Texto del 19-03-2014

Constituïda a la dècada dels cinquanta del segle passat com a fabricant de microcotxes, aquesta companyia es va reorientar poc després cap al vehicle industrial compacte, en què ha esdevingut un referent a nivell mundial. Els integrants de la segona generació al capdavant de l’entitat se senten orgullosos d’un projecte que demostra que l’R+D+I i la internacionalització són les claus de futur per a les empreses del nostre país. 

Internacionalització, diversificació i innovació

La nostra companyia es dedica al disseny, la fabricació i la comercialització de vehicles industrials compactes. Tenim la vocació d’arribar a ser líders en cada segment de mercat en què operem. Els nostres clients estan principalment en els sectors de la construcció, municipalitats, indústria, espais verds, agricultura i mineria. Disposem de presència en vuitanta països dels cinc continents, on comptem amb més de quatre-cents distribuïdors i amb filials a França, Brasil i Mèxic i oficines de representació a Anglaterra, Alemanya, Rússia, els Estats Units, Austràlia, i l’Orient Mitjà. L’exportació concentra actualment el 90% del nostre negoci. Juntament amb la internacionalització, els altres dos puntals de la companyia són la innovació i la diversificació. N’és una bona prova que el 25% de les nostres vendes les concentren els productes llançats al mercat en els darrers tres anys i que gairebé el 50% de les vendes es dirigeixi a sectors diferents de la construcció, principalment a les municipalitats, que és on estem creixent més. El nostre equip el formen dues-centes seixanta persones, un 7% de les quals destinades al Departament de Desenvolupament de Producte.

Passió pel món del motor

El nostre pare, Maurici Perramon i Font (mort l’any passat) sentia una especial devoció per la innovació. Ell deia que aquesta és imprescindible per mantenir el lideratge i impulsar la companyia cap al futur. Va fundar l’empresa l’any 1956, juntament amb tres amics: els germans Antoni i Guillem Tachó i Padrós (també mort l’any passat), i Josep Vila i Llobet. Tots ells eren aficionats al motor. Els germans Tachó tenien un taller mecànic a on tant el nostre pare com Josep Vila portaven a fer el manteniment de les motocicletes. Els senyors Tachó estaven desenvolupant un prototip de cotxe i Maurici Perramon els va proposar fer una societat per fabricar-lo i en Josep Vila també va entrar de soci. D’aquesta manera, es van ajuntar l’esperit emprenedor del pare amb la capacitat de disseny de producte, la tecnologia i el coneixement tècnic de Guillem i la capacitat d’organitzar la producció de Josep Vila. Naixia així Automóviles Utilitarios Sociedad Anónima (AUSA).

Accionistes i directius

Avui dia, la companyia està regida pels accionistes en segona generació. Som quatre germans Perramon: Manuel, que és el president i director de desenvolupament corporatiu; Jordi, el director comercial d’Espanya i Portugal; Xavier, el director d’estratègia de producte, i Enric, que dirigeix el servei postvenda. Antoni Tachó i Figuerola, fill d’Antoni Tachó, un altre dels fundadors, dirigeix l’àrea de recursos humans i és secretari del consell d’administració. Aquest consell el conformem els hereus dels fundadors esmentats i Ferran Serra i Cailà, conseller de diferents empreses industrials espanyoles. A més, des de fa més de deu anys, la direcció de l’empresa que està totalment professionalitzada, és en mans de Juan Andrés Aixendri. Fou el nostre pare qui, al seu moment, va decidir que la companyia no fos dirigida per cap membre de les famílies fundadores.

Del microcotxe al dúmper

Des de l’any 1956 fins al 1961 AUSA va fabricar mil cent unitats del seu petit cotxe amb la marca PTV (les inicials de les famílies fundadores). Llavors hi havia setanta o vuitanta empreses que fabricaven microcotxes al nostre país. Quan la Seat i la Renault van instal·lar fàbriques a Espanya, tota aquesta indústria va extingir-se o es va veure obligada a canviar d’activitat. AUSA va aprofitar el know-how tecnològic i, a partir d’una idea basada en un vehicle exposat en una fira europea, decidí desenvolupar el dúmper, un enginy per transportar materials a granel dins de les obres. Era una oportunitat interessant, atès que en aquells moments les obres no estaven mecanitzades a Espanya. I va ser un encert, perquè AUSA és avui dia l’única empresa en actiu que queda de les que hi havia en el món dels microcotxes.

Una eina imprescindible

El dúmper esdevingué una eina de treball imprescindible i el 1961 vam ser els primers a fabricar-lo i a introduir-lo a Espanya. L’any 1967 vàrem veure la conveniència de transportar materials dins de l’obra però paletitzats. Amb la mateixa base mecànica es dissenyà un carretó elevador tot terreny. Vam adquirir protagonisme en el món de la construcció i esdevinguérem líders mundials en dúmpers fins a deu tones de capacitat de càrrega i en carretons elevadors tot terreny fins a cinc tones. Avui dia, en aquests productes gaudim d’una quota del mercat mundial del voltant del 25%. Més recentment s’han desenvolupat altres productes com els vehicles multiserveis, les escombradores viàries i els manipuladors telescòpics, que confirmen l’alt nivell tecnològic i d’aportació de valor per als clients que té AUSA.

Externalització parcial per garantir la flexibilitat

Apostar per l’externalització dels components ens ha permès expandir el nostre projecte: necessitem ser molt flexibles perquè oferim un ampli ventall de màquines amb molt poca sèrie, ja que, a partir d’un nombre reduït de bases mecàniques, desenvolupem diversos models de vehicles. Contractem proveïdors especialitzats per disposar de components de darrera tecnologia, amb qualitat i a preus competitius. 

Diversificació al sector de les municipalitats

El sector de la construcció és molt cíclic, la qual cosa provoca que en anys de bonança hom s’exposi a no donar l’abast i a perdre quota de mercat mentre que, en canvi, en època de recessió, redueixi les vendes notablement. Per tant, en veure que una de les tendències en alça es trobava en el sector del medi ambient, hi entrarem uns quinze anys ençà, desenvolupant vehicles per a la neteja viària i treballs de manteniment a les municipalitats. Tot i haver estat una de les darreres entitats a irrompre en aquest àmbit, ens hem convertit en un dels referents mundials a nivell de producte. Aquesta divisió representa avui el 25% de les vendes.

Innovació versus creativitat

La condició d’empresa referent en producte la dóna l’equilibri entre tecnologia aplicada al mercat, funcionalitat, competitivitat i innovació. Val a dir que la innovació forma part del nostre ADN, ja que hem transformat les oportunitats que brinda el mercat en negoci per a la companyia. Però cal assenyalar que aquesta no es pot considerar com a tal fins que no es tradueix en negoci; si inventes un producte però ningú no el compra es queda en simple creativitat.

L’exigència normativa de les nostres màquines

Les nostres màquines compleixen les normatives més exigents d’arreu del món. Són molt segures i, alhora, força robustes, funcionals, innovadores, ergonòmiques i rentables. Una altra propietat que es persegueix és que siguin respectuoses amb el medi ambient, que emetin el mínim de gasos i soroll.

Avui les millors expectatives de futur se situen fora de la Unió Europea

L’esfondrament del sector constructiu i l’inici de la crisi a Espanya ens va portar a accentuar la nostra presència internacional. El 2007 l’exportació només suposava un 35% de la nostra facturació i en l’actualitat representa el 90%. El mercat que millor funciona és França, on ens vam introduir l’any 1969 i on gaudim d’una quota de mercat del 80% en els dúmpers. Tanmateix, avui les millors expectatives de futur se situen fora de la UE, on l’activitat és molt estable. Els creixements més alts els hem experimentat a Rússia, Austràlia i al Brasil. A Espanya hem mantingut la quota de mercat, però el volum de vendes s’ha reduït.

Estem assistint a una obertura del crèdit per part dels bancs

Les empreses són les entitats que necessiten més facilitats creditícies per poder augmentar la seva inversió i generar més llocs de treball, crear riquesa i estimular el consum. Sortosament, sembla que estem assistint a una obertura del crèdit per part dels bancs. L’any 2006 tothom era conscient que la bombolla acabaria per esclatar. Si l’organisme regulador hagués exercit la seva funció i hagués evitat que les entitats oferissin finançament per sobre de les necessitats de la població, possiblement el deute no s’hauria descontrolat als nivells que ho va fer.

Fomentar la vocació política des de l’educació

Seria molt recomanable que a les escoles es promogués la vocació de servei públic, amb l’objectiu que sorgissin bons polítics i gestors públics. Ben formats i amb una vocació ferma, només faltaria remunerar-los com cal per poder comptar amb estadistes d’alt nivell, eficients i capacitats.

La marca Barcelona genera credibilitat

La imatge d’Espanya a l’exterior no es troba en el seu millor moment malgrat que dóna la sensació que aquest any ja s’està recuperant. Mirem de combatre aquesta realitat apel·lant a la Ciutat Comtal, perquè la marca Barcelona és un referent europeu. 

Unió Europea necessària

Hi ha moltes diferències econòmiques, històriques i culturals entre els països europeus; i això dificulta arribar a acords. Caldria un esforç per arribar a una unió bancària, fiscal i econòmica completa. No serà fàcil, però, assolir una regulació unificada en diversos àmbits relacionats amb els negocis; tanmateix, s’afavoriria molt l’economia de tots els països de la Unió Europea i ens podríem defensar millor davant la competència d’altres països, tant dels més avançats com dels emergents.