Text del 2004
La prevenció i el tractament són bàsics per millorar la qualitat de vida de la dona menopàusica.
Les molèsties que ocasiona l’arribada de la menopausa en la majoria de les dones tenen cada vegada més solucions en el marc dels serveis de ginecologia i de menopausa. Les possibilitats de millorar la qualitat de vida de la dona menopàusica són diverses i les més habituals passen per la prevenció. La doctora Montserrat Manubens Grau, especialista en obstetrícia i ginecologia, és la cap de la unitat de menopausa de l’Institut Universitari Dexeus de Barcelona, des d’on tracta un gran nombre de dones afectades per algun símptoma derivat de la menopausa. Si bé avui Montserrat Manubens es mostra feliç d’haver escollit dedicar-se a la ginecologia, quan va començar a estudiar medicina no tenia clara l’especialitat que volia desenvolupar. “Vaig arribar a l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia una mica per casualitat. En acabar la carrera vaig decidir prendre’m un temps per preparar el MIR per entrar a pediatria. Aleshores em van oferir la possibilitat d’anar durant un mes a l’Institut Dexeus com a metge ajudant. Malgrat que pensava que mai faria parts –durant la carrera vaig presenciar-ne un i em vaig marejar–, a l’Institut les coses van canviar, i en veure el seu sistema de treball, la tranquil·litat en els parts, les mares gaudint-ne gràcies a l’epidural… vaig sentir-me atreta per la ginecologia i l’obstetrícia.”
Va estudiar la carrera a l’Hospital Clínic, del qual li resta un record molt bo. “Vaig fer la residència a l’Institut Dexeus, on vaig experimentar una nova manera d’entendre la ginecologia i l’obstetrícia. Vaig estar visitant durant una llarga etapa amb el doctor Josep M. Dexeus, un gran professional que prioritzava el tracte humà del pacient, i amb el doctor Santiago Dexeus. La seva manera de treballar i d’entendre la dona són un punt de referència en la meva tasca. En acabar l’especialitat, el doctor Josep M. Dexeus em va proposar de portar la unitat de menopausa de l’Institut. S’havien realitzat pocs estudis sobre menopausa a nivell mundial i això feia que qualsevol aportació de coneixement fos important.”
L’Institut Dexeus és un centre de prestigi internacional en aquest camp. Els ovaris funcionen més o menys fins als cinquanta anys, i aleshores comencen a aparèixer patologies derivades del canvi hormonal. “Quan l’esperança de vida era de seixanta-cinc anys, no tenia tanta importància resoldre les patologies de la dona, però actualment, amb l’augment de l’esperança de vida, tants anys de manca hormonal comporten repercussions importants. Hi ha diverses opcions per millorar la qualitat de vida de la dona menopàusica, però les fonamentals passen per la prevenció. La senzillesa de la medicina preventiva pot aportar qualitat de vida en el futur, cosa de la qual no s’és prou conscient.”
Durant l’etapa de menopausa el més freqüent, i també menys important, són les calorades que pateix un 75% de les dones. “Hi ha dones que pateixen sequedat vaginal, fet que pot dificultar el coit i que s’acompanya a la llarga d’altres molèsties: es pot tractar. A part d’això, la menopausa no interfereix “per se” en la sexualitat. Al cap d’uns anys de manca hormonal es produeix una pèrdua de calç de l’os i apareix l’osteoporosi. Al mateix temps la dona té més predisposició a presentar colesterol, hipertensió, obesitat i diabetis. No es pot fer una medicina preventiva que eviti l’envelliment de l’ovari perquè aquest és un determinant genètic, però es poden establir una dieta, un exercici i una sèrie d’hàbits que aportin qualitat de vida. Paral·lelament, es disposa de recursos terapèutics com la teràpia hormonal, els moduladors selectius de receptors estrogènics, els bifosfonats, les isoflavones, etc. En tot cas, el tractament és sempre individualitzat. Cal diferenciar entre la dona que té matriu i necessita un tractament amb dues hormones, i la dona a qui han tret la matriu i en requereix només una. Un tractament mal administrat pot augmentar el risc de càncer de mama o de matriu. No tothom pot seguir tractament hormonal, tot i que comporta més avantatges que inconvenients. Encara cal fer molts estudis per determinar quines són les causes de l’aparició del càncer. Fa deu anys només es realitzaven tractaments amb hormones i calç, mentre que avui hi ha moltes altres opcions.”
L’especialista en ginecologia realitza un paper assistencial i de suport molt important. “La prevenció i el tractament són tasques bàsiques per millorar la qualitat de vida de la dona menopàusica. Amb l’arribada de la menopausa la dona explica que no se sent còmode amb ella mateixa. El professional mèdic ha d’intentar explicar-li la naturalesa d’aquesta situació i tranquil·litzar-la.”
Orientar-la en un canvi d’hàbits: ”Sabem que el tabac està relacionat amb l’aparició de molts càncers, i que l’obesitat és un factor negatiu per als càncers d’endometri i de mama. Per tant, una dieta correcta i la realització d’exercici sembla que afavoreixen la no aparició del càncer. Els professionals de la ginecologia hem fet baixar molt la incidència de càncer de coll de matriu gràcies a la revisió ginecològica anual. S’ha après a diagnosticar lesions precanceroses vint anys abans que aparegui el càncer a través de la citologia. Per detectar el càncer d’endometri i ovari es disposa de tècniques no agressives. Pel que fa al càncer de mama, en els darrers anys ha tingut lloc una gran millora en els tractaments. Es veuen moltes menys mastectomies i les que es fan són molt menys agressives. La dona assoleix molta qualitat de vida.”
Així doncs, amb una medicina preventiva tan bàsica com eliminar tòxics, fer exercici i portar una dieta mediterrània amb ingesta de calci la dona pot evitar molta de la simptomatologia pròpia de la menopausa.
