PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOSEP RAFART I CORTÉS

AJUNTAMENT DE SANT FRUITÓS DE BAGES

Text del 29/04/09

“Som un nus de comunicacions i això crea una bona accessibilitat al municipi, però suposa molts problemes d’interrelació”

“Ens hem preocupat molt en cercar i modular el ritme d’un creixement equilibrat i sostenible que aportés progrés i qualitat de vida”

“Hem de convertir la comarca en territori de destí turístic i no en territori de pas. Tenim prous atractius perquè això succeeixi”

“Tot i que realment hi ha crisi, aquesta també té una dimensió fàctica, és a dir, dóna la sensació que la situació és molt pitjor i això provoca manca de moviment comercial”

“Potser és una visió un pèl idealista, però crec que els avenços a la vida sovint són fruit d’una crisi”

Sant Fruitós de Bages està integrat per cinc nuclis de població, un de central i quatre de perifèrics, amb una població de 8.500 habitants. En Josep Rafart i Cortés n’és l’alcalde des de l’any 2000. “A principis dels 80 hi havia uns 3.500 habitants. Ja cap als anys 60 havia arribat la primera onada d’immigrants i s’inicià un notable desenvolupament industrial i demogràfic. Els quatre nuclis perifèrics corresponen a quatre moments d’urbanització de diferent tipologia.”

Provinent del món de l’ensenyament –és psicòleg–, es presentà com a número tres per les llistes de CIU a les eleccions del 1999. “Fou aquest any quan vaig decidir endinsar-me per primer cop en política. Pensava que seria una bona manera d’aportar quelcom al meu poble, però no tenia cap intenció de liderar-lo. Tanmateix, una sèrie de circumstàncies em van portar a assumir aquesta responsabilitat. Vaig continuar ensenyant durant un any, però era impossible compaginar ambdues tasques.”

El senyor Rafart recorda que aquests darrers anys es consolida un creixement industrial i urbanístic sense precedents. “Era el moment d’activar i posar en marxa importants projectes per desenvolupar el planejament urbanístic. Entenguérem que una ocasió històrica com aquesta calia aprofitar-la. De fet, suposava un progrés per al municipi, però s’havia de dur a terme ordenadament, ja que el creixement industrial comportava un creixement demogràfic, i això requeria coherència i mesura. Ens hem preocupat molt en cercar i modular el ritme d’un creixement equilibrat i sostenible que aportés progrés i qualitat de vida. I amb això hem aconseguit un poble atractiu per viure-hi i dinàmic.”

Les condicions de Sant Fruitós de Bages fan idònia la localitat perquè s’hagi donat un gran desenvolupament industrial i residencial. “Tant per la nostra orografia plana com per la nostra situació estratègica –ja que hi conflueixen l’eix del Llobregat, l’eix Transversal i l’eix Diagonal–, estem en un enclavament privilegiat: era gairebé inevitable créixer. Si bé sempre hem d’apostar pels avantatges que comporta el progrés, no hem d’oblidar-nos dels seus inconvenients i sospesar-ne uns i altres. Cal aprendre dels errors d’èpoques pretèrites. Per exemple, som un nus de comunicacions i això crea una bona accessibilitat al municipi però suposa molts problemes d’interrelació; la fragmentació del territori és difícil de gestionar. Som al pla de Bages i, històricament ja des dels romans, sempre ha estat una cruïlla de camins. Ara és el mateix però en versió moderna.”

A Sant Fruitós de Bages hi ha unes 700 empreses que creen al voltant d’uns 7.000 llocs de treball, i moltes d’elles s’han vist afectades per la situació de crisi que viu el país actualment. Les solucions que pot aportar el consistori estan condicionades per la manca de competències municipals en aquestes qüestions. “Tenim dos sectors que ens preocupen: el gran sector industrial i el petit comerç. En el primer cas, ja hem tingut contactes amb ell i hem comprovat que, sovint, tenen greus dificultats. El nostre teixit industrial és molt diversificat, i abasta des dels serveis fins a la metal·lúrgia i activitats relacionades amb l’automoció. Tots han patit les conseqüències de la davalla econòmica. En no tenir competències directes per intervenir només podem escoltar, conèixer les situacions reals que pateixen i fer, en alguns casos, de mediadors.”

Amb el sector del petit comerç també han tingut contactes. “Els botiguers i els restauradors s’han ressentit també de la recessió. El petit comerç urbà és un factor dinamitzador de la relació social. En un poble és important que tingui bona salut. Tot i que realment hi ha crisi, també és cert que aquesta té una dimensió fàctica, és a dir, dóna la sensació que la situació és molt pitjor i això provoca manca de moviment comercial.”

La crisi també ha afectat el mateix Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. “Les nostres fonts de finançament s’han reduït. Ha calgut que equilibréssim els pressupostos a base de moltes renúncies. Sols hem incrementat les despeses socials. Dins el consistori, hem congelat els sous dels polítics i ens hem imposat austeritat i uns sistemes de control estrictes de la despesa.”

Una altra conseqüència de la crisi és l’alarmant augment de l’atur i el consegüent increment de demanda popular d’ajut a la mateixa alcaldia, “un fet que ja començàrem a notar abans que es parlés de crisi obertament. Per això hem incrementat el personal i els fons destinats als serveis socials. Hi ha molta gent sense feina però poca oferta laboral. Això ens fa patir molt, perquè és impossible aconseguir treball per a tothom. Fem un seguiment de les famílies que pràcticament no tenen ingressos, però no volem anar més enllà dels nostres recursos, que són limitats.”

Una altra via d’ajuda que poden oferir des de l’Ajuntament són diferents processos de reconversió professional. “Ajudem a la formació d’adults i oferim cursos de reciclatge. En aquests moments tenim una escola-taller on s’imparteix un curs de construcció amb pedra seca i reparació de barraques de vinya que funciona molt bé. Molts dels joves que el cursen provenen del món constructiu. Això ajuda a aquests joves a integrar-se al món laboral i a valorar el fet de formar-se.”

Per tal d’envigorir el municipi, s’estan engegant diferents projectes de promoció turística. “Hem de convertir la comarca en territori de destí turístic i no en territori de pas com ha estat fins ara. Tenim prous atractius perquè això succeeixi: el monestir de Sant Benet de Bages, recentment rehabilitat, juntament amb la Fundació Alícia, un centre de convencions i un hotel que integren el complex Món Sant Benet constitueixen un pol de dinamització del territori d’una potència extraordinària que genera importants sinergies al seu entorn. Altres iniciatives de promoció turística, claus pel territori, són el Consorci de les Valls del Montcau i el Parc de la Sèquia.”

El pla del Govern central d’incentivar les inversions locals ha suposat una oportunitat per poder dur a terme projectes que es tenien en perspectiva des de feia temps. En el seu cas, un centre cívic. “Aquesta ajuda no és la solució al finançament local ni a la crisi actual ni a l’atur, tot i tenir una repercussió positiva en aquests àmbits, encara que només de forma puntual.”

En Josep Rafart manifesta la preocupació dels ciutadans per l’increment del dèficit estatal i les seves repercussions socials. “Serà difícil recuperar-nos de tota aquesta despesa i la situació inquieta molts pensionistes.”

Creu, d’altra banda, que moltes de les mesures estatals haurien d’estar dirigides a les PIME. “La crisi atorga l’oportunitat de plantejar-se els problemes reals de les PIME. I el mateix val per als autònoms.”

Al seu parer, la falta de confiança a causa de la crisi genera “una por paralitzant no gaire positiva, que podria esdevenir profitosa si activés una sèrie de ressorts d’inventiva, creativitat i recerca. Potser és una visió un pèl idealista, però crec que els avenços a la vida sovint són fruit d’una crisi.”