Sr. Joaquim Prat i Mora
Sr. Joaquim Prat i Mora
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

JOAQUIM PRAT I MORA

Prat i Mora Economistes

Text del 29-10-2013

L’economista que encapçala aquesta assessoria empresarial aconsella l’establiment d’una política d’aliances per tal de superar les envestides de la crisi. De fet, a un nivell més ampli caldria tendir cap a uns Estats Units d’Europa si volem seguir sent competitius globalment; primer de tot, a l’Estat espanyol hauríem de començar per tenir una normativa comuna, estable i clara, que entre d’altres problemes solucionés l’excessiva protecció de l’assalariat. 

Abastar totes les necessitats consultores que sorgeixen en la vida d’una empresa

Oferim assessorament fiscal, comptable, laboral i mercantil a l’empresari. I gràcies als convenis que mantenim amb altres despatxos, els nostres clients també ens poden consultar per a temes penals i urbanístics. Procurem abastar totes les necessitats que puguin sorgir en la vida d’una empresa, però no realitzem auditories. Considerem que és incompatible part nostra assumir aquesta tasca. No obstant això, tenim acords amb empreses externes per oferir també aquest servei als nostres clients. Assessorem a unes tres-centes companyies, des d’autònoms fins a negocis de cinquanta treballadors, tot i que la majoria són oficines mitjanes. D’altra banda, tenim clar que encara que la tecnologia imperi en la nostra vida quotidiana, treballem amb éssers humans. La gent vol confiança i proximitat. Per tant, al nostre despatx cada client compta amb el seu consultor personal de referència.

Aliança i marca comuna amb tres despatxos de Vic, Sabadell i Granollers

A fi d’afrontar la crisi tenim presents dues línies d’actuació: d’una banda, volem esdevenir empresaris professionals, és a dir, a part de l’experiència en l’assessoria, volem aconseguir l’excel·lència com a empresaris del nostre mateix negoci, i això significa conèixer a fons tasques com l’anàlisi dels costos o l’ajustament tècnic; i d’altra banda, hem de continuar posant l’accent en allò que sabem fer, motiu pel qual no hem volgut reinventar-nos, però sí que hem cercat noves aliances. En una època com la que estem vivint, és molt difícil sobreviure treballant en solitari. Amb tres despatxos de confiança, ubicats a Vic, Sabadell i Granollers, ens hem unit per oferir una marca comuna i ampliar el nostre ventall de serveis. I és que a un client no se li pot dir: “Sóc economista i només porto temes fiscals”. Si et demana que li solucionis un assumpte penal, li ho has de poder resoldre, i buscar un despatx extern sovint no és el més idoni. Per aquesta raó, aliar-se amb altres professionals és perfecte.

Honestedat i responsabilitat

Sant Celoni és la segona concentració química més important de Catalunya. I totes aquestes grans indústries, malgrat que ja tenen les seves pròpies assessories, compten amb molts tallers petits al seu voltant. Gaudim, per tant, d’un ric teixit de clients. A la nostra zona, la gent ens coneix, saben que treballem amb honestedat i responsabilitat. I això ens omple d’orgull.

Riquesa d’una comarca amb indústries molt consolidades

El creixement econòmic de Sant Celoni es va donar després del boom de les Olimpíades i consistí en la implantació d’indústries que actualment ja estan del tot consolidades i que funcionen molt bé. Granollers té la sort d’ésser capital d’una comarca en què hi ha una mica de tot, i això ha permès que la crisi no hagi estat tan pronunciada com a altres indrets de Catalunya. La nostra riquesa es basa en la diversitat. A més de la indústria, encara queden explotacions agrícoles i ramaderes. Si hom passeja pels polígons es pot veure alguna nau tancada, però la majoria continuen obertes, no hi ha el panorama desolador de polígons d’altres ciutats més afectades per la davallada econòmica.

Perjudicial descrèdit de la formació professional

Hi ha joves amb tres carreres universitàries i dos màsters que no troben feina. Però també n’hi ha que no han rebut prou formació. Per exemple, avui és difícil trobar una persona suficientment preparada per realitzar tasques d’administració; o bons paletes i fusters. Les reformes educatives que han implantat els nostres governants no han aconseguit fomentar els oficis. Ben al contrari, han propiciat un descrèdit a Espanya de la formació professional.

Recuperar el finançament i la cultura del treball

Per tal de tornar a fomentar l’economia productiva, caldria recuperar dues coses: primer, gent jove amb formació i ganes de treballar (abans, els joves anaven a buscar feina preguntat què farien i qui els ho ensenyaria; ara, la principal preocupació són els ingressos i els dies de vacances); i segon, el finançament per a l’empresa, perquè molts negocis el necessiten per sobreviure, però també per innovar. En aquest sentit, la pime no rep cap suport, i ens trobem que el petit i mitjà empresari molts cops ha d’arriscar el seu patrimoni; en canvi, els grans empresaris, que només creen un 10% dels llocs de treball, no necessiten jugar-se el seu patrimoni, perquè disposen dels recursos de les grans multinacionals.

Per la flexibilització de les fórmules de pagament tributàries

Pel que fa a la recaptació d’Hisenda, a la nostra zona tenim la sort de gaudir d’un tracte extraordinari. Els tècnics d’aquesta Administració es posen al costat de l’empresari i intenten trobar altres maneres perquè pugui pagar sense comprometre el seu negoci. Tanmateix, sabem que hi ha altres responsables amb els quals és molt difícil arribar a cap acord. I si no es busquen altres fórmules de pagament, s’obliga el negoci a fer un concurs de creditors, l’entitat desapareix i l’Administració, no només deixa de recaptar, sinó que ha d’assumir l’atur de la plantilla.

L’inconvenient de la rigidesa normativa

El Govern va endurir la Llei del Sòl per evitar situacions d’abús. Però, en temps de crisi, aquesta rigidesa normativa actua en contra de les empreses. Per exemple, la llei marca que s’ha d’ubicar una zona verda en un polígon d’indústries químiques de Sant Celoni. Serà un espai que no farà servir ningú. Caldria habilitar alguna eina per poder modificar la llei en aquests casos particulars. D’aquesta manera, es permetria que una empresa de la zona que necessita créixer ho pogués fer i pogués ésser més competitiva.

Sobreprotecció de l’assalariat

La rigidesa en el mercat laboral també provoca que els empresaris no s’atreveixin a contractar ningú. Tenim una estructura laboral que sobreprotegeix l’assalariat i que ens obliga a pagar unes indemnitzacions massa altes en cas d’acomiadament. Això implica que, si cal reduir personal, sovint mantenen el seu lloc de treball els empleats que porten més anys a l’empresa, malgrat que els nouvinguts puguin ser més vàlids.

Excessiva interrelació entre el Govern i la banca

És molt greu que el Banc Central Europeu faciliti crèdits a la banca a l’1%, i que després aquesta mateixa banca utilitzi els crèdits per invertir en deute públic i en altres productes de l’Estat al 5%. Si aquest capital s’ha deixat perquè les entitats financeres disposin de crèdit, seria lògic que es destinés a aquesta mateixa finalitat. L’anormalitat de la situació posa en evidència que a Espanya hi ha massa interrelació entre la banca i el Govern.

Una normativa clara i unes directrius comuns

Les lleis haurien d’estar més ben redactades i ser més clares, perquè, si no, obren la porta a interpretacions interessades i esbiaixades. D’altra banda, en temes com l’educació o l’economia, les comunitats autònomes s’haurien de regir per directrius comunes. És molt poc pràctic que un camió que surt d’Algesires per creuar tota la Península, a cada comunitat s’hagi de trobar una legislació diferent. O que un nen de Galícia estudiï un temari diferent d’un altre de València. Aquestes diferències tan acusades dificulten que el país acabi de prendre embranzida.

Ni independència ni immobilisme

Igual que considero que s’ha d’implantar un sistema de finançament més just, ja que l’actual ha deixat de ser viable, la independència, però, no em convenç, i tampoc em sembla encertada la intransigència –per no dir la demagògia– d’alguns plantejaments. D’altra banda, crec que tots, qui més qui menys, tenim vincles estrets amb Espanya; sense anar més lluny, la meva esposa és valenciana, i se’m fa difícil imaginar el fet de creuar una frontera per anar a veure la família. Sóc conscient, però, que la política de l’actual Govern espanyol no ha fet més que atiar el foc de l’independentisme.

Pels Estats Units d’Europa

Europa hauria de tenir una veritable unió de la política fiscal, econòmica i financera, però cada país s’ha regit sempre segons els seus criteris. Si volem ser forts i vendre la nostra marca, hauríem d’actuar com els Estats Units d’Europa. És l’única manera de ser competitius enfront de potències com la Xina, l’Índia i els països de l’Àfrica. Si no prenem aquest camí, no ens en sortirem.

Allò essencial per sortir definitivament de la crisi

La reforma laboral, de les caixes i dels bancs ha permès que des de fora ens mirin amb uns altres ulls, però no ens podem relaxar. Hem de continuat treballant per fomentar la confiança dels grans inversors, l’únic que afermarà definitivament la sortida de la crisi.

Record d’en Santi Santamaria

La pèrdua del cuiner i amic Santi Santamaria, creador de Can Faves, ha estat molt dolorosa. Vam estudiar junts des del parvulari i, tot i que no ens veiem sovint, ens unia un gran afecte. Era un home senzill, fidel a la seva terra i que s’estimava la gent del poble. Penso que es mereixeria que Sant Celoni li fes un homenatge. Amb ell sabies el que menjaves, tot era producte de la terra. Malauradament, sense la seva presència, el restaurant no ha estat capaç de sobreviure. En Santi va ser el cuiner de casa que ens va donar a conèixer.