Text del 2004
Els malalts han d’entendre per què cal intervenir-los i en què consistirà l’operació.
El doctor Rodríguez Mori deu molt de la seva dedicació mèdica als seus antecedents familiars: “El meu avi, psiquiatre, el meu pare, el cirurgià vascular Antonio Rodríguez Arias, i el meu oncle, també neuropsiquiatre, determinaren la meva vocació per la medicina.”
Mentre es formava a la Universitat de Barcelona, també col·laborava amb el seu pare a la Clínica Corachán i a l’Institut Neurològic en l’àmbit de l’angiologia i la cirurgia vascular. “El que més em meravellava era la manera que escoltava i tractava els malalts. En la nostra professió és fonamental saber escoltar el pacient, dialogar-hi i tractar-lo com el que és, una persona que necessita els nostres coneixements i habilitats mèdics. També s’ha de ser didàctic, perquè els malalts entenguin per què cal intervenir-los i en què consistirà l’operació.”
“L’any 1967 vaig acabar la carrera i exercia com a resident amb el meu pare, el Dr. Rodríguez Arias a la Clínica Corachán i a l’Institut Neurològic Municipal, al servei d’angiologia i cirurgia vascular.” L’any 1971 es va incorporar a l’Hospital de la Vall d’Hebron com a membre de la plantilla del servei d’angiologia i cirurgia vascular del Dr. R. C. de Sobregrau. Paral·lelament, també ha desenvolupat una extensa trajectòria al sector privat, a la Clínica Corachán. A més a més, com a membre del servei d’angilogia d’un hospital universitari, també s’encarrega d’instruir els metges en l’etapa d’especialització.
La tasca de l’angiologia i la cirurgia vascular, sovint una especialitat poc coneguda, és “vetllar pel correcte funcionament del sistema vascular, és a dir, de les artèries, les venes i el sistema limfàtic. L’angiologia s’encarrega de la detecció i tractament de les patologies vasculars, mentre que la cirurgia de la correcció agressiva d’aquestes lesions quan no hi ha un tractament mèdic efectiu.”
Per detectar aquestes anomalies és imprescindible una primera fase d’interrogatori i observació dels pacients: “Per mi no existeix cap mena de diferència entre el tractament dels malalts en el sector públic i en el privat.”
A més de l’observació i la palpació, l’angiologia disposa de sistemes de diagnosi molt avançats, com abans “la flebografia, per a la detecció d’incidències en els venes; l’arteriografia, en el cas de patologies a les artèries, i ara la ressonància, l’escàner i l’ecodòpler.”
S’intenta fer servir la flebografia i l’arteriografia, les tècniques més agressives, només en els casos indispensables. L’ecodòpler venós és una tècnica de diagnosi i tractament desenvolupada a l’Hospital de la Vall d’Hebron que permet establir l’estratègia (CHIVA) per operar les varices sense inutilitzar, si és possible, el sistema venós superficial, que pot tenir una tasca preventiva essencial en els accidents cardiovasculars; d’altra banda, també permet resultats estètics immillorables. Es tracta de l’anomenada cura hemodinàmica de la insuficiència venosa ambulatòria: “Després d’una operació ambulatòria, els pacients són donats d’alta amb l’única condició que caminin tant com puguin, perquè permet agilitar el procés circulatori. Un cop reparat el problema, els vasos sanguinis tornaran a la seva mida habitual.”
Tot i així, el doctor Rodríguez Mori prefereix mostrar-se cautelós davant totes les innovacions: “Cal esperar deu anys per determinar l’eficàcia i les conseqüències d’un nou avenç mèdic.”
Aquesta afirmació és especialment important a l’hora de valorar noves tècniques com la implantació d’stents, peces que s’introdueixen mitjançant cirurgia no invasiva: “Consisteix a intervenir per desobstruir els vasos sanguinis afectats i implantar-hi un mecanisme que impedeixi la formació de noves obstruccions.»
Aquesta tècnica és encara minoritària al nostre país perquè el cost és força elevat i només s’aplica en pacients amb alt risc i patologia vascular severa: “Al sector privat, no tots els pacients se’l poden costejar. Pel que fa al sector públic, només s’utilitza en els casos més greus.”
D’altra banda, el doctor Rodríguez Mori considera que “amb tècniques com el làser, que eliminen tot el vas sanguini, la cirurgia no esdevé preventiva, sinó únicament pal·liativa.” La intervenció de varices és sempre terapèutica i mai hauria de ser només estètica, cas que el doctor Rodríguez Mori, seguint dictàmens ètics, es nega a intervenir, per regla general i advertint que el resultat estètic de vegades no és el desitjat.
La patologia arterial té a veure amb factors endògens, “diabetis, hipertensió arterial, dislipèmies, etc.”, i exògens, “relacionats amb la forma de vida, com ara l’alcohol, el tabaquisme, una alimentació rica en greixos o l’estrès.”
L’anomenada popularment mala circulació es relaciona bàsicament amb dos problemes: “d’una banda, la insuficiència circulatòria venosa per errada de les vàlvules (varices) o bé l’obstrucció (tromboflebitis); la insuficiència circulatoria arterial per obstrucció (gangrena) o bé la dilatació (aneurismes); i d’altra la insuficiència linfàtica (linfedema). Pel doctor Rodríguez Mori “resulta més fàcil fer un diagnòstic que no pas un pronòstic.”
Tot i que l’exercici de la medicina sempre parteix de la vocació, els metges no han d’oblidar mai que la seva vida no comença i acaba amb l’activitat professional, sinó que tenen una vida personal paral·lela. Saber desconnectar resulta fonamental: “En el temps lliure, aquell que gaudeixo amb la meva família i els meus amics, m’oblido de la meva professió.” Tot i venir d’una nissaga de metges, no ha insistit que cap dels seus tres fills seguís els seus passos, segurament perquè coneix l’exigència i el grau de sacrifici i implicació d’una activitat que no reconforta sempre tots els qui la practiquen.
