca no se’n pot beneficiar gaire a causa de la seva petita extensió. “A les 68 hectàrees del terme hi ha només tres cases de pagès. Rebem visitants, però al cap d’una hora i mitja d’estada ja marxen cap a altres municipis. D’altra banda, fa poc han tancat dos restaurants. La nostra oferta gastronòmica turística s’ha reduït a un de sol.”

La població s’ha beneficiat molt, en canvi, de l’obertura dels túnels que han desviat el trànsit pesat del carrer principal. “Hi passaven 15.000 cotxes i camions al dia. Quan enllestim totes les obres de millora, serem un dels pobles amb més qualitat de vida de la comarca. Estem ben comunicats –Olot està a set minuts, i Vic, Girona i Figueres, a 35–, tenim tots els serveis que necessitem i alhora ens hem conservat com a poble.”

La petitesa del terme fa inviable la implantació de qualsevol zona industrial, “però cal recordar que tenim els polígons de Sant Joan de les Fonts a només tres quilòmetres.”

A més, hi ha previst dotar el municipi d’un centre de dia per acollir gent gran. “Jo crec més en els centres de dia que no pas en les residències.” Quant a l’assistència sanitària, la població forma part de l’àrea bàsica de Sant Joan les Fonts i té l’Hospital d’Olot a set minuts.

Moisès Coromina està convençut que el futur de Castellfollit de la Roca és al sector dels serveis. “Actualment només comptem amb una fonda, però estem negociant amb la Generalitat la construcció d’un hotel a l’entrada del barri vell, en uns terrenys propietat de l’Institut Català del Sòl. Tot i que amb la crisi això ha quedat una mica parat, s’acabarà fent.”